Ronda

Franquisme

Inés Arrimadas: “Espanya és una nació diversa. No penso que Catalunya sigui una nació i Múrcia, Andalusia o Galícia no ho siguin”

  • Text: Marc Font / Foto: Jordi Borràs
  • dijous, 12 novembre 2015
Foto: Jordi Borràs

La carrera política d'Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) és meteòrica. En només cinc anys ha passat de no formar part de cap partit a convertir-se en la cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, com a presidenta del grup a la cambra de Ciutadans. El bar del Parlament és l'escenari dels escassos 25 minuts que ha tingut CRÍTIC per entrevistar la dirigent de la formació que més ha capitalitzat l'oposició a la independència. Però no parlem amb ella del procés, sinó d'algunes de les propostes del partit, com ara unes mesures econòmiques titllades de neoliberals per economistes crítics. Llicenciada en dret i en administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, Arrimadas va establir-se al Principat el 2008, quan treballava per a la consultoria D'Aleph.

Més informació

Pere Camps: “Alguns tapen les vergonyes socials amb la senyera, i hi ha qui tapa les vergonyes nacionals amb la bandera roja”

  • Roger Palà i Sergi Picazo
  • dijous, 9 juliol 2015
portada-2

A Pere Camps el defineixen com a promotor cultural. L’etiqueta, però, es queda curta. La primera militància clandestina del director de Barnasants va ser al sector del metall de CCOO. Va conèixer de primera mà la força de la cançó als mítics recitals de Llach, de Raimon i de Pi de la Serra al Palau d'Esports durant els setanta. L’any 95 va muntar BarnaSants, convertit avui en referència de la cançó d’autor a Catalunya, a Europa i ara també a l’Amèrica Llatina. Camps és, sobretot, un activista. I avui té dues grans preocupacions: la reivindicació de la cultura i la unitat de l’esquerra. Ens cita per dinar un dijous plujós, i la conversa s’allarga fins a mitja tarda. Si una cosa té Pere Camps, és un verb loquaç.

Més informació

Portes giratòries dels catalans vinculats amb el franquisme

  • Text: Lluc Salellas / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 2 juny 2015
franquistes-catalans

Portes giratòries del franquisme català. Els Samaranch, els Lara, els Vilarasau, els Cortina, els Carceller o els Gay de Montellà són exemples de famílies enriquides durant el règim dictatorial, que van arribar a tenir càrrecs polítics i, en alguns casos, bones connexions amb el general Franco. Arribada la democràcia, tots ells van continuar amb èxit els seus negocis. CRÍTIC repassa aquí la trajectòria política i empresarial de 10 cognoms catalans vinculats, directament o indirectament, amb el règim. El text és un fragment del llibre 'El franquisme que no marxa', escrit pel periodista Lluc Salellas, editat per Edicions Saldonar i pel Grup Barnils.

Més informació
Nadal_Ajuntament