Desigualtat

Carles Boix: “El referèndum ha de ser vinculant”

  • Text: Jordi Graupera / Fotos: Edu Bayer
  • dilluns, 25 setembre 2017

Subscriptors

Carles Boix (Barcelona, 1962), llicenciat en Dret i Història a Barcelona, va sobreviure als legalistes de la tradició espanyola i als historiadors marxistes: no es deixa impressionar fàcilment. Doctorat en economia política a Harvard, amb una tesi sobre què diferencia els partits de dretes i d’esquerres en política econòmica. Resum: en macro poc, en micro, més. Va voler tornar a Barcelona, però va durar poc: a la Pompeu, no van apostar per ell. Va anar a la Universitat de Chicago, i d’allà a Princeton, on és catedràtic. Al món anglosaxó, tot politòleg o economista preocupat per la desigualtat ha de llegir els seus textos. És membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, com Benjamin Franklin, T.S. Eliot o Denzel Washington. Tot això és el seu cervell.

Més informació

Els homes ocupen gairebé un 70% d’alts càrrecs a les administracions públiques

  • Laia Altarriba i Piguillem / @laiaaltarriba
  • dimecres, 4 maig 2016

La paritat home-dona, obligatòria a les llistes electorals, desapareix progressivament als llocs polítics de més rellevància de les principals institucions polítiques catalanes. No hi ha paritat ni entre els càrrecs electes més importants ni als alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, de les quatre diputacions provincials i de l'Ajuntament de Barcelona. La desproporció és alarmant: un 69% d'homes per un 31% de dones.

Més informació

Cinc gràfics interactius sobre salut i desigualtat social a l’Estat espanyol

  • Joan Benach, Alba Llop, Paco Belvis i Mireia Julià
  • dijous, 17 desembre 2015

La salut de la població i la seva distribució entre grups socials té molt a veure amb els anomenats determinants socials de la salut. La pobresa, l’atur o la precarietat laboral, les condicions d’habitatge i la qualitat dels serveis socials condicionen la generació de desigualtats en la salut. En aquest article presentem cinc gràfics que demostren la relació entre alguns d’aquests determinants socials i les fortes desigualtats en salut existents a l’Estat espanyol. Si voleu saber les possibilitats que teniu de gaudir d’una bona o mala salut, només heu d’omplir el formulari amb les vostres dades (nivell d’estudis, gènere, edat i classe social) i podreu visualitzar quina és la vostra posició en cada gràfic.

Més informació

Sis gràfics sobre les classes populars, el 27-S i la independència

  • Enric Miravitllas/ @emiravitllas
  • dissabte, 26 setembre 2015

Com afronten les classes populars el 27-S? Aquest article intenta respondre a la pregunta fixant la nostra atenció en dues qüestions: primer, quins temes determinarien el vot d’aquest segment de població en les properes eleccions? I segon, quina és l’opinió d’aquest sector social respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya? Les classes populars són crítiques amb l'actual 'statu quo' del model d'Estat autonòmic, però majoritàriament no són partidaris de la independència. Un 55% dels catalans que es defineixen de classe mitjana-baixa o baixa són contraris a la independència, mentre que un 63% dels de classe mitjana-alta hi són favorables.

Més informació

Yolanda Nieves (PasuCAT): “Hi ha 870.000 persones excloses del sistema sanitari a l’Estat espanyol”

  • Laia Altarriba
  • dimecres, 22 juliol 2015

Centenars de milers de persones que viuen a l’Estat espanyol no poden anar al metge de capçalera ni a l’especialista. Va ser un reial decret del Govern de Mariano Rajoy del 2012 el que els ha deixat legalment fora del sistema sanitari públic. Des d’aleshores, associacions i partits lluiten per posar fi a l'exclusió sanitària. Una d'elles és Yolanda Nieves, advocada, especialitzada en drets humans i membre de la PasuCAT.

Més informació

Els 10 contractes del Ministeri de Defensa espanyol que t’indignaran

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dimecres, 8 abril 2015

El Ministeri de Defensa espanyol té el 2015 un pressupost de 6.853 milions d'euros, un 1,1% més que l'any anterior. La despesa militar real, però, pot ascendir fins als 16.000 milions d'euros. CRÍTIC ha recollit 10 exemples concrets de com es gasten aquests diners extrets del 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE).

Més informació