Transició

Arcadi Oliveres: “A la llarga vam veure que la Transició era una veritable enganyifa”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 16 agost 2017

Subscriptors

A Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) gairebé no li cal presentació. Economista crític, cristià de base, gran comunicador. Va tenir en Xirinacs de mestre a l'escola, va viure en directe la Caputxinada. Parlava sobre les terribles conseqüències del capitalisme quan gairebé ningú ho feia. Un autèntic 'catedràtic' del pensament crític. Sempre més enllà del poder polític, va predicar al desert dels anys del conformisme. Un protagonista, humil i humà, de la història recent de Catalunya. Ens trobem amb l’Arcadi a la Casa Orlandai, un casal de gestió comunitària a Sarrià, Barcelona. Era l’antiga escola dels seus fills, i tota la família, sobretot el seu fill Marcel, es va implicar per convertir-lo en un espai comunitari.

Més informació

Pere Portabella: “Tots els poders tenen por d’un referèndum”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 2 agost 2017

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) va implicar-se en la pràctica política en plena dictadura, a través de l'Assemblea de Catalunya. Va participar en el procés constitucional espanyol com a representant de l'Entesa dels Catalans. Portabella és, també, productor i director de cinema. Les seves primeres produccions, com 'El pisito' o 'Viridiana', van desafiar els límits de l'aperturisme franquista. Com a autor, ha apostat per un cinema que es distancia de la narrativa convencional. També ha signat el díptic documental 'Informe general'. El primer film va ser rodat i estrenat poc després de la mort de Franco. El segon reflecteix un present de noves esquerres, de sobiranisme i de reptes com el canvi climàtic.

Més informació

Santiago López Petit: “La CUP és tragicòmica, i Podem, directament, cínic”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 10 agost 2016

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) és un home afable, atent i sensible. Sorprèn gratament quant parla, i aquesta sensibilitat és acompanyada d'un discurs sobre la vida, la filosofia i la política profundament radical. Com es pot impugnar la realitat? Què significa voler viure? Com es tradueixen aquests plantejaments en pràctiques polítiques concretes? Professor de filosofia de la UB, les seves classes eren un refugi per a militants i activistes de l'esquerra de l'esquerra, quan ser anticapitalista no era moda. Per les seves classes han passat molts protagonistes de la “nova política”. Parlem amb ell de filosofia, del 15-M i dels nous partits, entre altres qüestions.

Més informació

Josep Fontana: “Si vols fer la independència per la força, hauràs de muntar una guerrilla”

  • Text: Blanca Blay i Caralp Mariné / Foto: Jordi Borràs
  • dimecres, 6 gener 2016

Entre desenes de milers de llibres, al seu pis del Poble-sec, passegem per les pàgines de la memòria d’algú que va néixer durant la II República, va viure la Guerra Civil i va militar al PSUC durant el franquisme. Segons Josep Fontana (Barcelona, 1931), el seu sentit d’historiador no li permet mantenir “il·lusions idíl·liques” pel que fa a una independència a curt termini. S’autodefineix roig i nacionalista a la vegada, però considera que l’única manera com et pots separar és si l’altre accepta que et separis. “El que s’ha de fer és seguir lluitant. Portem 500 anys”, assegura amb una paciència i tranquil·litat que, si més no, agafen per sorpresa. Aquesta és una entrevista feta fa dos mesos per la revista VELL/NOU.

Més informació

Josep-Lluís Carod-Rovira: “El país ha estat en mans de gent de classe alta, barcelonina i de cognoms catalans. Ara ho estem invertint”

  • Text: Antoni Trobat / Foto: Jordi Borràs
  • dijous, 10 desembre 2015

Tot just entrar al despatx que Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) té a la Universitat Pompeu Fabra, on coordina la Càtedra sobre Diversitat Social, el primer que sorprèn és veure-hi, en diferents formats, una devoció no públicament coneguda pel Capità Haddock. El personatge d’Hergé hi és representat, en estatueta i en un dibuix, ben a prop d’ il·lustres com Joan Fuster. “M’agrada, en Haddock, perquè és l’única persona normal de la colla tintinaire: beu, fa servir paraulotes, li agraden les dones, té caràcter...”. Ens mirem, amb en Borràs, i somric pensant en aquesta entradeta sobre l'exlíder d'ERC, mentre comencen els clic-clic de la càmera d’en Jordi.

Més informació

Javier Pérez Andújar: “Detesto aquesta dicotomia entre classe obrera castellanoparlant bona i burgesia catalanista dolenta”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 21 maig 2015

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) és, molt possiblement, un dels grans cronistes d'allò que ell anomena “la Internacional dels blocs de pisos”. Pocs, com aquest filòleg i periodista, han descrit tan acuradament la realitat de les perifèries urbanes del cinturó industrial de Barcelona. Des de la seva estrena com a narrador, el 2007, amb “Los príncipes valientes” , no ha deixat de triomfar, per la seva descripció, entre àcida i tendra, d'allò urbà. El seu 'hit' és, sens dubte, 'Paseos con mi madre' (2011), amb una línia que ha continuat a la recent 'Catalanes todos' (2014). Afirma, sorneguer, que "l'única cosa col·lectiva que ha fet la meva generació és morir-se de sobredosi als portals”. Ens cita en un bar regentat per xinesos “com tot en la vida”.

Més informació