30/12/2024 | 06:00
Al llarg de l’any 2024 hem fet una sèrie d’accions per reformular i rellançar la secció d’investigació de CRÍTIC, amb l’objectiu d’arribar a nous públics i reforçar el nostre projecte periodístic. Ho hem fet donant més pes internament a les dinàmiques pròpies de l’àrea d’investigació, i també incorporant a l’equip periodistes i col·laboradors en l’àmbit de la recerca periodística i la visualització de dades.
Això s’ha concretat en una sèrie de reportatges (gairebé un per setmana) en què hem aprofundit en la fiscalització de les organitzacions d’extrema dreta, el finançament públic que han rebut els grups i lobbies antiavortistes o les subvencions als grans festivals de música, entre altres temàtiques. L’habitatge també ha estat un dels àmbits centrals, amb l’elaboració de la revista Habitar, publicada en paper.
Els periodistes de CRÍTIC Roger Palà, Laura Aznar i Manel Riu s’han centrat en l’exercici del dret d’accés a la informació pública i en el dia a dia de la secció. Gràcies a les batalles per exercir la Llei de transparència, hem pogut publicar reportatges com aquest, en què revelem les empreses propietàries de pisos turístics. El periodista Nando Cruz s’ha incorporat com a col·laborador regular en l’àmbit del periodisme cultural, i la periodista Anna Enrech s’ha centrat en la investigació dels grups antiavortistes, en un projecte que ha comptat amb el suport de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius. També hem tingut la participació del col·lectiu StoryData en l’àmbit de la visualització de dades.
Aquests reportatges han arribat a la nostra comunitat de forma pràcticament setmanal, mitjançant un butlletí de l’equip d’investigació signat per algun dels periodistes de la casa. La investigació és una de les nostres raons de ser, i no seria possible sense el suport de subscriptors i subscriptores.
Les subvencions als grups antiavortistes
El reportatge investiga el finançament públic de les entitats antiavortistes i revela que aquestes organitzacions han rebut més d’un milió d’euros en subvencions des del 2017 per part d’una cinquantena d’institucions d’arreu de l’Estat espanyol. La major part d’aquests fons prové de la Comunitat de Madrid i d’altres institucions governades pel Partit Popular, que prioritzen el suport a entitats amb vincles religiosos. Aquesta investigació ha estat possible gràcies al suport de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, i per elaborar-la hem fet un buidatge de la base de dades del Sistema Nacional de Subvencions del Ministeri d’Hisenda.
Els festivals de música que més diners públics reben a Catalunya
El periodista Nando Cruz analitza en aquest reportatge com es distribueixen els fons públics entre els festivals de Catalunya i destaca que el Sónar ha rebut 5,6 milions d’euros en subvencions entre el 2014 i el 2023, i el Primavera Sound, 3,6 milions en el mateix període. Aquests festivals, tot i tenir pressupostos elevats (65 milions d’euros en el cas del Primavera Sound el 2023), reben ajuts per la seva capacitat d’atraure turisme i generar projecció internacional. La investigació ha tingut una doble entrega, amb un altre reportatge que posa el focus en els festivals gironins. Són dades inèdites que CRÍTIC ha recopilat mitjançant peticions de dret d’accés a la informació pública.
Els propietaris dels pisos turístics a Catalunya
El reportatge revela que, a juny de 2024, 7.306 empreses gestionen 24.867 habitatges d’ús turístic (HUT) a Catalunya. D’aquestes, 50 societats concentren 3.953 pisos, amb la presència de grups hotelers tradicionals, de grans fortunes catalanes i de capitals estrangers. També hem publicat un cercador per saber quines empreses controlen els pisos turístics en cada poble o ciutat.
Tot i així, aquests 24.000 pisos representen només una part dels HUT a Catalunya. L’abril de 2023, hi havia 98.074 pisos amb llicència turística en mans de 71.399 propietaris, incloent-hi particulars. El 92% de les empreses tenen menys de 10 immobles, i el 66% només en posseeixen un, fet que complica identificar els grans tenidors, ja que sovint divideixen els seus actius en múltiples societats. Aquestes dades s’han obtingut després d’un procés de gairebé dos anys per exercir la Llei de transparència.
La gestió de l’aigua i els seus grans consumidors
La sequera i la seva gestió han estat un dels grans punts d’atenció de l’any a CRÍTIC. Aquest reportatge, elaborat a partir de dades inèdites sobre els permisos d’extracció concedits per l’Agència Catalana de l’Aigua, analitza quines empreses són les principals consumidores d’aigua a Catalunya. Entre les grans corporacions destacades, hi ha Damm o Celsa, que utilitzen grans volums d’aigua en els seus processos productius. En un altre reportatge també hem aprofundit en l’aigua per a usos turístics i recreatius.
Sobrecostos milionaris en la Copa Amèrica de vela
Un reportatge de CRÍTIC va revelar que la celebració de la Copa Amèrica de vela a Barcelona ha rebut més de 50 milions d’euros en ajuts públics. La xifra representa un sobrecost significatiu respecte a les previsions inicials dels organitzadors. Les aportacions principals van ser de la Generalitat de Catalunya (20 milions d’euros), de l’Ajuntament de Barcelona (10 milions) i del Govern espanyol (10 milions). També hi van col·laborar institucions com la Diputació de Barcelona i l’Autoritat Portuària. Alhora hem posat el focus en Barcelona Global, el lobby d’empresaris que ha treballat per dur la Copa Amèrica a la capital catalana.
Els orígens polítics dels candidats d’Aliança Catalana
Al llarg de l’any hem posat el focus en les dues formacions d’extrema dreta que tenen representació al Parlament català: Vox i Aliança Catalana (AC). Hem indagat en els orígens dels candidats d’AC i en especial de Sílvia Orriols, la seva líder. Orriols, coneguda pel seu discurs contra la immigració i les polítiques de multiculturalitat, prové d’una trajectòria política vinculada a l’ultranacionalisme català. També hem posat el focus sobre els sous i les propietats dels diputats de Vox.
Les dues morts de Roger Albert
El reportatge reconstrueix els punts foscos de l’assassinat feixista d’un jove punk al barri de Gràcia de Barcelona, 20 anys després dels fets. L’article explora què se’n va fer dels agressors i les conseqüències posteriors. Per aprofundir en la història, CRÍTIC ha entrevistat diversos amics de Roger Albert i una membre del jurat que va jutjar l’assassí l’any 2004. Aquest treball periodístic posa de manifest les ombres i els interrogants que encara envolten el cas, així com les implicacions socials i polítiques de l’època.
