Crític Cerca
Novetats sobre Crític

Els 20 continguts més llegits del 2021 a CRÍTIC

L'emergència climàtica i la por del col·lapse planetari centren moltes entrevistes i reportatges: us oferim una selecció dels continguts més rellevants que hem publicat aquest any

27/12/2021 | 06:00

El 2021 no passarà a la història com un any especialment rellevant. La pandèmia de la Covid-19 va sacsejar el món a fons durant el 2020, i, de moment, res no ha tornat a ser igual. Però, a part de les seqüeles del coronavirus i de la vacunació a gran escala, no hi ha hagut grans ítems informatius aquest any. La pandèmia encara és entre nosaltres, ben cert, i l’economia global no acaba de recuperar-se’n; per això ressorgeix amb força un argument: som al principi d’un col·lapse energètic i climàtic d’àmbit planetari que cada cop es veu més a prop. La salut i l’emergència climàtica han eclipsat allò que els anys anteriors era un dels punts calents de CRÍTIC: el procés independentista i la política catalana, tot i que aquesta encara treu el cap en algunes entrevistes. Us oferim a continuació una selecció dels 20 continguts més llegits de CRÍTIC durant els darrers 12 mesos. Us animem a gaudir-ne i compartir-los, perquè la majoria són atemporals i tenen tanta o més vigència que quan els vam publicar.

1) La investigadora que acredita els límits materials del planeta

Qui ens ho havia de dir, que una investigadora de l’ecologia industrial es convertiria en la top 1 de l’any! L’aragonesa Alicia Valero, una referència internacional en l’estudi del consum de recursos, va ser entrevistada per Manel Riu al setembre i en menys de quatre mesos ha aconseguit 45.000 lectures en català i 15.000 més en castellà. Hi ha ajudat sobretot la seva contundència a l’hora d’explicar quins efectes tindrà l’escassetat de certes primeres matèries en la producció industrial globalitzada.

2) Dues comunicadores sense pèls a la llengua

El segon contingut més llegit també és una entrevista i també són dones les protagonistes (dues dones, no una), la qual cosa ens sembla molt significativa. Les Oye Polo —és a dir, Ana Polo i Maria Rovira, àlies Oye Sherman, que condueixen el podcast amb aquest títol— van parlar una bona estona amb Laura Aznar i en va sortir una conversa, punyent i divertida alhora, sobre els mitjans, l’humor i el masclisme encara imperant. En només tres setmanes ha estat capaç d’interessar 27.000 persones, que aviat és dit!

3) Un perfil que ens va saber molt de greu haver de publicar

“El món sense ell és, sens dubte, un lloc pitjor”, deia Sergi Picazo només començar. El mestre, l’activista, ens havia deixat, i, encara amb un nus a la gola, vam voler explicar Per què és important que sàpigues qui era Arcadi Oliveres“. Ho va fer un dels periodistes de CRÍTIC que més tracte humà havien tingut amb ell, i això es percep ben aviat en un text que combina informació i sentiments: “L’Arcadi és de tots, i tots som fills de l’Arcadi”. Aquest és el perfil que ens va saber greu haver de publicar, però que ens alegra que l’hagin llegit gairebé 24.000 persones.

4) La veu que alerta de la fi dels combustibles fòssils

Un altre expert en l’àmbit de l’energia, Antonio Turiel, doctor en Física i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), és el protagonista de la tercera entrevista més llegida de l’any (19.000 lectures). La seva visió pessimista, basada en xifres i en evidències, sobre l’esgotament del petroli i d’altres combustibles fòssils, que ja va posar de manifest en el llibre Petrocalipsis, sembla que ha despertat moltes consciències. Per això també va ser un dels ponents que vam decidir portar a la primera Escola de Tardor virtual de CRÍTIC, que vam celebrar el mes passat.

5) Màsters a l’ESADE pagats amb diners públics

El primer reportatge d’investigació en nombre de lectures del 2021 parla d’un aspecte fosc de l’Administració de la Generalitat: els màsters en escoles de negocis i altres formacions d’alt nivell fets per als càrrecs dels últims governs autonòmics, sufragats pels pressupostos públics. És una recerca exhaustiva feta per Laura Aznar i Roger Palà a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública davant del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. El ressò que la nostra exclusiva va tenir en altres mitjans va ser prou ampli, com ara aquesta entrevista a Roger Palà a Planta baixa, de TV3.

6) Una opinió valenta sobre la presumpta ‘colonització’ de Catalunya

Brigitte Vasallo, escriptora i activista feminista, és l’autora de l’article d’opinió més llegit de l’any. Es titula “Colons” i combat amb tots els arguments possibles els qui diuen que el franquisme va ordir un pla per colonitzar Catalunya i que va utilitzar els centenars de milers de migrants d’altres punts de l’Estat per dur-lo a terme. Ben al contrari, Vasallo creu que “la gent arribada a partir dels anys cinquanta com a mà d’obra ha de ser considerada víctima del franquisme. Perquè ho és”.

7) Un any més, el rànquing d’empreses contaminants

Ja va ser un dels temes més llegits quan vam publicar-lo el 2020 amb dades del 2018. I enguany, amb les dades actualitzades del 2019, ho ha tornat a ser. El reportatge de Joan Buades, expert en turisme, globalització i canvi climàtic, posa noms i cognoms a les empreses que més danys ambientals en l’aire i l’aigua provoquen a Catalunya. Repsol encapçala un any més aquest rànquing fatídic, i les empreses ubicades l’àrea del Camp de Tarragona, amb la petroquímica al capdavant, són les que concentren gairebé la meitat de les emissions de diòxid de carboni (CO2) del país.

8) L’exconseller empresonat que encara té molt a explicar

Ha estat un dels presos polítics catalans que s’han prodigat menys en entrevistes a mitjans de comunicació després de passar tres anys i mig a la presó per la sentència del Procés. Però Raül Romeva, exconseller d’Acció Exterior del Govern de Carles Puigdemont, va parlar amb CRÍTIC i va dir moltes coses interessants, no només d’aquell 2017 tan important per a l’independentisme, sinó també de la situació actual del conflicte entre l’Estat i Catalunya. Va ser just la vigília del quart aniversari de la Declaració unilateral d’independència (DUI), i molts altres mitjans se’n van fer ressò.

9) L’home que porta dècades reclamant una ciutat sense el predomini del cotxe

Aquest enginyer de Camins d’origen danès, establert a Barcelona des de fa més de quatre dècades, sempre ha estat molt crític, tant en l’àmbit professional com en el d’activista, amb la preponderància que els vehicles motoritzats tenen a l’espai públic, en detriment de les bicicletes o dels vianants. Ara, amb l’emergència climàtica, els seus arguments prenen més força que mai. Per això suposem que l’entrevista a Ole Thorson, feta en el marc de la Setmana de la Mobilitat de CRÍTIC, ha interessat tanta gent. El Col·legi d’Enginyers de Camins el va retuitejar:

10) Deu raons per oposar-se a l’ampliació de l’aeroport

La segona opinió més llegida del 2021 és la de dos membres de la Plataforma Zeroport, que agrupa les entitats que s’oposen a l’ampliació del Prat, Sara Mingorria i Alejandro González. Probablement, perquè les deu raons que donen per considerar inacceptable ampliar l’aeroport estan documentades amb nombroses dades i informes, convenientment enllaçats. Això va facilitar que l’article corregués per les xarxes socials com la pólvora, just quan AENA encara no havia retirat la seva proposta d’inversió.

11-20) La segona part del rànquing: la ultradreta, la Covid i el col·lapse que s’acosta

Entre els continguts situats entre l’onzena i la vintena posició d’aquest rànquing de continguts més llegits, hi trobem una mica de tot: dos reportatges sobre Jorge Buxadé i altres candidats electorals de Vox, dues entrevistes, un reportatge sobre la desigualtat social agreujada per la pandèmia i un altre sobre com afectarà el col·lapse climàtic i energètic Catalunya. També sobre el col·lapse i els símptomes que ja es dibuixen és l’opinió de Sergi Picazo que tanca el top 20, mentre que una altra opinió, la de Laia Ortiz sobre les treballadores i educadores socials, n’ocupa el lloc 16è. Completen la llista una notícia sobre els catalans més rics segons la llista de Forbes i el superreportatge d’investigació sobre l’accident nuclear de Vandellòs I l’any 1989, que va encapçalar la nostra Setmana de l’Energia a l’abril.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies