Transició

Ramón Cotarelo: “Estic segur que a l’octubre hi hauria hagut morts; conec bé els qui dirigeixen l’Estat”

  • Text: Joan Vila i Triadú / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 31 juliol 2018

La pluja no para al jardí de l'hotel de Sant Boi de Llobregat on hem quedat. És una tarda de dissabte, però a Ramón Cotarelo (Madrid, 1943), catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la UNED, escriptor i politòleg molt implicat en el procés, no li fa gens de mandra explicar-se a fons durant el temps que calgui. Comencem parlant d'arrels familiars i acabem analitzant el conflicte Catalunya-Espanya, dins d'aquest Estat que Cotarelo considera fallit i irreformable, tal com explica a 'España quedó atrás' (Ara Llibres). La saviesa acumulada en més de set dècades de professió i traslladada a una quarantena de llibres —acadèmics i no tant— es fa difícil d'encaixar en una conversa.

Més informació

Julià de Jòdar: “Les nostres elits no han cregut en el poder de la gent”

  • Text: Antoni Trobat. Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 febrer 2018

Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és un intel·lectual singular. Conegut per uns com a exdiputat de la CUP –dimití juntament amb Josep Manel Busqueta, el 2016, després de les negociacions que acabaren amb el pas al costat d'Artur Mas– i per altres com a escriptor consagrat enmig de l'univers dels lletraferits catalans, en realitat se'n saben relativament poques coses. Entro a casa seva, al carrer Casp, i m'ofereix una tassa de te verd en una cambra espaiosa però farcida de llibres. Visualitzo de tot: molt art i molta filosofia, una traducció italiana de Saul Bellow, una mena de tapís medieval anglès i una portada de 'Serra d'Or' amb Ferrater. Li reconec que l'he llegit poc –només dues obres. La conversa comença a la Badalona dels anys vint.

Més informació

Magda Oranich: “M’horroritza pensar que l’amnistia del 77 ha acabat servint a la dreta espanyola”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 30 agost 2017

Entrevistar l'advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una tasca fàcil. És una persona oberta i disposada al diàleg, però no senzilla, donada una hiperactivitat entranyable que fa complex, a voltes, centrar els debats. Oranich és una referència indiscutible per entendre la Catalunya que va des del final del franquisme fins avui. Fortament compromesa, com a feminista, com a jurista i com a progressista, amb els drets dels presos polítics en època transitiva, després ha destacat en iniciatives com la ILP Prou, contra la tauromàquia, i en les lluites per la comunitat LGTBI. Si hi ha un nexe entre ETA (pm) i Johan Cruyff, passa per aquesta advocada combativa i simpàtica.

Més informació

Arcadi Oliveres: “A la llarga vam veure que la Transició era una veritable enganyifa”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 16 agost 2017

A Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) gairebé no li cal presentació. Economista crític, cristià de base, gran comunicador. Va tenir en Xirinacs de mestre a l'escola, va viure en directe la Caputxinada. Parlava sobre les terribles conseqüències del capitalisme quan gairebé ningú ho feia. Un autèntic 'catedràtic' del pensament crític. Sempre més enllà del poder polític, va predicar al desert dels anys del conformisme. Un protagonista, humil i humà, de la història recent de Catalunya. Ens trobem amb l’Arcadi a la Casa Orlandai, un casal de gestió comunitària a Sarrià, Barcelona. Era l’antiga escola dels seus fills, i tota la família, sobretot el seu fill Marcel, es va implicar per convertir-lo en un espai comunitari.

Més informació

Pere Portabella: “Tots els poders tenen por d’un referèndum”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 2 agost 2017

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) va implicar-se en la pràctica política en plena dictadura, a través de l'Assemblea de Catalunya. Va participar en el procés constitucional espanyol com a representant de l'Entesa dels Catalans. Portabella és, també, productor i director de cinema. Les seves primeres produccions, com 'El pisito' o 'Viridiana', van desafiar els límits de l'aperturisme franquista. Com a autor, ha apostat per un cinema que es distancia de la narrativa convencional. També ha signat el díptic documental 'Informe general'. El primer film va ser rodat i estrenat poc després de la mort de Franco. El segon reflecteix un present de noves esquerres, de sobiranisme i de reptes com el canvi climàtic.

Més informació

Santiago López Petit: “La CUP és tragicòmica, i Podem, directament, cínic”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 10 agost 2016

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) és un home afable, atent i sensible. Sorprèn gratament quant parla, i aquesta sensibilitat és acompanyada d'un discurs sobre la vida, la filosofia i la política profundament radical. Com es pot impugnar la realitat? Què significa voler viure? Com es tradueixen aquests plantejaments en pràctiques polítiques concretes? Professor de filosofia de la UB, les seves classes eren un refugi per a militants i activistes de l'esquerra de l'esquerra, quan ser anticapitalista no era moda. Per les seves classes han passat molts protagonistes de la “nova política”. Parlem amb ell de filosofia, del 15-M i dels nous partits, entre altres qüestions.

Més informació