Opinions, dades i gràfics per entendre les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021
Segueix aquí l’anàlisi, a fons i amb sentit crític, de les eleccions catalanes del 14 de febrer. Opinions, gràfics i dades en directe. Elaborat per Laura Aznar, Jordi de Miguel, Helena Martín, Roger Palà, Sergi Picazo, Laia Soldevila i Joan Vila.
Caiguda històrica de la participació
13/02/2021 | 23:47
Les dades de participació d’aquestes eleccions en temps de pandèmia han baixat més que les de les eleccions del 1992, quan van tocar fons, amb un 54,87% de votants. Aquest 14-F, per tant, ha batut un rècord de mínims: la participació s’ha situat en un 53,56%. Això suposa una caiguda d’un 25,53% de la participació respecte a les eleccions del 2017, quan aquesta xifra s’enfilava a un 79,09%. És a dir, de les eleccions del 21 de desembre de 2017 a les d’aquest 14 de febrer de 2021, s’ha passat d’un màxim històric de participació a un de mínim. El que no sabem és quina part de la culpa d’aquest descens és de la por de la Covid-19 i quina part de la desafecció política.
El PSC s’imposa a l’àrea metropolitana de Barcelona
14/02/2021 | 21:39
La candidatura de Salvador Illa és la més votada en la majoria dels municipis de l’àrea metropolitana barcelonina. Se situa com a primera força a l’Hospitalet de Llobregat, a Terrassa, a Badalona, a Sabadell, a Sant Boi, a Cerdanyola, a Santa Coloma de Gramenet i a Cornellà, entre d’altres. L’única gran ciutat en què els socialistes no obtenen la majoria dels sufragis és Sant Cugat del Vallès, on guanya Junts per Catalunya.
A l’Hospitalet, Vox aconsegueix ser el tercer partit més votat, per sobre de JxCat i dels Comuns. A la resta dels grans municipis metropolitans, el partit ultradretà queda com a quarta o cinquena força, tot i que supera en un parell de punts la mitjana de Catalunya (que és d’un 7,69%). Ciutadans, que en els comicis del 2017 es va imposar en la majoria de les poblacions del cinturó barceloní, no aconsegueix superar la barrera del 8% dels vots en aquestes eleccions.
Els Comuns, que en el global de Catalunya han obtingut un percentatge d’un 6,9% dels sufragis, a l’àrea metropolitana obtenen uns resultats lleugerament millors, i arriben a l’11% en municipis com el Prat de Llobregat, on governen en coalició amb els socialistes.
ERC consolida els seus resultats al cinturó i a la majoria de les poblacions aconsegueix ser la segona força, com ja es va produir en les darreres eleccions. Pel que fa a la CUP, l’augment és molt més modest respecte als resultats dels comicis anteriors i, de fet, les xifres percentuals obtingudes en algunes d’aquestes localitats són inferiors a la mitjana catalana, d’un 6,68%.
Vox aconsegueix els seus millors resultats a Barcelona al districte de Sarrià – Sant Gervasi
14/02/2021 | 20:24
Amb un 98% del vot escrutat, el partit d’extrema dreta ha estat el quart més votat a Barcelona, on ha obtingut un total de set escons. Per districtes, Sarrià – Sant Gervasi és on aconsegueix millors resultats: un 11% dels vots, i s’hi situa com a cinquena força. Per contra, a Gràcia obté el percentatge menor de vots, tan sols un 4,3%, i és la formació menys votada de les que han entrat al Parlament. En la majoria dels districtes, el tant per cent de sufragis que ha obtingut Vox es mou entre un 5% i un 7% (un 6,5% a Sant Andreu, un 6,7% a Sant Martí, un 6% a Ciutat Vella, un 5,9% a Sants-Montjuïc, un 5,8% a l’Eixample i un 6,6% a Horta-Guinardó), però repunta a les Corts, on aconsegueix un 8,8% dels vots, i a Nou Barris, amb un 9,5% dels sufragis.
En les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, els resultats de la formació ultradretana a Barcelona van ser similars. El districte on més suports va obtenir Vox va ser també Sarrià – Sant Gervasi: en total, un 8% dels sufragis, i puja dos punts percentuals respecte al 28-A. Just per darrere, a Nou Barris va rebre un 7,1% dels suports, i a les Corts, un 6,3%. Gràcia va ser el districte on Vox va obtenir menys vots, només un 3,2% del total.
A Lleida, JxCat perd 1 escó i empata a 5 amb ERC, mentre que la CUP i Vox hi obtenen 1 diputat cadascun
14/02/2021 | 21:06
Amb un 95% del vot escrutat, el mapa electoral de la circumscripció de Lleida ha canviat força respecte al 2017. Junts per Catalunya hi continua sent la primera força política, però ha perdut un dels 6 escons que tenia i empata en nombre de diputats amb ERC, la segona força. El PSC puja fins a obtenir 3 diputats, que són els mateixos que perd Ciutadans (ara es queda sense representació). Els dos últims escons lleidatans (n’hi ha 15 en total), se’ls queden la CUP (amb un 7,4%) i Vox (amb un 5,5%). Ni En Comú Podem ni el PP no assoleixen cap representant a la circumscripció de Lleida.
Tarragona situa ERC com a primera força política i suma 2 escons per a l'extrema dreta
14/02/2021 | 20:02
Amb un 95% del vot escrutat, Tarragona suma 2 escons de l’extrema dreta: és la circumscripció que més percentatge de vot ha donat a Vox, amb un 9,29%, davant del 7,82% que ha obtingut a Barcelona. La gran perdedora, seguint la tònica dels resultats generals, ha estat Ciutadans, que ha disminuït 4 escons, i s’ha quedat amb un únic representant. Mentre que el PP a Tarragona ha desaparegut de l’hemicicle, la CUP ha tornat a tenir presència, amb 1 escó. La força política amb major nombre vots ha estat ERC, que es manté al capdavant, amb 5 escons, i la qual segueix en segon lloc el PSC, que suma 2 escons (ara en té 4). JuntsxCat manté els 4 escons que tenia. Aquesta circumscripció ha comptat amb un 50,37% de participació.
El PSC passa de ser la quarta força a la primera a la circumscripció de Barcelona
14/02/2021 | 19:53
La candidatura de Salvador Illa guanya de manera contundent a la circumscripció de Barcelona. Amb un 95% del vot escrutat, el PSC se situa com a primera força en nombre d’escons —n’obtindria 23—, 10 més que l’any 2017, en què va ser el quart partit més votat. Quina traducció podria tenir aquesta majoria socialista en unes futures eleccions municipals? L’any 2007 va ser el darrer en què el PSC va guanyar uns comicis a l’Ajuntament de Barcelona. El 2011, els socialistes es van situar com a segona força, per darrere de CiU, i els anys 2015 i 2019, van caure fins a la cinquena posició. El fet que en unes eleccions catalanes la candidatura d’Illa aconsegueixi recuperar la força que havia tingut històricament a Barcelona podria tenir efectes en uns futurs comicis locals.
Girona repeteix majoria folgada independentista i Ciutadans hi perd de cop els 4 diputats que tenia
14/02/2021 | 19:47
Amb un 94% dels vots escrutat, la circumscripció de Girona continua sent la de més vot independentista de les quatre catalanes: la suma dels partits que volen la independència de Catalunya supera amb escreix el 60% dels sufragis. I alhora, dins d’aquest bloc, Junts per Catalunya mana amb autoritat, repetint els 7 escons que ja tenia des del 2017. ERC també manté els 4 diputats dels últims comicis. El canvi més espectacular es dona en l’àmbit de l’unionisme: el PSC, que en tenia 1, passa a disposar de 3 escons, mentre que Ciutadans es queda sense cap dels 4 que tenia. La CUP es converteix en la quarta força política de les comarques gironines i dobla la seva representació: tenia 1 diputat i ara en tindrà 2. I, finalment, Vox obté per primer cop un escó, que correspondrà al cap de llista, Alberto Tarradas.
Quant suma un tripartit entre ERC, el PSC i els Comuns?
14/02/2021 | 19:29
L’ascens del PSC torna a situar la suma dels socialistes, dels republicans i dels Comuns en les xifres dels anys del primer tripartit. En total, el PSC, ERC i els Comuns sumen 74 diputats, els mateixos que el PSC, ERC i ICV-EUiA l’any 2003. Tot i això, tant Salvador Illa com Pere Aragonès han descartat per activa i per passiva la possibilitat d’un Govern compartit.
Junts per Catalunya perd 2 escons i el lideratge del bloc independentista
14/02/2021 | 21:25
Lleugera caiguda d’escons de JxCat. Junts per Catalunya es posicionaria, amb un 76,78% escrutat, com a tercera força de l’hemicicle després d’ERC, però amb una davallada del percentatge de vot, que ara se situaria en un 19,55%. No representaria una caiguda gaire pronunciada en escons respecte al 2017, quan JxCat va obtenir 34 escons i un 21,66% del vot.
JxCAT i ERC aguanten l'embat del PSC
14/02/2021 | 19:45
Les dues forces majoritàries dins de l’independentisme, Junts per Catalunya i ERC, sumen, amb un 70% del vot escrutat, 65 escons. Són pràcticament els mateixos diputats que ambdós grups van obtenir el 2017, quan es van quedar a només 2 diputats de la majoria absoluta (66 diputats).
Aquest cop, però, els republicans avancen en només un escó els exconvergents (33 a 32). Cal tenir en compte que JxCat ha perdut una petita part del seu electorat amb formacions que, en el darrer cicle polític, l’han abandonat, com el Partit Nacionalista Català, amb Marta Pascal al capdavant, i el PDECat, encapçalat per l’exconsellera Àngels Chacón. Aquest últim batalla per entrar a la cambra catalana amb 1 escó.
L’evolució de la suma de les dues formacions sembla que s’ha estancat entre els 62 i els 66 diputats, en les tres últimes eleccions. Lluny queden les majories folgades de l’antiga Convergència i Unió durant els anys vuitanta. El pic de la suma de les dues formacions fou el 1992, amb 81 diputats.
El vot independentista supera el 50% per primer cop en unes eleccions a Catalunya
14/02/2021 | 18:30
Amb un 97% del vot escrutat, la suma dels percentatges dels partits independentistes supera el 50% del vot total a Catalunya, i queda més de tres punts per sobre del que es va obtenir en les dues darreres eleccions al Parlament. Un dels objectius plantejats per aquests partits era superar, per primer cop, la meitat dels vots emesos. Si sumem els sufragis obtinguts per ERC, per JuntsxCat, per la CUP i pel PDECat, el percentatge assolit s’acosta ja a un 51%. Respecte al 21 de desembre de 2017, aquest augment és de tres punts i mig; per tant, és el més alt de les últimes sis eleccions (com es veu al gràfic), dues d’àmbit català i quatre d’àmbit espanyol.
La CUP recupera la força del 2015 i seria decisiva en la formació d’un nou Govern independentista
14/02/2021 | 20:00
Amb un 82% del vot escrutat, es confirmaria l’ascens de la CUP que ja pronosticaven algunes enquestes. La formació anticapitalista recuperaria representació per totes les demarcacions, passant per davant dels Comuns en nombre d’escons. N’obtindria 9 en total: 5 per Barcelona, 2 per Girona –tot i que el darrer escó encara se’l podrien endur els Comuns–, 1 per Tarragona i 1 per Lleida. Se situaria, d’aquesta manera, com a cinquena força al Parlament i podria tornar a ser decisiva en la configuració d’un nou Govern independentista.
Els comicis en els quals la CUP va aconseguir més representació van ser els del 2015, amb 10 diputats en total. Juntament amb JxCat i ERC, ara els tres partits sumarien 74 escons, per sobre de la majoria absoluta, que se situa en 68 diputats. Caldrà veure quines seran les contrapartides de la CUP per donar suport a un Govern d’ERC i de JxCat, i si els anticapitalistes es plantejarien o no entrar a l’executiu.
Els Comuns quedarien lluny del rècord d'escons d'ICV
14/02/2021 | 16:48
Els Comuns de Jéssica Albiach mantindrien la mitjana d’escons que solia aconseguir ICV-EUiA, però diríem que es quedaria més aviat per la franja baixa. És clar que el projecte dels Comuns que havia de superar els límits d’Iniciativa no ha esclatat a Catalunya: sí que ho ha aconseguit a la ciutat de Barcelona i al Congrés, però té un problema quan s’enfronta en uns comicis catalans amb l’eix nacional preponderant. Ni la Catalunya Sí que es Pot de Lluís Rabell i Joan Coscubiela, ni els Comuns de Xavier Domènech fa tres anys ni els de Jéssica Albiach ara han superat mai el rècord dels 13 escons i el 10% dels vots de la ICV-EUiA liderada per Joan Herrera i Dolors Camats el 2012. Les xifres del PSUC de l’any 1980, amb 25 escons comunistes al primer Parlament de Catalunya, són tan llunyanes com insuperables avui dia.
Qui són els candidats de Vox que podrien entrar al Parlament?
14/02/2021 | 17:22
Tant el sondeig de TV3 com el de BTV confirmen que l’extrema dreta entraria al Parlament amb una pinça d’entre 5 i 10 diputats. Voleu saber qui són i d’on venen alguns dels candidats de Vox més enllà d’Ignacio Garriga? Exmembres de la Plataforma per Catalunya, de Juntas Españolas i de Democracia Nacional, així com perfils molt actius a les xarxes socials amb discursos contraris al feminisme i a la migració. En aquest article repassàvem els integrants de la llista del partit d’extrema dreta per al 14-F.
Vox serà la quarta força del Parlament, segons el sondeig de Gesop (BTV/'El Periódico')
14/02/2021 | 17:12
Per Joan Vila i Triadú
El sondeig de l’empresa demoscòpica Gesop per a BTV i El Periódico dona la victòria en percentatge de vots al PSC (un 22,7%), però vaticina un triple empat a escons entre aquest partit, ERC i JuntsxCat (31-33), aquests dos darrers amb percentatges de vots al voltant d’un 20%. La diferència més notable respecte a l’altre sondeig, el de TV3 i Catalunya Ràdio, és que Vox seria la quarta força política al Parlament, amb 10-11 escons i un 7,5% dels vots. La resta dels partits, per ordre, serien En Comú Podem (8-9), la CUP (7-8), Ciutadans (6-7), el PP (6-7) i, finalment, el PDECat (0-2). Segons aquest sondeig a peu d’urna, es podria repetir una majoria independentista a la cambra, amb ERC, Junts i la CUP, però també es podrien donar altres majories alternatives.
El sondeig de TV3 ha tendit històricament a sobrepresentar l'independentisme
14/02/2021 | 19:00
Per Roger Palà
L’enquesta de TV3 dona ERC com a guanyadora, amb una forquilla de 36-38 escons. El segon lloc seria per al PSC, amb 34-36 escons, i Junts per Catalunya en tindria entre 30 i 33.
Però quina ha estat la tendència històrica del sondeig de TV3? L’ha encertat, en altres ocasions?
Els precedents ens indiquen que, en les eleccions al Parlament de Catalunya, el sondeig de TV3 ha tendit a sobrerepresentar els partits sobiranistes i, per contra, infrarepresentar els que no ho són. El 2017, TV3 i Catalunya Ràdio no van realitzar enquesta. Però, si anem al 2015, el sondeig a peu d’urna de TV3 va donar 63-66 escons a Junts pel Sí (la coalició entre CDC i ERC, que en va acabar tenint 62) i 11-13 per a la CUP (en va acabar tenint 10). Per a Ciutadans, en canvi, va projectar-ne 19-21, però en va acabar tenint 25.
El 2012 la tendència va ser similar. L’enquesta va sobrerepresentar lleugerament CiU, ERC i la CUP. A CiU li va donar 54-57 escons i el resultat va ser 50. A ERC li’n donava 20-23 i en va tenir 21. La CUP en tenia 6 i finalment en va tenir 3. El PSC i Ciutadans, en canvi, va infrarepresentar-los. Al PSC li donava 16 escons i en va tenir 20, i a Ciutadans li’n donava 6-7 i en va tenir 9.
"La participació més alta en pandèmia"
14/02/2021 | 18:00
El segon avanç de participació de les 18 h assenyala un 45,7% de participació. Una xifra que cau un 22,5% respecte a la participació del 2017 a la mateixa hora. Ismael Peña-López, director general de Participació i Processos Electorals, apunta que la xifra “podria elevar-se fins al 55%”.
Si fos així, seria la segona participació més baixa des del 1980, després del 54,7% del 1992. Però, segons apunta Peña-López, seria “la participació més alta en Covid”. En les eleccions basques del 2020, ja en pandèmia, hi van participar un 52%, i a les gallegues, un 49%. Cal tenir en compte, però, que les eleccions catalanes del 2017, convocades després de l’1 d’Octubre via 155, van registrar un rècord històric de participació.
Cinc claus que hauríeu de saber abans de la nit electoral del 14-F
13/02/2021 | 04:01
Per Sergi Picazo
* Llegiu la versió sencera d’aquesta reflexió en l’article de Sergi Picazo.
Això és el que passarà l’endemà de les eleccions catalanes. Anem al gra.
No importa qui guanya: importa qui pot pactar.
L’important, en política catalana, és saber pactar i tenir capacitat per pactar. ERC s’ha sabut situar aquests anys en la centralitat de qualsevol pacte: és el partit amb més capacitat d’acord, i pot mirar cap als Comuns i cap al PSC —altament improbable— i cap a Junts per Catalunya i cap a la CUP —molt probable. Senzillament, el més probable que surti del 14-F és un Govern d’ERC i JxC, i amb el suport des de fora de la CUP.
Què és l’únic que hi ha en joc? Si el postprocés el lidera ERC o JxCat.
L’única cosa que està en joc és qui liderarà el postprocés: si l’ERC de Junqueras i el seu gir cap a eixamplar la base… o el JxCat de Puigdemont i la seva idea de “reactivar la DUI, però reactivar no vol dir aixecar, i anar fent”. Què passarà si l’independentisme supera el 50% dels vots? Res. No passarà res. Hi haurà soroll, sí, i molts tuits, també. Hi haurà alguna sessió intensa al Parlament, i els jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) posant problemes.
La CUP serà decisiva per tercer cop consecutiu. Tornarà el “pressing CUP”?
Si es complissin els resultats de les enquestes, ERC i JxCat sumaran uns 60 diputats, escons amunt o avall. Aleshores, per tant, necessitaran el suport d’altres forces. Els hi pot donar el PDECat si en tenen prou amb els tres escons que els donen algunes enquestes, i potser amb l’abstenció de la CUP ja sumaria; i, si no, la CUP haurà de tornar a votar, o no, un president de JxCat o d’ERC. En realitat, doncs, el nou Govern es tornarà a decidir a les assemblees i reunions del Secretariat Nacional de la CUP.
L’entrada de Vox al Parlament serà una notícia nefasta, i els pot engrandir més del que realment seran.
Vox entrarà al Parlament si es confirmen les enquestes, però probablement no passar`s dels 10 diputats, de 135. La presència absent de l’extrema dreta, tal com l’explica el professor Xavier Casals, implica que, malgrat que Vox tingui pocs diputats al Parlament, acabarà marcant l’agenda dels debats amb propostes extremistes, els mitjans de comunicació li cobriran qualsevol bajanada que digui, els altres partits hauran de reaccionar dient que és una bajanada, però la bajanada ja serà al centre del debat.
El tema que més ens afectarà els anys vinents no formarà part dels pactes: l’emergència climàtica.
Ningú no pactarà o deixarà de pactar un futur Govern, sigui independentista o no, en funció de l’agenda climàtica i ambiental. És així de trist. Gairebé no ha sortit ni en campanya electoral —amb l’excepció d’algunes propostes dels Comuns o de la CUP— i els mitjans de comunicació no ho pregunten mai en cap entrevista als candidats. Hi ha un elefant al garatge, i ningú no vol mencionar-ho. No és ni tema.
El cinturó metropolità i la disputa entre ERC i el PSC per guanyar-se'l
12/02/2021 | 09:21
Una de les grans batalles d’aquesta contesa electoral es jugarà a l’àrea metropolitana de Barcelona entre ERC i el PSC. Tradicionalment, els socialistes han tingut el feu a les grans ciutats d’aquest cinturó metropolità, però els republicans ja han declarat la seva voluntat de fer forat en aquests municipis. De fet, els últims anys Esquerra ha augmentat el nombre de votants en aquestes àrees —especialment a Barcelona capital—, mentre que el PSC ha patit, des de l’època de Pasqual Maragall, una davallada constant, com expliquen amb dades els companys d’El Pati Descobert en aquest article.
Tot i que els votants d’ambdós partits comparteixen una mirada social semblant (tot i que els republicans es declaren més d’esquerres), la visió nacional (els socialistes prefereixen ser una comunitat autònoma) els separa. La transferència de vots entre aquests dos partits es preveu molt baixa, amb un perfil de votant molt fidel a cadascuna de les dues formacions. La clau per guanyar-se el cinturó metropolità, doncs, pot ser que cada partit busqui electors en el seu nínxol nacional.
Què faran els votants de frontera de la CUP i dels Comuns?
12/02/2021 | 08:37
Hi ha encara un espai de frontera entre els Comuns i la CUP? La primera conclusió és que no es detecten transvasaments significatius entre les dues formacions. Així ho constaten les dades que va reunir El Pati Descobert en aquest article. En el cas de la CUP, el percentatge d’electors que han decidit canviar el vot pels Comuns oscil·laria entre l’1,2% del CIS i el 2,1% del CEO. En el cas dels Comuns, les xifres són similars: entre els votants del 2017, els qui han decidit apostar ara per la candidatura de Dolors Sabater són només un 2,7% (segons el CIS) i un 1,1% (segons el CEO).
Llavors, cap a on anirien les hipotètiques fugues de vots dels dos partits? El CIS indica que, en el cas de la CUP, la principal seria cap a Junts per Catalunya (un 6,7%) i, en menor mesura, ERC (un 2,25%). Pel que fa a la candidatura de Jéssica Albiach, el CIS apunta que un 15,2% de votants dels Comuns del 2017 ara apostarien pel PSC de Salvador Illa, mentre que el CEO mostra que la fuga es distribuiria a parts iguals entre el PSC i ERC (un 4,6% cadascun).
Tot i compartir parts de l’electorat i de les propostes polítiques, no sembla que els transvasaments de vot entre les dues formacions d’esquerres hagin de ser tan asimètrics que beneficiïn especialment un partit en detriment de l’altre; ans al contrari: les seves fonts de canvi sembla que venen d’altres formacions.
Tot el que ha explicat CRÍTIC durant la campanya electoral del 14-F
12/02/2021 | 08:39
Hem dedicat molts esforços a desemmascarar qui hi ha a les llistes de Vox, l’opció d’ultradreta que per primer cop té possibilitats d’entrar al Parlament. Ho hem fet amb aquests dos continguts:
- Així són els candidats de Vox el 14-F
- El número 2 de Vox per Girona va anar a les llistes d’España 2000
Hem explicat qui poden ser els consellers principals d’un Govern hipotètic presidit per Salvador Illa (PSC):
Hem analitzat els espais de frontera entre diferents partits, com ara el que hi ha entre el PSC i ERC a l’àrea metropolitana o entre la CUP i els Comuns:
Hem recuperat hemeroteques maleïdes d’alguns candidats:
- Què pensa Ramon Tremosa?
- Els tuits més polèmics de Joan Canadell
- Un candidat de JxCat titlla de colons els contraris a la independència
Hem fiscalitzat l’acció del Govern de coalició JxCat-ERC en diferents àmbits, com ara els drets de les dones i el de l’acció social:
- ‘Fact checker’ feminista: què ha fet el Govern de JxCat i d’ERC?
- Quin balanç fan els moviments socials sobre el Govern de JxC i d’ERC?
I, finalment, hem fet dos articles d’opinió que analitzen dos aspectes poc tractats durant la campanya: el masclisme de molts comentaris sobre les dones que van de cap de llista i l’existència d’un tripartit ‘impossible’ que ningú no es planteja:
Una mica d'impossible o m'ofego
Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!
Subscriu-t'hi!
Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i un pack de productes de marxandatge