Entrevistes

Ernest Urtasun: “Hi ha gent que va votar Ada Colau i el 21-D va triar Ciutadans. Hem de ser capaços de parlar-hi”

  • Text: Roger Palà / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 6 febrer 2018

Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) és pur ADN d'Iniciativa. Va entrar a militar-hi amb 15 anys, en moments de convulsió i de divisions. Avui n'és un dels coordinadors generals. El moment és diferent: són temps de refundació i confluència en el marc de Catalunya en Comú. El context no és senzill, després d'unes eleccions via article 155 en les quals els Comuns no van fer un bon resultat. Urtasun, eurodiputat des de fa quatre anys, coneix bé la dinàmica política europea i alerta del perill que representa l'auge de la nova dreta de Ciutadans. És crític amb la repressió, però també amb el Procés: "El que ha passat a Catalunya ha tirat l'electorat espanyol cap a la dreta".

Ruben Wagensberg: “Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 31 gener 2018

Sembla que Ruben Wagensberg (Barcelona, 1986) no serà un diputat qualsevol. El número 9 de la llista d'ERC diu que aprofitarà el salt al Parlament per posar el focus en les qüestions socials i per dir el que pensi. Veurem si podrà fer-ho sense censura. Wagensberg, que no és militant d'ERC, ha fet una mica de tot: cambrer, professor de l'escola Súnion, impulsor d'una discogràfica de música 'indie' i... sobretot és conegut per fer de portaveu a la campanya "Volem acollir". El 21-D, ell i altres activistes van impulsar una candidatura d'esquerres amb ERC, la CUP, el Procés Constituent i el grup d'Albano-Dante Fachin. No va sortir bé. I, tot i les contradiccions, va acceptar la proposta d'ERC.

Lucía Lijtmaer: “Hi ha un contradiscurs que afirma que les feministes som les agressores, i no em sembla casual”

  • Text: Ignasi Franch / Fotos: Ivan Giménez
  • dijous, 25 gener 2018

Lucía Litjmaer va néixer a Buenos Aires (Argentina), però va créixer a Barcelona. És una periodista cultural amb perspectiva de gènere i una escriptora eclèctica. Ha publicat en múltiples capçaleres: 'Público', 'El País', 'El Diario' o 'Nativa'. Ha escrit sobre l'exili argentí ('Casi nada que ponerte') o el 'deep web' ('Quiero los secretos del Pentágono y los quiero ahora'). Al seu darrer llibre, 'Yo también soy una chica lista', observa amb ironia la cultura 'pop', els discursos mediàtics i els models de feminitats que plantegen. Ara és copresentadora de 'Deforme semanal', un magazín setmanal de feminisme, humor i cultura que se celebra en escenaris teatrals i també es difon per Internet.

Eva Granados: “Quan un diputat d’ERC em va dir ‘nosaltres som demòcrates, i vosaltres, no’, alguna cosa es va trencar dins meu”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Jordi Borràs
  • dilluns, 22 gener 2018

"Si m'heu de fer fotos, vaig a buscar les ulleres", diu Eva Granados (Pallejà, 1975). El responsable de premsa del PSC al Parlament, m'explica que molta gent no la reconeix si se les treu. Potser la seva cara no surt gaire als mitjans, però ja fa vuit anys que és parlamentària dels socialistes i des del 27-S és la número 2 del partit —darrere de Miquel Iceta. Ha viscut moments molt convulsos a la cambra legislativa catalana, però Granados té molta 'mili'. Gairebé en el mateix moment en què s'afiliava al PSC també ho feia a la UGT, de la qual ha estat membre del Secretariat Nacional en dues ocasions. Potser per això li interessen més els temes socials, encara que no esquiva cap debat.

Carles Riera: “Una part de les classes populars veu el catalanisme com un projecte elitista que les exclou”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Jordi Borràs
  • diumenge, 21 gener 2018

Carles Riera (Barcelona, 1960), el cap de llista de la CUP el 21-D, aconsegueix trobar l'equilibri just entre les conviccions més fermes i la capacitat de fer autocrítica. No és senzill. Home de discurs contundent i serenitat en les formes, la trajectòria política de Riera fora de les institucions es remunta a mitjan anys setanta. Crític amb l'activitat parlamentària, riu quan li preguntem per què va decidir encapçalar la llista de la candidatura anticapitalista. "Havia quedat una tasca inconclusa per culpa del cop d'Estat del 155", resol. Amb ell parlem del dret a la ciutat, dels Països Catalans, de la pugna entre les esquerres transformadores i del paper de la CUP a les institucions.

Àlex Solà: “La sentència del ‘cas Palau’ és una catarsi que ens desperta de l’oasi català”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Xavi Herrero
  • dilluns, 15 gener 2018

La sentència del 'cas Palau' condemna l'expresident de l’entitat, Fèlix Millet, a 9 anys i 8 mesos de presó, i el seu número dos, Jordi Montull, a 7 anys i mig. Però, més enllà d’això, el tribunal considera provat que Convergència va fer servir el Palau per finançar-se de manera irregular: a través de la institució cultural, CDC va rebre 6,6 milions en comissions il·legals de la constructora Ferrovial, a canvi d’adjudicar obra pública a l’empresa. L’advocat Àlex Solà, que ha liderat l’acusació popular del cas impulsada per la FAVB, valora per a CRÍTIC la sentència i les seves implicacions polítiques. Malgrat que assumeix que el 'cas Palau' ha deixat assumptes pendents, creu que els veïns poden sentir-se'n satisfets.