14/06/2021 | 07:00
No recordo de quin article de Ramon Barnils vam extreure la frase que he fet servir per titular aquest article. Estàvem preparant una de les moltes campanyes del Grup Barnils, potser per al llançament de Mèdia.cat, cap allà el 2010. Potser no va ser un article del Barnils, sinó aquesta reflexió del seu amic Xavier Montanyà: “Periodisme d’investigació… És que n’hi ha un altre?”.
Fa molts anys que intento aplicar-me aquesta frase diàriament. A CRÍTIC ho intentem tots cada dia, amb més o menys èxit. No sempre és fàcil, sobretot si del que es tracta és de guanyar-se un sou. Com deia en Barnils, un periodista no és més que un assalariat. I, si no entenem això, no entenem res. Tirar endavant un projecte periodístic implica gestionar contradiccions. D’aquí en podem extreure una altra frase: “Si no té contradiccions, no és periodisme”. Potser estàs fent una altra cosa (que pot ser igualment respectable i constructiva). Però difícilment serà periodisme.
Fiscalitzar el poder requereix temps, diners, pell dura i subscriptores
Fiscalitzar els poders públics i privats des de CRÍTIC requereix temps, diners, pell dura i la independència que et donen els subscriptors i les subscriptores. És gràcies als ingressos provinents de la gent que podem gestionar millor les nostres contradiccions. Aquests dies hem engegat una campanya per presentar la nova subscripció mensual. Durant la pandèmia, hem fet 350 subscriptors i subscriptores solidaris. Però també n’hi ha hagut que s’han donat de baixa per motius econòmics. I volem intentar revertir aquesta tendència.
Per això, en aquest article m’agradaria explicar-vos quines investigacions hem tirat endavant durant l’últim curs gràcies a les inversions dels subscriptors i de les subscriptores, que ens donen el temps i la independència per poder abordar aquestes qüestions. Si encara no sou subscriptores de CRÍTIC i voleu donar suport al projecte, ara és l’hora de fer el pas.
Els càrrecs del conseller d’Economia a Repsol
“Mai he tingut cap càrrec en cap empresa d’aquests països que s’han publicat. No he contestat ni contestaré a cap altra crítica perquè sé que serà constant al llarg d’aquest mandat. No he estat conseller, directiu ni empleat de cap companyia de Líbia, de Guinea, del Kazakhstan, del Perú o de l’Equador”.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, responia així en seu parlamentària a la pregunta formulada pel diputat dels Comuns Joan Carles Gallego arran de la informació publicada per CRÍTIC sobre els seus càrrecs en les empreses de Repsol que operen en aquests països. I efectivament: com explicàvem, les empreses on ha tingut càrrec Giró no són ni guineanes, ni líbies, ni del Kazakhstan: són empreses 100% espanyoles, totes filials de Repsol amb seu a Madrid. Empreses que operen o han operat, això sí, a Líbia, a Guinea, al Kazakhstan, al Perú o a l’Equador, com totes les filials de Repsol que treballen en aquests països. Al BORME, el Butlletí Oficial del Registre Mercantil, hi consten els nomenaments i les revocacions dels diferents càrrecs que ha tingut Giró en aquestes societats, en la majoria dels casos com a apoderat o apoderat mancomunat.
Els màsters de l’ESADE fets per polítics i pagats amb diners públics
Hem revelat que, des del 2010, exconsellers com Felip Puig, Àngels Chacón i Meritxell Ruiz i directors i secretaris generals de Junts i d’ERC han rebut cursos de comunicació, de direcció pública o d’anglès en escoles de negocis i en altres centres formatius com l’ESADE i l’IESE, pagats íntegrament amb diners públics.
Expedient Vandellòs: ‘portes giratòries’ i despeses milionàries
Hem reconstruït amb documents i testimonis clau què va fallar la nit de l’accident nuclear que va estar a punt de canviar la història de Catalunya l’any 1989. Hem revelat que l’empresa pública Enresa paga encara en l’actualitat 76.000 euros diaris a França per emmagatzemar el material radioactiu de l’antiga central desmantellada arran de l’accident. I que el vicepresident de l’organisme públic que havia de fiscalitzar la seguretat de la central va acabar fitxant per Iberdrola i va ser president de la patronal nuclear privada
‘Cinc dies de fúria’: el primer ‘podcast’ de CRÍTIC sobre les protestes contra la sentència de l’1-O
Hem investigat tot el que va passar durant les protestes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents de l’1-O. En la sèrie del podcast ‘5 dies de fúria’, el primer de CRÍTIC, vam publicar cinc capítols on desgranàvem moltes de les qüestions que van tenir lloc durant aquella setmana de mobilitzacions: vam parlar del Tsunami Democràtic i del bloqueig de l’aeroport; de la criminalització de la protesta i del cas de l’Andrea, detinguda pels Mossos davant de la Delegació del Govern i posteriorment empresonada; del racisme institucional exemplaritzat en les detencions i l’empresonament del Charaf, l’Ibrahim i el Charles; de la irrupció de l’extrema dreta aquells dies i la seva relació amb els cossos policials, i de les protestes a la plaça d’Urquinaona durant la vaga general del 18 d’octubre, amb els testimonis de la Xènia, de la Paula, que van ingressar a la presó, i del Guillem, el noi de la dessuadora taronja de la Via Laietana.
La fiscalització dels cossos policials
Vinculat amb les protestes posteriors a la sentència de l’1-O, també vam publicar en primícia el nombre de causes en les quals la Generalitat s’ha presentat com a acusació particular i que afecten persones detingudes en el marc d’aquestes mobilitzacions. Així mateix, vam parlar de la trama ultra de plaça d’Artós, de la brutal pallissa que una dotzena de persones vinculades a l’extrema dreta van clavar a un jove antifeixista, i dels errors de l’operatiu policial aquella jornada.
La fiscalització dels cossos policials és una de les principals línies d’investigació de CRÍTIC. Fa algunes setmanes explicàvem que, des del 2017, els Mossos d’Esquadra han intervingut per fer efectius un total de 8.690 desnonaments i han efectuat 7.429 identificacions d’activistes en el marc d’aquests operatius.
Descobrim un nou testimoni del ‘cas Guillem Agulló’
Arran de l’estrena del film Guillem, CRÍTIC va reunir per primera vegada els amics i la germana del jove antifeixista assassinat per un grup d’ultres l’11 d’abril de 1993 i va reconstruir amb dades i documents inèdits l’assassinat de l’antifeixista Guillem Agulló. A més, arran de la publicació del reportatge, vam localitzar un testimoni inèdit de la nit dels fets que avala la versió de la família i dels amics de Guillem.
Els vincles de Vox amb l’extrema dreta neonazi
Des de l’aparició de Vox hem fiscalitzat amb atenció el passat d’alguns dels seus líders a Catalunya, vinculats a l’extrema dreta més rància. És el cas d’Ignacio Mulleras (que va figurar a les llistes d’España 2000) però també de l’actualment diputat Juan José Aizcorbe. També hem publicat un perfil d’Ignacio Garriga on expliquem els orígens de la seva família, estretament lligada a la burgesia catalana.
Ginecòlegs del sistema públic es neguen a practicar avortaments
Hem revelat per primer cop el nombre de ginecòlegs del sistema públic de salut que es neguen a practicar avortaments. El 42% es declara objector, i Lleida és el territori on menys es garanteix la interrupció voluntària de l’embaràs: del 2015 al 2020, entre el 67% i el 91% dels professionals es va acollir al dret d’objecció de consciència.
Els catalans dels cables de Wikileaks
Hem revelat que en els cables de la plataforma liderada per Julian Assange hi apareixen alguns dels noms que han marcat els últims 40 anys de Catalunya: de Xirinacs a Cuatrecasas; de Pujol a Clos; de Caprabo a Grífols.
Les dietes de l’AMB (i de la Diputació)
Enmig de la polèmica entre els Comuns i el PSC per les indemnitzacions d’assistència a reunions, hem revelat que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha gastat 5,9 milions en dietes a càrrecs polítics els últims 10 anys. També hem fiscalitzat les dietes a polítics de la Diputació de Barcelona.
