Franquisme

La maleïda hemeroteca de Ciutadans i el franquisme

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 21 maig 2018

Al novembre del 2015, coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Franco, Albert Rivera assegurava que els anys del franquisme havien estat "els més negres" de la història d'Espanya. Però, malgrat la contundència d'aquestes declaracions, Ciutadans ha tingut al llarg de la seva història tota mena de contradiccions i de dificultats per posicionar-se clarament contra la dictadura. Us presentem la "maleïda hemeroteca" de Ciutadans i el franquisme.

Més informació

Mercè Otero i Mireia Bofill: “El feminisme no és una moda. Al segle XIV ja hi érem!”

  • Text: Laura Aznar i Laia Soldevila / Fotos: Laia Soldevila
  • dimarts, 6 març 2018

L’escriptora Mireia Bofill (Santiago de Xile, 1944) i la professora Mercè Otero (Barcelona, 1947) són dues dones cabdals del fil violeta del feminisme a Catalunya. La seva consciència es va despertar en ple franquisme i no ha deixat de créixer des de llavors, creant projectes, teixint xarxa i traspassant els aprenentatges a les noves generacions. En aquest diàleg entre elles, repassem més de mig segle de lluita a casa nostra. Parlem de com van marcar-les les dones del seu cercle familiar i veïnal, de la seva participació en els moviments socials per començar a organitzar-se i de la gran fita que han aconseguit les feministes: posar en el centre el sosteniment de la vida.

Més informació

Magda Oranich: “M’horroritza pensar que l’amnistia del 77 ha acabat servint a la dreta espanyola”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 30 agost 2017

Entrevistar l'advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una tasca fàcil. És una persona oberta i disposada al diàleg, però no senzilla, donada una hiperactivitat entranyable que fa complex, a voltes, centrar els debats. Oranich és una referència indiscutible per entendre la Catalunya que va des del final del franquisme fins avui. Fortament compromesa, com a feminista, com a jurista i com a progressista, amb els drets dels presos polítics en època transitiva, després ha destacat en iniciatives com la ILP Prou, contra la tauromàquia, i en les lluites per la comunitat LGTBI. Si hi ha un nexe entre ETA (pm) i Johan Cruyff, passa per aquesta advocada combativa i simpàtica.

Més informació

Pere Portabella: “Tots els poders tenen por d’un referèndum”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 2 agost 2017

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) va implicar-se en la pràctica política en plena dictadura, a través de l'Assemblea de Catalunya. Va participar en el procés constitucional espanyol com a representant de l'Entesa dels Catalans. Portabella és, també, productor i director de cinema. Les seves primeres produccions, com 'El pisito' o 'Viridiana', van desafiar els límits de l'aperturisme franquista. Com a autor, ha apostat per un cinema que es distancia de la narrativa convencional. També ha signat el díptic documental 'Informe general'. El primer film va ser rodat i estrenat poc després de la mort de Franco. El segon reflecteix un present de noves esquerres, de sobiranisme i de reptes com el canvi climàtic.

Més informació

Jordi Serrano: “Cal una aliança entre l’independentisme i els comuns”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 27 juny 2017

Havia sentit a parlar de Jordi Serrano (Sabadell, 1958) fa anys, quan vaig arribar a Barcelona i compartia pis amb dos militants dels Col·lectius de Joves Comunistes (CJC). Per casa corria la revista 'Espai de Llibertat', que editava el Moviment Laic i Progressista i que ell dirigia. Serrano, historiador i rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), ha estat una de les peces clau de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de la Lliga per la Laïcitat o de l'Escola Lliure El Sol. Militant de la idea laica i d'una certa esquerra catalana i catalanista, és hipercrític amb la seva generació, cosa poc comuna. Es defineix independentista accidental i amic de Xavi Domènech.

Més informació

La columna i el poder: una història crítica de ‘La Vanguardia’ (1)

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 15 gener 2017

'La Vanguardia' és el gran poder mediàtic de Catalunya i un dels més influents a l'Estat espanyol. Ha sobreviscut més de 135 anys a canvis de règim, d'esquerres, de dretes, a monarquies, repúbliques i dictadures. Cap altre diari català ni espanyol ho ha aconseguit durant tant de temps. 'La Vanguardia' no és només un diari: és una institució, un actor polític fonamental per entendre la Catalunya contemporània. CRÍTIC fa una radiografia dels moments històrics clau per entendre la influència i el poder del diari dels Godó.

Més informació