Independència

Camil Ros: “L’independentisme ha prioritzat massa l’eix nacional buit de contingut social”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 25 abril 2017

Subscriptors

Camil Ros (Vallromanes, 1972) és un secretari general atípic al sindicat UGT: jove Maulet, independentista de primera hora, exlíder de les JERC, de família catalanoparlant i fill d'un petit poble del Vallès Oriental. Ros, que va rellevar el veterà Josep Maria Àlvarez a la direcció del sindicat, té ganes de canvi. Li va la marxa! Xerrem sobre el seu passat a l'ERC de Colom, Rahola i Carod-Rovira... però també reflexionem sobre la mala fama que arrosseguen els grans sindicats tant a l'esquerra com a la dreta.

Més informació

Jubilats i independència: per què és tan important el vot dels majors de 65 anys?

  • Marçal Terrades i Edgar Rovira
  • dimecres, 8 febrer 2017

Un dels col·lectius que han generat interès durant els anys del Procés i la crisi social i econòmica ha estat el dels jubilats. El model de vot clàssic a la Catalunya des dels anys setanta està canviant. Tot canvia. L'independentisme fa temps que es pregunta si el vot dels majors de 65 anys era un dels seus punts febles, assumint que el votant més gran és més conservador i amb més aversió al canvi que els més joves.

Més informació

Antoni Soy: “Els pressupostos són continuistes i clarament liberals”

  • Text: Marc Font / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 24 gener 2017

Catedràtic d'economia aplicada de la UB, Antoni Soy (Ripoll, 1950) viu els primers moments d'una jubilació plenament activa en què participa en nombrosos grups de debat internacional al voltant de l'euro i de la Unió Europea. Ferm partidari de sortir de la moneda única, com a mecanisme per "recuperar" les sobiranies econòmica, fiscal i monetària, es mostra molt crític amb els pressupostos presentats pel Govern de Junts pel Sí, que veu "continuistes" i "liberals". Alcalde d'Argentona del 1999 al 2006 i secretari d'Indústria de la Generalitat durant el segon tripartit (2006-2010), ja fa temps que s'ha allunyat d'ERC, el partit en què va militar quan el liderava Josep-Lluís Carod-Rovira.

Més informació

Guillem Martínez: “El Procés és propaganda. No s’ha mogut res”

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Ivan G. Costa
  • dimarts, 17 gener 2017

Guillem Martínez (Cerdanyola del Vallès, 1965) publica ara 'La gran ilusión. Mito y realidad del proceso indepe' (Debate), un llibre d'anàlisi de les trinxeres sobre el Procés que no pot deixar ningú indiferent. Actualment escriu les seves cròniques polítiques amb les zzzzz, snif i bla, bla, bla característiques al digital 'Contexto'. Samarreta blanca, 'jeans', cigarreta a la boca i una llengua massa llarga. Martínez porta anys de batalla periodística escrivint a 'El País' o a 'Interviú' i fent guions de televisió –ho va fer en programes com 'Polònia', de TV3. En sap molt, d'això dels marcs mentals, de la propaganda i de la 'CT, o Cultura de la Transición'. Jo crec que a ell li hauria agradat ser un bohemi anarquista a la Barcelona de finals del segle XIX. Però li ha tocat viure aquí i avui.

Més informació

Eulàlia Reguant: “Tenim un problema si els pressupostos ‘més socials de la història’ no toquen privilegis”

  • Text: Marc Font / Foto: Jordi Borràs
  • dimecres, 21 desembre 2016

Una bandera del Partit Democràtic del Poble (HDP), el partit de Turquia de l'esquerra prokurda, decora el despatx parlamentari d'Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) i denota la seva implicació amb el Kurdistan, territori al qual ha viatjat diverses vegades els darrers anys. És un dels tocs personals que donen color a un espai fred i asèptic. Diputada cupaire des de les eleccions del 27-S, aquesta llicenciada en matemàtiques ha fet poca vida orgànica a l'esquerra independentista, però té una llarga experiència activista. Parlem de la seva trajectòria, dels referents, de la passió africanista i, sobretot, de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, la tasca que més l'ocupa des de fa setmanes.

Més informació

Toni Comín: “La conselleria de Salut té pressions més bèsties del que et puguis arribar a imaginar”

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Ivan Giménez
  • dijous, 1 desembre 2016

Toni Comín (Barcelona, 1971) és el conseller que gestiona la partida més gran dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Més de 8.000 milions d'euros passen cada any per les seves decisions. Exmilitant de la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi, va trencar amb el PSC per vincular-se a la proposta de Junts pel Sí. És un dels homes de confiança d'Oriol Junqueras. Postgraduat en humanitats, llicenciat en filosofia i en ciències polítiques. Això vol ser una conversa diferent, una entrevista per reflexionar, no per buscar un titular fàcil. Ho intentarem, ja saps que la vena periodística acabarà sortint... Volem aprofundir sobretot en què pensa Toni Comín.

Més informació