Entrevistes

Joan Manuel Tresserras: “Catalunya Sí que es Pot té al davant la revolució i no la sap reconèixer!”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • divendres, 11 setembre 2015

Un dia d’estiu de 1981, a 26 anys, un accident domèstic va prendre un ull a Joan Manuel Tresserras (Rubí, 1955). No li va prendre, però, l’esma per treballar. Tresserras, professor de periodisme a la UAB, mestre de molts, és recordat per ser, precisament, un dels consellers de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat més pencaires. Juntament amb Enric Marín, és un dels grans especialistes europeus en comunicació de masses. Ideòleg del renaixement d’ERC i marxista acadèmic practicant, se’l veu content. S’acosta la culminació del procés pel qual ha maldat tota la vida, tot i que el viurà lluny: marxa a Stanford, a Califòrnia, a fer classes. Té quelcom d’endeví. D’endeví optimista a qui no li agrada en excés parlar d’ell.

Més informació

Antonio Baños: “La meva pàtria és la Meridiana”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 9 setembre 2015

Antonio Baños (Barcelona, 1967) és el candidat de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27-S. Un periodista veterà, de reminiscències en l'antiglobalització i ara activista de Súmate, l'entitat de castellanoparlants per la independència. Ha treballat en mitjans tan diferents com 'El Periódico', 'Público', TV3, La Sexta, COM Ràdio o la SER en els darrers 20 anys. Baños, amb camisa grisa però samarreta reivindicativa a sota, es reivindica com un indígena de la Meridiana. La manifestació d'aquest Onze de Setembre, per primera vegada a la història, passarà per sota de casa seva. Aprofito el passeig-crònica-entrevista amb Baños pels racons amagats de la Meridiana per preguntar-li, amb sentit crític, per la CUP, per Súmate i per Artur Mas.

Més informació

Lluís Rabell: “No sé què votaria en una declaració nominal d’independència. A nosaltres no ens agraden les fantasmades”

  • Text: Roger Palà i Sergi Picazo / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 setembre 2015

Lluís Rabell (barri del Raval, Barcelona, 1954) és un veterà de l'activisme social. S'enfronta, però, ara al repte més important de la seva vida política. És el candidat de la plataforma Catalunya Sí que es Pot, que agrupa independents i partits com ICV, EUiA i Podem. La majoria d'enquestes els situen com a possible segona força al futur Parlament de Catalunya. Rabell, de 61 anys, recorda durant l'entrevista fets 'revolucionaris' com el Maig del 68 i l'esclat de les places del 15-M. Sense oblidar "les garrotades dels Mossos". Va ser un dels artífexs a l'ombra, com a home de consens i president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de la confluència de Barcelona en Comú.

Més informació

Xosé Manuel Beiras: “L’Estat espanyol és racista amb els gallecs. Per llengua i per classe. Per pobres i per no parlar castellà”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 27 agost 2015

Xosé Manuel Beiras (Santiago de Compostel·la, 1936) arriba a l'indret acordat un pèl tard pels estàndards catalans. Esbufega i es mostra cansat, però càlid i cordial. Tenim poc temps per a una entrevista molt desitjada i hem d'anar per feina. Beiras és, amb molta seguretat, el dirigent polític més culte de la història de l'Estat des del tardofranquisme. Pocs han argumentat com ho fa ell. Enric Juliana deia fa poc que és un druida, un druida celta. Als 76 anys, després d'haver deixat el BNG, va aconseguir nou diputats des del no-res amb Anova - Alternativa Galega de Esquerda. La seva història és, però, en allò personal, la història d'un periple hel·lènic. I és així com l'heroi grec fa la juguesca d'intentar encendre una cigarreta. Ara té 79 anys.

Més informació

Maruja Torres: “Jo, o faig el que vull, o no ho faig”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 20 agost 2015

Maruja Torres (Barcelona, 1943), escriptora i periodista, ens condueix al seu menjador, mentre agita el braç amb ímpetu, com si fos una guia en un viatge exòtic. La casa, paradigma Eixample (una U grossa), és com un dietari: tapís per aquí, figureta per allà, i una biblioteca enorme. Una estança ben plena de records; només per entrar-hi i escoltar una part de les anècdotes que se'n desprenen, ha valgut la pena l'espera... “Treballo més des que estic jubilada”, riu. Dinars amb 'Mongolia', gimnàs i “la pelu”, és clar. La Maruja no para quieta, literal i figurat. No deixa de moure el cos, quasi com si ballés, pel seu sofà mentre xerra; no para de bellugar les neurones, abans a 'El País' i ara a 'Eldiario.es'. A més, fa poc ha publicat la seva biografia: 'Diez veces siete, una chica de barrio nunca se rinde'.

Més informació

Jordi Borja: “BCN en Comú ha comès un error tàctic: voler fer coses que cridin l’atenció però que no es poden fer tan de pressa”

  • Text: Marc Font / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 13 agost 2015

Actual president de l'Observatori DESC, l'urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va tenir un paper clau durant l'alcaldia de Pasqual Maragall, una etapa en què l'anomenat Model Barcelona va viure el seu moment d'esplendor. Diputat autonòmic del 1980 al 1984, va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona del 1983 al 1995, primer a les files del PSUC i després com a independent a les del PSC. Borja mostra una proximitat crítica amb Barcelona en Comú, a qui retreu un excés de declaracions cridaneres des que governa, però confia que la formació encapçalada per Ada Colau pugui acabar el mandat en condicions de revalidar l'alcaldia el 2019.

Més informació