Franquisme

Magda Oranich: “M’horroritza pensar que l’amnistia del 77 ha acabat servint a la dreta espanyola”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 30 agost 2017

Entrevistar l'advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una tasca fàcil. És una persona oberta i disposada al diàleg, però no senzilla, donada una hiperactivitat entranyable que fa complex, a voltes, centrar els debats. Oranich és una referència indiscutible per entendre la Catalunya que va des del final del franquisme fins avui. Fortament compromesa, com a feminista, com a jurista i com a progressista, amb els drets dels presos polítics en època transitiva, després ha destacat en iniciatives com la ILP Prou, contra la tauromàquia, i en les lluites per la comunitat LGTBI. Si hi ha un nexe entre ETA (pm) i Johan Cruyff, passa per aquesta advocada combativa i simpàtica.

Més informació

Pere Portabella: “Tots els poders tenen por d’un referèndum”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 2 agost 2017

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) va implicar-se en la pràctica política en plena dictadura, a través de l'Assemblea de Catalunya. Va participar en el procés constitucional espanyol com a representant de l'Entesa dels Catalans. Portabella és, també, productor i director de cinema. Les seves primeres produccions, com 'El pisito' o 'Viridiana', van desafiar els límits de l'aperturisme franquista. Com a autor, ha apostat per un cinema que es distancia de la narrativa convencional. També ha signat el díptic documental 'Informe general'. El primer film va ser rodat i estrenat poc després de la mort de Franco. El segon reflecteix un present de noves esquerres, de sobiranisme i de reptes com el canvi climàtic.

Més informació

Jordi Serrano: “Cal una aliança entre l’independentisme i els comuns”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 27 juny 2017

Havia sentit a parlar de Jordi Serrano (Sabadell, 1958) fa anys, quan vaig arribar a Barcelona i compartia pis amb dos militants dels Col·lectius de Joves Comunistes (CJC). Per casa corria la revista 'Espai de Llibertat', que editava el Moviment Laic i Progressista i que ell dirigia. Serrano, historiador i rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), ha estat una de les peces clau de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de la Lliga per la Laïcitat o de l'Escola Lliure El Sol. Militant de la idea laica i d'una certa esquerra catalana i catalanista, és hipercrític amb la seva generació, cosa poc comuna. Es defineix independentista accidental i amic de Xavi Domènech.

Més informació

La columna i el poder: una història crítica de ‘La Vanguardia’ (1)

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 15 gener 2017

'La Vanguardia' és el gran poder mediàtic de Catalunya i un dels més influents a l'Estat espanyol. Ha sobreviscut més de 135 anys a canvis de règim, d'esquerres, de dretes, a monarquies, repúbliques i dictadures. Cap altre diari català ni espanyol ho ha aconseguit durant tant de temps. 'La Vanguardia' no és només un diari: és una institució, un actor polític fonamental per entendre la Catalunya contemporània. CRÍTIC fa una radiografia dels moments històrics clau per entendre la influència i el poder del diari dels Godó.

Més informació

Inés Arrimadas: “Espanya és una nació diversa. No penso que Catalunya sigui una nació i Múrcia, Andalusia o Galícia no ho siguin”

  • Text: Marc Font / Foto: Jordi Borràs
  • dijous, 12 novembre 2015

La carrera política d'Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) és meteòrica. En només cinc anys ha passat de no formar part de cap partit a convertir-se en la cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, com a presidenta del grup a la cambra de Ciutadans. El bar del Parlament és l'escenari dels escassos 25 minuts que ha tingut CRÍTIC per entrevistar la dirigent de la formació que més ha capitalitzat l'oposició a la independència. Però no parlem amb ella del procés, sinó d'algunes de les propostes del partit, com ara unes mesures econòmiques titllades de neoliberals per economistes crítics. Llicenciada en dret i en administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, Arrimadas va establir-se al Principat el 2008, quan treballava per a la consultoria D'Aleph.

Més informació

Pere Camps: “Alguns tapen les vergonyes socials amb la senyera, i hi ha qui tapa les vergonyes nacionals amb la bandera roja”

  • Roger Palà i Sergi Picazo
  • dijous, 9 juliol 2015

A Pere Camps el defineixen com a promotor cultural. L’etiqueta, però, es queda curta. La primera militància clandestina del director de Barnasants va ser al sector del metall de CCOO. Va conèixer de primera mà la força de la cançó als mítics recitals de Llach, de Raimon i de Pi de la Serra al Palau d'Esports durant els setanta. L’any 95 va muntar BarnaSants, convertit avui en referència de la cançó d’autor a Catalunya, a Europa i ara també a l’Amèrica Llatina. Camps és, sobretot, un activista. I avui té dues grans preocupacions: la reivindicació de la cultura i la unitat de l’esquerra. Ens cita per dinar un dijous plujós, i la conversa s’allarga fins a mitja tarda. Si una cosa té Pere Camps, és un verb loquaç.

Més informació