17/10/2024 | 06:00
El setembre de 2014, moment en el qual neix CRÍTIC, Barack Obama encara era president dels Estats Units, el PP governava Espanya malgrat els casos de corrupció i Leo Messi encara donaria moltes nits futbolístiques de glòria al Barça. Quedava ben poc per a la consulta sobre la independència del 9-N que donaria el tret d’inici del Procés, i Ada Colau acabava d’anunciar que es presentaria a les eleccions municipals de Barcelona. Començàvem a superar els estralls de la Gran Depressió de 2008-2010, però patíem per l’amenaça del terrorisme d’arrel islamista: l’Estat Islàmic arrasava a Síria i a l’Iraq i atemptaria a París i a Barcelona. Avui, 10 anys després, volem posar el món en pausa per recordar 20 dels articles més llegits i que, alhora, més ens han marcat durant la primera dècada explicada pels i per les periodistes de CRÍTIC.
El dia exacte que CRÍTIC va estar online per primer cop, un 16 de setembre de 2014, la portada de La Vanguardia titulava en gran que el president de la Generalitat, Artur Mas, es plantejava avançar eleccions i, com a notícia curiosa, asseguraven que Barcelona faria un carril “només per a vianants que parlin per telèfon mòbil”. No devien passar gaires coses… o sí! CRÍTIC, però, publicava una altra notícia aquell dia, mostrant ja quin tipus de periodisme volíem fer: “La Generalitat deu més de 27.000 milions d’euros a vint bancs”. Aquest va ser el titular de la nostra primera investigació periodística.
Cada article, cada frase de cada article, d’aquests 10 anys, és imprescindible per a nosaltres; però, malgrat la tirania de les llistes, us presentem a continuació una vintena de reportatges, entrevistes i articles d’opinió que creiem que mostren el tipus de periodisme que hem fet aquesta dècada. Són els vint imprescindibles de CRÍTIC.
Investigacions i reportatges
“Les escoles de les elits catalanes: quines són i qui hi ha estudiat”
Col·legis privats que costen fins a 30.000 euros per curs i també centres concertats amb algunes de les quotes més altes de l’Estat: així es formen els grups dirigents de la política, de l’economia i de la cultura a Catalunya. Reportatge d’Elisenda Rovira.
“Set dies de juliol que haurien pogut canviar-ho tot: de la ‘llista sense president’ a Junts pel Sí”
Durant set dies de juliol, una aliança entre ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC va posar contra les cordes l’hegemonia convergent del procés. La proposta de configurar una “‘llista sense president”‘ va revolucionar la política catalana, però Mas la va descartar en una reunió de 20 minuts. Reportatge de Roger Palà.
“Diccionari de l’extrema dreta a Catalunya, de la A a la Z”
La Plataforma per Catalunya va marcar un abans i un després en el món ultradretà català, però l’expert en extrema dreta Jordi Borràs assenyala totes les velles i noves organitzacions actives a Catalunya.
“Els inacabables tentacles de l’imperi de La Caixa”
CaixaBank és un dels grans centres de poder a Catalunya. Forma o ha format part del consell d’administració d’empreses clau de serveis bàsics (Repsol, Gas Natural, Abertis, Agbar), té presència en lobbies empresarials, finança think tanks i mitjans de comunicació i fa negocis en el sector de la sanitat privada o l’immobiliari. Per Marc Font.
“24 mites falsos que banalitzen la violència quotidiana contra les dones”
Reportatge i vídeo, amb la participació, entre d’altres, de dones com Bel Olid, Laura Rosel o Txell Bonet, on es reuneixen 24 frases masclistes amb l’objectiu de fer visibles totes les violències que pateixen les dones. Elaborat per Laia Soldevila i Laura Aznar.
“Els orígens d’Ignacio Garriga, el líder català de Vox”
Qui és i d’on ve el líder de Vox a Catalunya? El periodista Joan Cantarero revela els antecedents familiars i posa la lupa sobre la seva activitat política abans de convertir-se en el líder de l’extrema dreta espanyolista.
“12 falsedats i exageracions del Govern de Puigdemont abans de la DUI del 27-O”
Polítics de Convergència i d’ERC van fer durant el Procés tota mena d’afirmacions sobre com tirarien endavant la independència que, passat un any, es va veure que no eren del tot certes o, almenys, no eren tan senzilles de fer. Elaborat per Sergi Picazo i Joan Vila i Triadú.
“Un viatge entre Salt i Matadepera: la segregació urbana (in)visible”
Mapes d’una Catalunya desigual: la classe social i el barri on habites acaba determinant la salut, l’esperança de vida, el tipus d’alimentació, la mida de l’habitatge, l’accés a l’educació i el tipus de transport. Escrit per Sergi Picazo.
“El mapa dels pisos buits de Catalunya: on són i quins grans propietaris els controlen”
CaixaBank, el BBVA i el Santander, amb el seu entramat de societats, acumularien més de 14.500 habitatges que són propietat de grans tenidors, el 42% del total. Reportatge elaborat per Laura Aznar.
“Aquestes són les macrogranges que més contaminen de Catalunya”
Consulta en un mapa interactiu on estan ubicades les instal·lacions que emeten més metà: Casa Tarradellas en lidera el rànquing. Reportatge de Manel Riu.
Perfils i biografies
“Més enllà de Donald Trump: una radiografia de la dreta nord-americana”
S’ha parlat ja moltíssim de Trump. L’idiota, el barroer, el pallasso masclista i racista. L’empresari playboy i el net de l’immigrant alemany que el 1901 va enriquir-se amb un prostíbul a la Colúmbia Britànica durant la febre dels cercadors d’or. Però cal anar més enllà de la superficialitat per entendre el fenomen de la dreta populista. Elaborat per Antoni Trobat.
“Montserrat Roig, el fil rebel d’Ariadna”
Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida als 45 anys? Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. Un perfil escrit per Jordi de Miguel.
Entrevistes i converses
“Xavier Domènech i David Fernàndez: «On som cinc anys després de l’1-O?»”
Analitzem la fotografia de David Fernàndez i Xavier Domènech alçant el braç junts després de l’1-O i les manifestacions posteriors i ho aprofitem per fer balanç del Procés independentista, cinc anys després.
Ana Polo i Maria Rovira eren les autores del pòdcast Oye Polo, de Radio Primavera Sound, on es barrejava humor, feminisme i sentit crític.
“Jorge Riechmann: «Després del col·lapse climàtic, probablement hi haurà un genocidi»”
Jorge Riechmann és una de les veus més rellevants de l’ecologisme i del pensament polític d’esquerres a l’Estat espanyol des de fa anys. S’ha convertit en una mena de veu de la consciència (col·lectiva).
Reflexions i opinions
“McDonald’s i AirBnB al barri del Carmel”
Barcelona és un decorat de cartó pedra per a turistes que es fan selfies amb nosaltres (cabrejats) de fons. Però els guiris no són l’enemic: l’enemic és el capitalisme global i el lobby immobiliari. Per Sergi Picazo.
El Govern ha de tenir com a prioritat que tots els infants tornin com més aviat millor als centres i, si és necessari, haurà de contractar batallons de mestres i transformar centres cívics i biblioteques en aules. Per Roger Palà.
L’invoca gairebé tothom. Tothom el cita. Tothom el fa servir per portar l’aigua cap al seu molí. Però pràcticament ningú no en coneix l’origen ni el significat real, profund i primigeni. Per Marc Andreu.
El poble del Segrià, que dona nom a la pel·lícula de Carla Simón, és també un exemple d’un model agroindustrial insostenible que aboca la pagesia de Ponent a la misèria i a l’extinció. Per Laia Soldevila.
“Generació ‘porno’: el sexe dels adolescents no és un capítol de ‘Crims'”
Reflexions sobre el documental de TV3: els joves tenen dret a viure la seva sexualitat de manera lliure, sense por i sense amenaces. Per Helena Martín.
Bola extra: l’Arcadi Oliveres, en la memòria
Coincidint amb el primer aniversari de la mort d’Arcadi Oliveres, La Directa i CRÍTIC vam publicar “El mètode Arcadi”, una entrevista audiovisual inèdita, conduïda per la periodista i comunicadora Montse Santolino. L’entrevista va ser enregistrada el 24 de març de 2021 a la casa familiar d’Oliveres a Sant Cugat del Vallès.
