Independència

Guillem Martínez: “El Procés és propaganda. No s’ha mogut res”

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Ivan G. Costa
  • dimarts, 17 gener 2017
FOTO: Ivan Giménez

Subscriptors

Guillem Martínez (Cerdanyola del Vallès, 1965) publica ara 'La gran ilusión. Mito y realidad del proceso indepe' (Debate), un llibre d'anàlisi de les trinxeres sobre el Procés que no pot deixar ningú indiferent. Actualment escriu les seves cròniques polítiques amb les zzzzz, snif i bla, bla, bla característiques al digital 'Contexto'. Samarreta blanca, 'jeans', cigarreta a la boca i una llengua massa llarga. Martínez porta anys de batalla periodística escrivint a 'El País' o a 'Interviú' i fent guions de televisió –ho va fer en programes com 'Polònia', de TV3. En sap molt, d'això dels marcs mentals, de la propaganda i de la 'CT, o Cultura de la Transición'. Jo crec que a ell li hauria agradat ser un bohemi anarquista a la Barcelona de finals del segle XIX. Però li ha tocat viure aquí i avui.

Més informació

Eulàlia Reguant: “Tenim un problema si els pressupostos ‘més socials de la història’ no toquen privilegis”

  • Text: Marc Font / Foto: Jordi Borràs
  • dimecres, 21 desembre 2016
reguant

Una bandera del Partit Democràtic del Poble (HDP), el partit de Turquia de l'esquerra prokurda, decora el despatx parlamentari d'Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) i denota la seva implicació amb el Kurdistan, territori al qual ha viatjat diverses vegades els darrers anys. És un dels tocs personals que donen color a un espai fred i asèptic. Diputada cupaire des de les eleccions del 27-S, aquesta llicenciada en matemàtiques ha fet poca vida orgànica a l'esquerra independentista, però té una llarga experiència activista. Parlem de la seva trajectòria, dels referents, de la passió africanista i, sobretot, de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, la tasca que més l'ocupa des de fa setmanes.

Més informació

Toni Comín: “La conselleria de Salut té pressions més bèsties del que et puguis arribar a imaginar”

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Ivan Giménez
  • dijous, 1 desembre 2016
IVAN GIMENEZ

Toni Comín (Barcelona, 1971) és el conseller que gestiona la partida més gran dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Més de 8.000 milions d'euros passen cada any per les seves decisions. Exmilitant de la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi, va trencar amb el PSC per vincular-se a la proposta de Junts pel Sí. És un dels homes de confiança d'Oriol Junqueras. Postgraduat en humanitats, llicenciat en filosofia i en ciències polítiques. Això vol ser una conversa diferent, una entrevista per reflexionar, no per buscar un titular fàcil. Ho intentarem, ja saps que la vena periodística acabarà sortint... Volem aprofundir sobretot en què pensa Toni Comín.

Més informació

Jordi Basté: “Jo sé fer ràdio. Jo no faig política”

  • Text: Roger Palà / Fotos: Ivan Giménez
  • dijous, 3 novembre 2016
Jordi Basté

Des de fa 10 temporades, Jordi Basté (Barcelona, 1965) dirigeix i presenta 'El món a RAC 1', el programa més escoltat de la història de la ràdio catalana. Al capdavant del vaixell insígnia de l'emissora del Grup Godó ha desbancat l'històric lideratge de Catalunya Ràdio. Va començar a forjar-se en el periodisme esportiu, i d’aquest univers n’ha extret una gran part dels ingredients que han fet líder 'El món': “Hi ha qui diu que el futbol no és cultura. En la seva ignorància hi ha la clau del nostre èxit”, afirma. No es talla. Parla clar. Recela de les xarxes socials. Reivindica el periodisme de picar pedra. Veu la situació política “enquistada". I, tanmateix, considera que vivim immersos en una revolució. Peu a terra i endavant.

Més informació

El Grup Planeta: negocis, poder i ariet contra la independència

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Manuel Cuyàs
  • dilluns, 31 octubre 2016
planeta-cap-2

Planeta és la desena empresa editorial del món i en la darrera dècada s'ha convertit també en un imperi mediàtic gràcies al control d'Atresmedia, una de les dues potes del duopoli televisiu de l'Estat espanyol. El grup, nascut l'any 1949 en la Barcelona de la postguerra, s'ha convertit avui en un gegant global que factura més de 3.000 milions d'euros anuals i reuneix un centenar d'empreses. El seu poder econòmic l'ha dotat també d'una gran influència política, que utilitza en defensa dels seus interessos i participant en nombrosos grups de pressió.

Més informació

La Caixa i el Banco Popular van finançar la campanya de Junts pel Sí tot i l’aposta independentista

  • Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 25 octubre 2016
banca-i-partits

Durant la campanya electoral del 27-S, la gran patronal bancària va fer un dur comunicat en què alertava dels hipotètics riscos de la independència. Això, però, no va ser impediment perquè algunes de les entitats que en formen part financessin la campanya de Junts pel Sí. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a la relació de bancs que, segons la informació recopilada per la Sindicatura de Comptes, van finançar la campanya electoral dels diferents partits. La coalició de Convergència i d'ERC va ser la que més diners va rebre de la banca: 2,3 milions d'euros, principalment de La Caixa (1,5 milions), però també del Banco Popular (800.000 euros), una entitat històricament vinculada a l'Opus Dei. Només Catalunya Sí que es Pot i la CUP no van rebre finançament de bancs.

Més informació