Ajuntament de Barcelona

El Consorci de Turisme: la marca Barcelona en mans privades

  • Text: Laura Aznar / Roger Palà. Foto: ACN
  • diumenge, 16 juliol 2017

El Consorci de Turisme és un actor clau en la promoció de la marca Barcelona. Aquest organisme té participació de l’Ajuntament, però és el sector privat –a través de la Cambra de Comerç i de la Fundació Barcelona Promoció– qui té majoria en els òrgans de govern. El 90% dels ingressos del Consorci provenen de la venda de serveis turístics. Però també rep recursos públics: el 2017, el consistori té previst aportar-hi més de 5 milions d'euros, la majoria dels quals provenen de la taxa turística, i la Diputació, 320.000 euros més. Els col·lectius veïnals es mostren crítics amb el fet que aquest impost es destini a promocionar una ciutat “que ja no pot assumir més turistes”.

Més informació

10 gràfics per entendre què hi ha darrere d’Airbnb

  • Ariadna Trillas / @atrillas
  • diumenge, 2 juliol 2017

Airbnb, la plataforma digital de lloguer de pisos particulars a turistes, està triomfant. Al mercat té un valor de 30.000 milions de dòlars i a Barcelona va generar un impacte de 1.027 milions d'euros el 2016, segons les seves pròpies dades. Però la implantació d’Airbnb a la capital catalana ha tingut conseqüències més enllà del turisme: ha contribuït a disparar el preu del lloguer i ha canviat la fisonomia dels barris. CRÍTIC desgrana en 10 gràfics què hi ha darrere el complex fenomen d’Airbnb.

Més informació

Què opinen els moviments socials de Barcelona dels dos primers anys de mandat d’Ada Colau?

  • Carina Bellver / @Kaarinss
  • dilluns, 22 maig 2017

Aquesta setmana, el govern d'Ada Colau arriba a l’equador del seu mandat. CRÍTIC ha reunit 25 opinions d'activistes de moviments socials, d'organitzacions i d'ONG de la ciutat que valoren els dos anys de Barcelona en Comú al capdavant de la capital catalana i expliquen quines són les demandes que fan a l'executiu per a la segona meitat de la legislatura.

Més informació

Laia Ortiz: “Si el poder ens domestiqués, Barcelona en Comú deixaria d’existir”

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Ivan Giménez
  • dijous, 15 desembre 2016

Laia Ortiz Castellví (Barcelona, 1979), filla de la Meridiana, entre Nou Barris i Sant Andreu, porta 10 anys amunt i avall com a diputada al Parlament, al Congrés i, ara, a l'Ajuntament de Barcelona. És la tercera tinenta d'alcaldia, dedicada a l'Àrea de Drets Socials, del govern d'Ada Colau. Però el seu potencial polític va més enllà de Barcelona. Tindrà, probablement, un paper rellevant en el futur dels Comuns. La seva generació a ICV, amb David Cid, Ernest Urtasun o Janet Sanz, entre d'altres, vol prendre la paraula. Llicenciada en ciències polítiques i amb estudis d'economia, té una dilatada experiència dins del partit. Va començar com a coordinadora de Joves d'Esquerra Verda juntament amb David Cid. Parlem de tot: de política, de Barcelona, de la independència i dels Comuns.

Més informació

David Harvey: “Hem de resistir. Les ciutats no poden ser un lloc on invertir, sinó un lloc on viure”

  • Text: Gemma Garcia i Sergi Picazo / Foto: Víctor Serri ('Directa'​)
  • dimecres, 30 novembre 2016

El geògraf i antropòleg David Harvey (Gillingham, Anglaterra, 1935) és una referència ineludible en el debat polític, econòmic i social de l'esquerra contemporània. Crític acèrrim del capitalisme i del neoliberalisme, el teòric britànic va ser a Barcelona fa dues setmanes per fer la conferència inaugural del festival L'Alternativa, al CCCB. CRÍTIC i la 'Directa' van tenir ocasió de conversar-hi amb profunditat. El resultat és aquesta entrevista conjunta, on Harvey analitza la validesa dels plantejaments marxistes, explica les raons de l'esclat d'un nou 'boom' immobiliari i reflexiona sobre la possibilitat que governs com el de Barcelona implementin canvis estructurals reals.

Més informació

Mercabarna, una empresa pública desconeguda: més agronegoci, menys sobirania alimentària

  • Marc Font
  • dimecres, 16 novembre 2016

El mercat central de Barcelona s'ha convertit en una plataforma alimentària d'abast global que abasteix fins a 10 milions de consumidors. El model de Mercabarna condiciona el que es fa al camp català, que viu un accelerat procés de desaparició d'explotacions petites i mitjanes. Paral·lelament, cada cop més el gruix dels aliments que consumim a Catalunya són importats. En aquest context, el moviment agroecològic reclama que l'Ajuntament de Barcelona, soci majoritari de Mercabarna, hi intervingui per afavorir el petit productor local i la sobirania alimentària, segons un document al qual ha tingut accés CRÍTIC.

Més informació