Entrevistes

Lurdes Vidal: “Denunciem que l’Aràbia Saudita dóna suport al gihadisme, però no volem pagar la benzina més cara”

  • Text: David Forniès / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 14 març 2017

Lurdes Vidal (Ponts, 1974) és responsable de l'àrea de món àrab i mediterrània de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED). El 1998 va viure a Damasc, on va aprofundir en el domini de la llengua àrab després d'haver estudiat traducció i interpretació. Té un coneixement profund i una mirada humanística i crítica sobre els països de les riberes sud i est de la Mediterrània, sobre els quals ha publicat nombrosos estudis i articles en relació amb aspectes com l'islam polític, la democràcia, l'educació o els moviments associatius i les relacions internacionals. També és la redactora en cap d''Afkar/Ideas' (la revista trimestral de l'IEMED) i professora del màster de Món Àrab i Islàmic de la UB.

Més informació

Tània Verge i Isabel Muntané: “Fins ara hem tingut interioritzat que l’autoritat és masculina”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Ivan G. Costa
  • dimarts, 7 març 2017

El 2016, una cinquantena de dones de tots els àmbits decideixen coordinar-se com a col·lectiu sota una pregunta: "On són les dones?" i una voluntat reivindicativa: "Denunciar la discriminació sistemàtica de les opinadores als mitjans de comunicació de Catalunya". Isabel Muntané (Barcelona, 1963), periodista i codirectora del Màster Gènere i Comunicació de la UAB, i Tània Verge (Reus, 1978), politòloga i professora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, són dues de les dones que impulsen el col·lectiu. Darrere, Verge i Muntané tenen una llarga trajectòria feminista. Davant, una voluntat: aconseguir que la perspectiva de gènere sigui transversal. Als mitjans i a la societat.

Més informació

Srećko Horvat: “A Europa passa una cosa molt semblant al que va passar a Iugoslàvia”

  • Text: Carlos Delclós / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 1 març 2017

Quan Srećko Horvat (Osijek, Croàcia, 1983) parla de guerra, no ho fa amb frivolitat. El filòsof, escriptor i activista polític va viure els primers vuit anys de la seva vida exiliat a Alemanya. Quan va tornar a Croàcia el 1991, va esclatar la guerra de Iugoslàvia. Avui és conegut com una de les veus més destacades d'una nova generació de pensadors d'esquerres. Ha publicat 10 llibres, que han estat traduïts a més de 15 idiomes, entre els quals 'What does Europe want?', amb Slavoj Žižek, i 'La radicalidad del amor', prologat per Eva Illouz. És un dels fundadors del Subversive Festival de Zagreb i, amb Iannis Varufakis, del moviment paneuropeu Democracy in Europe 2025.

Més informació

Xavier Antich: “Les paraules poden ser instruments de violència i de discriminació extraordinaris”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 21 febrer 2017

He quedat amb Xavier Antich (la Seu d’Urgell, 1962) a la Fundació Tàpies, organisme del qual és president des del 2012. Hi estan enllestint la instal·lació de l’exposició 'Diumenge', d’Oriol Vilanova. Les parets estan entapissades amb milers de postals. Conversem sobre filosofia i ensenyança, que potser són les dues passions de la seva vida. També dels seus mestres, de com s’ensenya filosofia i de com d’important és ensenyar, així, en general. Resseguim també algunes de les idees que exposa als seus articles a l’'Ara' i a 'El Nacional' i al seu últim llibre, 'La voluntat de comprendre' (Arcàdia, 2015), que ens porten a parlar de política i de valors. I dels valors del procés polític català també, és clar.

Més informació

Francesc Serés: “Ha de passar alguna cosa important aviat o el relat independentista se’ns florirà”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 14 febrer 2017

Ens citem amb Francesc Serés (Saidí, 1972) a Barcelona, al carrer. Escriptor enèrgic i articulista polèmic, els seus llibres parlen de les nostres vides, tal com ragen. De misèries, de desigualtats i de l'amor quotidià. De la fàbrica, del treball diari, de la brossa que s'acumula als marges. Existeix una connexió forta entre ell, els seus llibres i la seva terra dura i acollidora al mateix temps. Observa la realitat sense parar, esperant copsar-la, atent a qualsevol història, a qualsevol gest. Ens fem les fotografies de rigor, trenquem el gel i fem cap a una cafeteria per enfilar l'entrevista. Xerrem desordenadament: “A dos o tres metres, l’impacte d’un tret sobre un senglar és una cosa esfereïdora. Veus com se li'n va la vida”. Encenc la gravadora i continuem parlant.

Més informació

Rafael Poch: “L’esquerra té un autèntic curtcircuit amb l’islam”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Boris Svartzman
  • dimarts, 7 febrer 2017

Quedo amb Rafael Poch (Barcelona, 1956), l’actual home de 'La Vanguardia' a París, a la sortida del metro République de la capital francesa. El va iniciar en l’ofici Ramon Barnils a les planes de 'Solidaridad Obrera', la capçalera barcelonina de la CNT. Des de llavors no ha parat. Trenta anys de corresponsal. Moscou, Pequín, Berlín, París. Ha escrit alguns llibres força llegits —segurament caldria destacar-ne 'La Quinta Alemania', conjunt amb Carmela Negrete i Ángel Ferrero (Ed. Icària, 2013), sobre l'Alemanya sorgida de la reunificació de l'any 90. És algú capaç d’escriure per a Godó i per a 'La Directa'. Afirma estar desconnectat de Catalunya. No combrega, sembla, amb les rodes de cap molí.

Més informació