Ronda

Educació

Marina Garcés: “Tenim molts coneixements, però cada cop som més obedients”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 20 octubre 2016
FOTO: XAVI HERRERO

Parlar amb Marina Garcés (Barcelona, 1973) t’obliga a pensar. El seu pensament és cruament honest. Va créixer als anys vuitanta, època de conformisme intel·lectual. Ha viscut i escrit, per tant, contra corrent. La filosofia, des de ben jove, va ser la seva barca en aquest naufragi que vivim. Professora a la Universitat de Saragossa, escriu llibres i articles que generen debat i deixen petja, i participa en col·lectius per repensar-nos com l'Espai en Blanc. Ens trobem a casa seva per parlar de filosofia, de política, d'educació... En resum, de pensament i vida. Fa unes quantes setmanes que ha publicat 'Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla' (Arcàdia).

Més informació

Mapa dels barracons a l’escola: 1.010 mòduls, 30 milions d’euros gastats i un problema històric

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimarts, 13 setembre 2016
Barracons en escoles públiques de Catalunya

El Departament d'Ensenyament, tant en l'època del tripartit del PSC, d'ERC i d'ICV-EUiA com sota mandat de CiU i ara de Junts pel Sí, continua la política de lloguer i compra de mòduls prefabricats per a les escoles públiques. Segons dades oficials a les quals ha pogut accedir CRÍTIC, la Generalitat s'ha gastat més de 30,5 milions d'euros en barracons en l'última dècada per suplir les mancances dels centres educatius públics actuals. El nombre de mòduls a Catalunya va pujar dels 643 del curs 2005/06 als 1.010 que són previstos aquest curs.

Més informació

El ‘top ten’ de les escoles de l’elit política i econòmica catalana

  • Text: Mireia Rom / Il·lustració: Helena Olcina
  • dilluns, 6 juny 2016
escoles_delit_critic

Què tenen en comú Pujol, Roca, Rubert de Ventós i Mayor Zaragoza? A més d’haver participat en política des de punts de vista molt diversos, els uneix un altre aspecte: tots quatre van ser alumnes de l’antiga Virtèlia, una de les escoles més exclusives de la Barcelona de postguerra. En l’actualitat, el fenomen es repeteix: a la capital catalana trobem un seguit d’escoles que solen ser les preferides de l’elit política, social i cultural del país. És el cas, per exemple, d’Aula, del Liceu Francès, del Col·legi Alemany, de Saint Paul’s o de Sant Ignasi. Algunes són totalment privades. D’altres són concertades i reben diners públics de la Generalitat. CRÍTIC avança un dels reportatges que inclou l'edició d'enguany de l''Anuari Mèdia.cat'.

Més informació

Creixen les denúncies per ‘bullying’ homòfob a l’escola

  • Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dimarts, 17 maig 2016
portada bullying

L’Observatori contra l’Homofòbia ha rebut sis denúncies de casos greus de 'bullying' homofòbic i transfòbic dins els centres escolars en els darrers dos anys. El cas del suïcidi de l'Alan a Barcelona fa cinc mesos va encendre totes les alarmes entre pares, mares i entitats socials. La queixa dels col·lectius LGTBI és que la Generalitat de Catalunya no ha tingut prou voluntat política per desplegar completament la llei contra l'homofòbia i aplicar els protocols per prevenir unes agressions verbals i físiques en augment els últims anys.

Més informació

Menjadors escolars: camp de batalla per a les grans empreses de càtering

  • Text: Laia Altarriba / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 29 març 2016
monopoly-1

Les grans empreses de càtering poden arribar a guanyar, segons denuncia un informe del sindicat Ustec, entre 3,50 i 4,20 euros del que els pares paguen per l'àpat diari dels seus fills a l'escola. Uns 260.000 alumnes de centres públics catalans d'infantil i de primària es queden a dinar al col·legi cada dia. Un negoci milionari que podria arribar a generar beneficis anuals en total d'entre 162 i 195 milions. Set grans empreses o fundacions tenen la major part del pastís dels menjadors catalans: les primeres són Eurest —propietat d'una multinacional britànica—, Sehrs —líder de la distribució—, Serunión —de la multinacional de la restauració col·lectiva Elior— i Activa Educacional ISS —de Goldman Sachs.

Més informació

Per què les dones cobren menys que els homes?

  • Maria Freixanet i Marta Cels
  • dimarts, 8 març 2016
IQ graficas 2016 OCUPACIO crisis-ALTA (2)

El dibuix del panorama laboral és devastador, i no afecta tothom igual. Hi ha diferències pel que fa a l’edat, l’origen i el sexe. Les dones cobren una quarta part menys que els homes, un 18,7% menys si ho comptem per hora treballada. Això, malgrat que entre la població de més de 20 anys les dones universitàries són majoria. Quines són, doncs, les raons de la desigualtat de gènere al món laboral?

Més informació
Nadal_Ajuntament