03/03/2021 | 06:00
Fa tot just un any, el 8-M de 2020, sortíem al carrer per reclamar, amb més urgència que mai, una “vida digna”, contra “la precarietat i les fronteres”. Però aquest no ha estat un any normal. Pocs dies més tard, el confinament dur de la Covid-19 va enclaustrar també totes les demandes d’aquella jornada reivindicativa. A CRÍTIC vam haver de prioritzar per fer sostenibles el confinament i les cures, però no vam voler apagar l’altaveu feminista per explicar tot el que ha passat amb una mirada de gènere.
Per això, vam denunciar que, entre els quatre murs de les nostres cases, les dones hem tornat a partir la desigualtat en carn pròpia: som les que més ens hem contagiat, les que hem continuat portant el pes de la llar, hem tingut greus problemes per conciliar-ho amb el teletreball i hem patit més episodis d’ansietat i de violència. La pandèmia ha fet més gran la bretxa de gènere en tots els àmbits, però també la reivindicació feminista que les cures han de ser al centre, ara que s’ha fet més palesa que mai la nostra interdependència (i ecodependència). A CRÍTIC ho hem explicat a través de la cadena global de cures que sostenen moltes dones migrants; a través de la importància de replantejar l’economia pensant en la vida i no en el PIB; preocupant-nos per la nostra salut mental, i reivindicant una sortida comunitària per fer-hi front.
I, malgrat que aquest any hem tingut la mort més present que mai, també hem reivindicat la vida. Hem volgut trencar els tòpics sobre la maternitat i el postpart, hem posat nom a la violència obstètrica i hem vist com es mouen coses respecte a això. Hem mirat les joves de les noves generacions, el present i el futur de les quals és tan incert, i els hi hem donat veu: a les que lluiten contra el racisme, a les que, a través de les seves organitzacions, aposten per la lluita climàtica i a les que es reformulen perquè el feminisme impregni tots els seus estrats. Perquè ser jove no et fa incapaç, com defensava la nostra companya de CRÍTIC, Helena Martín.
Dilluns vinent tornarà a ser 8 de març i continuem en pandèmia. Encara estem semiconfinades, amb la mobilitat i les interaccions socials reduïdes. Enguany, la crida feminista convida a sortir als carrers i a ocupar-los en una manifestació estàtica perquè les seves proclames continuen sent tan necessàries com sempre. Per això, a CRÍTIC volem pujar, encara més, el volum de l’altaveu feminista amb el #8MCrític. Del 4 a l’11 de març trobareu, en portada, articles d’investigació, reportatges, entrevistes i opinions que, amb una mirada de gènere, fiscalitzaran els poders públics, analitzaran grans debats del feminisme, posaran la vida de les persones i del planeta al centre i donaran veu a feministes diverses.
Aquesta serà una setmana intensa plena de continguts amb perspectiva de gènere. Però no serà l’única, perquè a CRÍTIC no hem deixat de parlar d’aquests temes durant tot l’any. L’altaveu feminista seguirà obert i us seguirem narrant tot el que passi amb les ulleres liles. Ajudeu-nos a fer que tot plegat arribi més lluny i sigui més potent. Si us ho podeu permetre, passeu-vos a la quota solidària (només cal que ens indiqueu a subscripcions@elcritic.cat si voleu passar a pagar 75, 100 o 150 euros a partir de la propera renovació) o regaleu una subscripció a algú altre. Si encara no formeu part de la comunitat de CRÍTIC, subscriviu-vos-hi i enfortiu la resistència crítica!
