Referèndum d’autodeterminació de Catalunya

A CRÍTIC, malgrat la nostra filosofia de periodisme lent, hem fet una cobertura del referèndum de l’1 d’octubre centrada en l’anàlisi de les rèpliques polítiques i socials de la jornada. L’objectiu és compilar en una sola pàgina reflexions urgents, gràfics per contextualitzar, tuits d’interès polític i articles d’opinió publicats en altres mitjans de comunicació.

Aquest seguiment ha estat elaborat pels periodistes Laura Aznar, Mar Romero, Sergi Picazo, Laia Soldevila i Joan Vila i Triadú.


[ANÀLISI] Un 42% de participació… és un èxit o un fracàs?

Sergi Picazo

Malgrat la repressió de l’Estat, l’estratègia de la por durant setmanes, el boicot de Ciutadans, del PSC i del PP i el tancament d’uns 400 col·legis electorals per la força… la participació en el referèndum de l’1-O ha arribat oficialment al 42% del cens. Cal, però, matisar que els vots que es van dipositar en col·legis tancats posteriorment a les primeres votacions es van quedar sense recomptar i, per això, probablement la participació hauria estat més alta. Aquesta xifra afectaria uns 700.000 votants potencials.

Aquests són els resultats oficials, segons la Generalitat de Catalunya:

2.262.000 votants
Participació: 42%

SÍ: 2.020.144 – 90%
NO: 176.000 – 8%
Blancs/Nuls: 2%

Això és un èxit o no? Comparem-ho. Les dades de participació, però, seran analitzades amb lupa. Per alguns mitjans i polítics, l’1-O ja era un èxit passés el que passés. Per altres mitjans i polítics, era un fracàs passés el que passés.

Primer, però, cal ser conscients que 400 col·legis s’han tancat per la força, i, per tant, les xifres finals del recompte no esdevenen tan rellevants com hauria de ser en condicions normals en un referèndum.

Una de les maneres per quantificar l’èxit polític de l’1-O passa per saber quanta gent es mobilitza a Catalunya en favor del “sí” al referèndum sobre la independència comparant-ho amb altres convocatòries a les urnes recents de caràcter similar. Tot i que cap d’aquestes convocatòries no va tenir el grau de repressió inèdit vist aquest 1-O amb la Guàrdia Civil assetjant i ferint votants en desenes de centres de votació. L’independentisme ha admès sempre que l’1-O havia de superar com a mínim les xifres de vot pel “sí” de la consulta o procés participatiu del 9-N —que va sumar 1,8 milions de persones— i la suma de vot de les eleccions del 27-S als partits netament independentistes —JxSí i la CUP hi van tenir 1,9 milions de vots. La xifra del “sí” d’aquest 1-O, per tant, supera per poc els 2 milions de vots. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

La clau de tot plegat, però, és el que denuncia el politòleg Jordi Muñoz en aquest tuit:

Què hauria passat si aquests 400 col·legis haguessin estat oberts i sense cap agressió policial? No ho sabem, però la periodista Mar Romero ha fet uns càlculs com a simple exercici imaginatiu de política-ficció basant-se en els percentatges de votació generals arreu de Catalunya. Llegiu aquest fil…


[INFO] Com ha sigut la participació en referèndums a Catalunya des del 1978?

Del 68% de participació en el referèndum de la Constitució espanyola del 78 a l’exigu 41% de la consulta sobre la Constitució europea del 2005. L’abstenció en consultes via referèndum a Catalunya ha anat a l’alça amb el pas dels anys. Cal matisar, però, que el procés participatiu del 9-N —en què van poder votar majors de 16 anys i població estrangera resident a Catalunya— va tenir el rebuig de partits com el PSC, Ciutadans i el Partit Popular, i per tot això les xifres no van superar, segons fonts oficials, aproximadament el 41% del cens especial elaborat per a aquella ocasió.


[INFO] ‘Aturada de país’: neix la vaga del dimarts 3 d’octubre

La Taula per la Democràcia, formada pels sindicats, les entitats sobiranistes, les patronals Cecot i Pimec i altres entitats culturals, crida a aturar totalment Catalunya dimarts, 3 d’octubre. No s’utilitza el terme ‘vaga general’, però de fet ho és, sobretot si hi acaben donant suport, com sembla, els dos sindicats majoritaris, la UGT i CCOO. També ha demanat que demà, dilluns, es facin aturades a les 12 del migdia davant dels centres de treball i davant de tots els ajuntaments catalans.


[INFO] Rèpliques del terratrèmol de l’1-O: Puigdemont obre la porta a una DUI

El president Carles Puigdemont traslladarà en els propers dies el resultat del referèndum de l’1-O al Parlament “perquè actuï en conseqüència”. De fet, va arribar a dir explícitament que els catalans s’han “guanyat el dret a tenir un Estat independent en forma de república”. Per tant, s’entén que el Govern portarà a votació al Parlament una declaració unilateral d’independència o, com a mínim, algun tipus de fórmula de declaració solemne similar en clau independentista. Si es confirma, s’entén que Junts pel Sí i la CUP hi votaran a favor i la votació s’imposarà per majoria simple. Amb tota probabilitat Ciutadans, el PSC i el PP hi votaran en contra o s’absentaran de l’hemicicle. El dubte seria el sentit del vot dels diputats de l’actual Catalunya Sí Que Es Pot. La Llei del referèndum ja preveia que 48 hores després de conèixer els resultats, si el “sí” havia superat el “no”, s’havia de declarar la independència.

Alguns analistes ja han ofert la seva versió sobre les importants paraules de Puigdemont:


[ENTREVISTA] Anaïs Franquesa (Irídia): “S’han traspassat línies vermelles; hem rebut relats absolutament esfereïdors de violència extrema”

Laia Soldevila ha entrevistat l’advocada del centre Irídia Anaïs Franquesa per saber quina lectura fa l’entitat de la jornada d’avui, marcada per la repressió i les càrregues. Franquesa es mostra molt contundent amb l’ús de la força per part dels cossos policials i assegura que no tenen “cap justificació” perquè no hi havia hagut “cap provocació prèvia”.  L’advocada també explica que han recollit relats d’agressions a dones per part de la policia “que han estat de caràcter sexual”. Cliqueu al tuit per llegir l’entrevista completa:


[VÍDEOS] Quan el poble fa recular pacíficament la policia

Al costat de centenars de vídeos que recullen la violència policial indiscriminada contra la ciutadania en actitud pacífica, també hi ha alguns exemples de com les forces policials han hagut de recular davant la fermesa demostrada per les persones concentrades davant dels col·legis electorals. Aquí en teniu alguns exemples:


[OPINIÓ] Allau de reaccions crítiques d’aquí i de fora contra Rajoy

Una allau de reaccions crítiques s’han succeït minuts després del discurs del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Des del cap d’Internacional de ‘The New York Times’, Michael Slackman, i el periodista i creador de ‘The Wire’, David Simon, fins a l’escriptora barcelonina Maruja Torres. Repassem només algunes de les opinions d’activistes, polítics, periodistes i politòlegs més destacades.


[INFO] Crisi al Barça: juga a porta tancada, dimiteixen dos directius i Piqué esclata

Dos directius dimitits (Carles Vilarrubí i Jordi Monés), Gerard Piqué plorant davant la premsa al final del partit —i dient que, si cal, renuncia a la selecció—, negativa de les dues principals emissores (Catalunya Ràdio i RAC1) a retransmetre el partit i centenars de tuits lamentant la decisió de l’FC Barcelona. Aquest és el balanç de la decisió presa per la junta directiva del Barça de jugar el partit de Lliga contra el Las Palmas a porta tancada aquesta tarda per evitar la sanció de la Federació espanyola (6 punts) si es negava a jugar-lo. El president blaugrana Josep Maria Bartomeu, ha justificat la decisió dient que no volien jugar el partit però que “no han trobat la manera d’ajornar-lo”. Les crítiques a les xarxes han continuat durant la tarda. Un dels més contundents ha estat l’expresident Joan Laporta.


[OPINIÓ] Violència unilateral

Laura Aznar

El Govern espanyol ha reiterat en diverses ocasions que el referèndum no feia altra cosa que dividir la societat, però no és cert que a Catalunya hi hagi dos bàndols. El que hem vist avui als carrers ha estat, d’una banda, riuades de persones a les portes dels col·legis electorals, concentrades sota la consigna de fer resistència pacífica en tot moment, i de l’altra, mostres repetides de violència, expressada no solament amb cops de porra i bales de goma, sinó també a partir de les actuacions de grups ‘ultres’ que han intimidat, agredit i vexat alguns ciutadans que només volien expressar-se a les urnes.

La violència d’avui és unilateral i una mostra d’això ha estat el respecte de la societat catalana mobilitzada envers totes les opcions previstes en el referèndum o la distància que ha pres davant les convocatòries de grups d’ultradreta. No ha transcendit cap agressió per part de les persones concentrades per fer efectiu el seu dret a vot. En canvi, sí que s’han viralitzat les agressions a un jove que portava una bandera independentista durant la manifestació ‘ultra’ de la plaça de Catalunya de Barcelona, o l’actuació de veïns antireferèndum a Cornellà, que han colpejat un noi que intentava votar.


[ANÀLISI] Com fer el recompte? ‘Pros i contres’ d’haver optat pel cens universal

Joan Vila i Triadú

Una de les sorpreses positives de la jornada electoral d’avui ha estat el cens universal, és a dir, que qualsevol ciutadà podia votar en qualsevol mesa, ja que, en teoria, la base de dades amb tot el cens estava unificada i, per tant, es podia saber si aquella persona ja havia votat o no en algun altre lloc, per evitar duplicitats. Això en principi hauria d’haver facilitat molt la participació, ja que els votants que veien com el seu col·legi quedava precintat o inutilitzat per les forces policials podien fer-ho en altres meses. Però el cens universal té un inconvenient, segons ha explicat a CRÍTIC un expert en processos electorals: obliga a calcular la participació sempre sobre el total de persones censades i no permet eliminar-ne les d’aquells col·legis clausurats. Això pot fer que les dades de participació siguin un pèl més baixes del que resultaria amb el sistema clàssic de cens tancat per cada mesa. Malauradament, avui, tenint en compte com ha anat la jornada, aquest acaba sent el problema menys greu de tots.


[INFO] El Ministeri de l’Interior s’enorgulleix d’haver tancat per la força 92 centres de votació

El Govern espanyol anuncia per xarxes socials com un èxit de la campanya “Estamos por ti” el tancament per la força de 92 centres de votació a Catalunya durant el dia d’avui. Això, segons expliquen els companys d”El Diario.es’, equival al 4,1% dels 2.230 col·legis electorals habilitats.

S’hi ha d’afegir, a més, que els Mossos d’Esquadra també han precintat centres de votació. Però, segons informacions que s’han pogut saber fins ara, sense fer desallotjaments de ciutadans. Segons ha publicat EFE, haurien tancat 224 col·legis.

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, acaba de dir que són 319 els col·legis tancats.


[INFO] Què diuen els mitjans internacionals del que passa avui a Catalunya?

El referèndum català acapara titulars als principals mitjans de comunicació de tot el món. La majoria destaca els ferits en les càrregues policials, com la BBC World o ‘The Washington Post’. ‘Le Monde’ reprodueix en portada les paraules del president Puigdemont qualificant la violència d’injustificada.


[INFO] Jubilats i independència: per què és tan important el vot dels majors de 65 anys?

Un dels motius pels quals en el referèndum escocès va perdre l’opció del “sí” foren els vots dels majors de 65 anys: el 73% dels majors de 65 anys estava en contra de la independència i només el 27% hi estava a favor. A Catalunya, la població de més de 64 anys representava, l’any 2016, el 18,47% dels votants i, en general, aquest sector de població  són els que voten més que la mitjana de catalans. Volen que Catalunya sigui un Estat independent? Doncs gairebé el 56%, no. El perfil del jubilat català és una anàlisi amb dades d’Edgar Rovira i Marçal Terrades.


[ANÀLISI] Això ja no és un referèndum: és una revolta

“Això fa temps que no és només un referèndum: és la Revolta Catalana. Des de fa temps, el moviment independentista s’ha convertit en el principal desafiament de la Constitució i de l’estabilitat d’Espanya. La Revolta Catalana és un motí, és una impugnació, és una bomba sobre la bastida del Règim del 78, és una protesta contra el PP, és una reacció a la crisi econòmica, és una hòstia a 30 anys d’Oasi català autonòmic”. Així comença l’article que Sergi Picazo va publicar la setmana passada sobre la història de lluites i de revoltes que ha caracteritzat Catalunya i que Josep Fontana recull al llibre ‘La formació d’una identitat. Una història de Catalunya’.

Podeu llegir l’article en català, en castellà i en anglès.


[INFO] Diversos líders i analistes mundials condemnen l’actuació policial, però no hi ha cap pronunciament oficial de govern o institucions

Primeres reaccions internacionals a les operacions policials de la jornada del referèndum d’autodeterminació. Fins a les 2 de la tarda s’hi han pronunciat responsables de partits ja favorables a l’independentisme català com la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon; el líder del laborisme britànic, Jeremy Corbyn, o l’expresidenta del Parlament grec Zoe Konstantopoulou, però també líders del Parlament europeu i dirigents de partits francesos. Ho recull el 3/24. També s’hi ha pronunciat el primer ministre belga, Charles Michel, segons recull ‘La Vanguardia’.

També s’hi estan pronunciant alguns analistes internacionals de les esquerres, com la periodista, escriptora i activista Naomi Klein, el també periodista i escriptor Owen Jones i l’exministre de Finances grec Iannis Varufakis.

Les xarxes es comencen a omplir d’una demanda a la Unió Europea si el Govern espanyol opta per continuar la via repressiva i opta per aplicar l’article 155: l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la Unió que permet suspendre els drets d’un Estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. ‘Vilaweb’ ho explica aquí. De moment, però, no hi ha cap posicionament oficial de cap govern ni cap institució europea.

Alguns observadors internacionals, com el que recull el diari ‘Ara’, ja han mostrat la seva indignació amb la repressió policial i han assegurat que faran un “informe”, i uns observadors britànics han assegurat que portaran l’Estat espanyol al Tribunal Penal Internacional, segons recull ‘Libération’.


[ANÀLISI] L’Estat opta per la via dura: centenars de ferits, bales de goma i… un punt d’inflexió

Sergi Picazo

Matí de repressió brutal a Catalunya. Punt d’inflexió total en la política espanyola i catalana. Malgrat que s’havia especulat que el Govern de Mariano Rajoy optaria per la via judicial i les accions emparades en la legalitat espanyola per tallar el sistema informàtic o l’enviament d’urnes i butlletes per votar, ha acabat optant per la repressió pura i dura posant milers de policies amb la missió d’assaltar centres de votació. Busquen, probablement, una imatge de fortalesa contra l’independentisme davant del seu electorat i, de passada, intimidar la població catalana que ha sortit a votar. Les policies espanyoles, que es preparaven per fer una actuació contundent des de fa dies en dos vaixells al port de Barcelona, han optat per la mà dura —i de conseqüències imprevisibles— per frenar el referèndum de l’1-O. Milers de policies han assaltat els carrers de pobles i ciutats catalanes amb un total desconeixement del terreny —la immensa majoria acaben d’arribar de fora de Catalunya fa pocs dies— i del tipus de protesta que s’hi trobaran.

La sang, les bales de goma i les hòsties de la policia als avis i àvies són un abans i un després per a molta gent que fins ara s’ho mirava des de la distància. Això ho canvia tot. A Madrid —la moció de censura és més a prop que ahir— i a Catalunya —el suport a la independència és avui molt més alt que fa només tres setmanes. Serà un dia que durarà anys.


[ENTREVISTA] Laia Serra, advocada: “La normativa dels cossos policials prohibeix armament amb potencial letal contra la ciutadania pacífica”

Davant de les càrregues policials i la polèmica que s’ha creat amb l’ús de bales de goma per part de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, CRÍTIC ha pogut parlar amb l’advocada penalista Laia Serra, experta en qüestions de repressió policial i que va ser advocada del ‘cas Ester Quintana’. Segons explica, l’ús de bales de goma per part de la Policia Nacional “està trencant el consens social i polític que hi ha al voltant de la prohibició d’aquestes i que comprèn el territori de Catalunya”.

Així mateix, Serra apunta que “amb independència de la prohibició d’aquests projectils, la normativa de tots els cossos policials de l’Estat prohibeix l’ús d’armament amb potencial letal contra la ciutadania pacífica i indefensa”. “S’estan documentant aquestes situacions i hi ha imatges que faran que el dia de demà es depurin responsabilitats legals i polítiques”, assegura.


[INFO] La Policia i la Guàrdia Civil no tenen prohibit l’ús de bales de goma

Durant les càrregues d’aquest matí, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet servir bales de goma contra els manifestants. Aquests dos cossos policials no tenen prohibit l’ús dels projectils de goma. Els Mossos d’Esquadra, en canvi, no poden fer-los servir, ja que els afecta la prohibició aprovada al Parlament de Catalunya el 2013 i que va entrar en vigor l’any 2014. Aquesta mesura es va implementar després de les denúncies de plataformes com Ojo con tu Ojo i de l’associació Stop Bales de Goma, que va quantificar en 30 les persones que han perdut un ull des del 1990 per culpa de l’ús d’aquestes bales (7 de les quals, a Catalunya entre el 2009 i el 2012). En aquest sentit, el cas més mediàtic va ser el d’Ester Quintana, que va perdre un ull després de rebre un impacte d’aquests projectils durant la vaga general del 2012.


[INFO] Irídia posa en marxa un telèfon per als ferits per bales de goma

El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, en un desplegament inèdit de forces d’advocats, psicòlegs i comunicadors, ha publicat un telèfon perquè les persones que hagin estat ferides per bales de goma disparades per la policia puguin adreçar-s’hi per estudiar les denúncies corresponents: és el 693 287 323.


[VÍDEO] Una imatge que farà la volta al món

Policies encaputxats retirant urnes de manera violenta:


[FOTOS i VÍDEOS] Imatges de les actuacions policials enviades per xarxes socials

Les càrregues policials en diferents punts de Catalunya estan recorrent les xarxes socials. La indignació social creix a mesura que es van difonent. Les imatges d’agents uniformats enduent-se urnes segur que impacten l’opinió internacional.


[INFO] Opinions contundents des del món de Podemos i dels Comuns contra l’actuació policial a Catalunya

Hi ha un punt d’inflexió en la política catalana i espanyola dels propers anys. Les figures polítiques més importants del món de Podemos i dels Comuns, i fins i tot, algun dirigent del PSC s’han posicionat a primera hora del matí d’una manera molt contundent contra l’actuació policial per retirar les urnes. Des de l’inici de l’ofensiva judicial i policial contra el referèndum de l’1-O, dirigents com Pablo Iglesias o Ada Colau van denunciar la retallada en els drets polítics i contra la llibertat d’expressió. Això pot canviar les coses.

…I una de les opinions més destacades del matí i que pot deixar cua si el PSOE es decidís a tirar endavant una moció de censura contra el Govern de Rajoy. Per qui ho diu i com ho diu. Núria Parlon, figura emergent dins del PSC i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ha afirmat això a Twitter.

També opinen el mateix periodistes i analistes que sempre s’han declarat crítics o contraris a la independència, com, per exemple, Jordi Évole (‘Salvados’) o Antonio Maestre.


[ANÀLISI] Per què la Guàrdia Civil carrega contra els col·legis electorals on hi ha més periodistes?

Sergi Picazo

A partir de les 8.30 h del matí han començat les càrregues i la pressió policial contra alguns —encara una xifra indeterminada— col·legis electorals arreu de Catalunya, sobretot a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, és molt significatiu que les càrregues policials més importants s’han produït als col·legis on previsiblement haurien de votar el president, Carles Puigdemont (Sant Julià de Ramis, prop de Girona); el vicepresident, Oriol Junqueras (Sant Vicent dels Horts, al Baix Llobregat), o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell (Sabadell). Justament, on hi havia més càmeres de televisió i, de fet, més presència de mitjans de comunicació estrangers. Precisament la CNN ha emès en directe a tot el món l’entrada de la Guàrdia Civil per retirar les urnes a Sant Julià de Ramis. Era, doncs, una imatge buscada pel Govern i la policia espanyola? De 2.300 col·legis electorals, n’han escollit una desena. Les policies han decidit intervenir només en uns centres de votació que han considerat clau per donar la imatge davant del món que no s’està podent votar malgrat que la majoria de centres de votació han iniciat les votacions sense problemes. I, en concret, han decidit entrar allà on hi havia més presència periodística. És bastant evident que era una estratègia planificada i pensada des de fa temps pel Ministeri de l’Interior. Veurem, doncs, en els propers dies si això ha estat una “errada” (per a la comunitat internacional) o un “èxit” (per als votants del PP).


[INFO] Per què és important el cens universal per a l’1-O?

El Govern català dóna una primera victòria simbòlica: ha activat el cens universal i, per tant, tothom podria votar en qualsevol col·legi gràcies a un sistema informàtic que impediria votar dos cops. Per tant, si les policies —Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional— tanquen un col·legi electoral, els ciutadans poden anar a votar a un altre col·legi. Jordi Turull, portaveu del Govern català, ho ha explicat així: “Per a qui tanquin el seu punt de votació, hem desenvolupat un sistema perquè puguin votar en qualsevol local que trobin obert. A cada taula hi haurà el cens universal a través d’un sistema electrònic. Permet consultar tot el cens, serà el primer pas de votació que s’afegeix a tots els altres passos”, diu Turull. “Qualsevol ciutadà pot anar a votar a qualsevol punt de votació i tindrà el doble ‘check’ de comprovació: primer si és al cens, i després una anotació en paper”, conclou. Tanmateix, aquest canvi de sistema en el cens ha sigut criticat pel Govern espanyol. “Per primera vegada en la història mundial de les eleccions es canvien les normes de votació a 45 minuts que aquesta comenci, amb l’únic objectiu de forçar-ne el resultat”, han explicat al diari ‘El País’ fonts del Govern espanyol davant les noves instruccions. “Sense cens, amb paperetes de casa, sense sobres i al col·legi que a cada un li doni la gana”.


[OPINIÓ] Humor sobre la batalla entre jutges i partidaris de l’1-O


[INFO] Quina ha estat l’evolució dels partidaris del “sí” i del “no” a la independència?

Probablement, el resultat del referèndum de l’1-O, en cas que se’n pugui fer el recompte, no reflectirà al 100% l’opinió dels catalans sobre la independència. Primer, perquè la pressió judicial i policial que s’està fent contra alguns col·legis electorals —amb càrregues policials davant de les escoles, retirada d’urnes, l’impediment d’accedir als centres de votació—; i, segon, perquè els partits polítics partidaris del “no” han demanat als seus votants que no participin en l’1-O. Tanmateix, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, aquesta ha estat l’evolució del “sí” i del “no”. Almenys, fins al juny passat, quan es va publicar l’últim Baròmetre d’Opinió Pública.


[INFO] Un 62% de catalans participaria en l’1-O, segons una enquesta

Atenció a aquesta enquesta sobre l’1-O que publica, en exclusiva mundial, el diari escocès proindependentista ‘The National’. Un 62% de catalans tenen intenció de votar en el referèndum, i un 38% prefereixen no participar-hi. A més, del 62% que hi participaria, un 83% serien partidaris del “sí” a la independència, mentre que un 16% aniria a votar per dir que “no”. Es tracta d’una enquesta telefònica feta durant les últimes tres setmanes a Catalunya a 3.300 persones. A Catalunya, en el dia previ a la votació, no es poden publicar enquestes.

Enquesta sobre el referèndum a Catalunya publicada a ‘The National’, un diari escocès.


[INFO] Com és el votant del “no”?

Més dones que homes. Més entre la gent gran que entre els joves. Veuen més televisió d’àmbit espanyol que TV3. Els politòlegs Edgar Rovira i Marçal Terrades analitzen en un article publicat a CRÍTIC els ‘7 apunts que expliquen com són els partidaris del ‘no’ al referèndum‘.


[ANÀLISI] El món ens mira… però la geopolítica mana

La premsa estrangera observa l’1-O amb atenció, amb la respiració continguda i analitzant al detall tots els gestos polítics de les últimes setmanes. Tanmateix, la geopolítica internacional, els interessos de les grans empreses i la força dels aliats de l’Estat espanyol juguen en contra del moviment independentista català. Ho analitzaven en un article a fons els periodistes de CRÍTIC Roger Palà i Sergi Picazo. Tothom, però, espera a veure què passa durant l’1-O. Qualsevol errada, que la comunitat internacional acostuma a identificar amb un ús desproporcionat de la violència, pot fer girar la truita. Les portades dels principals diaris del món seran clau per determinar l’estat d’ànim de l’opinió publicada global. Aquí teniu les portades de divendres dels dos diaris de referència més importants dels Estats Units: ‘The New York Times’ i ‘The Wall Street Journal’. Poca broma!