Entrevistes

August Gil Matamala: “L’Estat de dret ha quedat absolutament superat”

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Xavi Herrero
  • dimecres, 20 setembre 2017

Enmig de les urgències i la foscor, CRÍTIC recorre a la llum i la pausa d'una de les veus referents en el terreny del dret i la justícia social. Parlem amb August Gil Matamala (Barcelona, 1934), activista de mil batalles. Fill de maqui murcià; reconegut jurista en l’activisme pels drets civils, i impulsor de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates. Quan parla de repressió, sap de què parla. Va militar al PSUC en els anys més durs del franquisme entre els cinquanta i els seixanta. Avui, amb 83 anys, reflexiona críticament sobre l'ofensiva judicial de l'Estat contra l'1-O.

Més informació

Marina Garcés: “Vivim en la Barcelona del malestar social”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 18 setembre 2017

Pensa i fa pensar. Marina Garcés (Barcelona, 1973) serà la pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona aquest 22 de setembre. En un moment de soroll, trinxeres i blancs i negres, necessitem algú que ens ajudi a pensar-nos. Utilitza conceptes com 'el comú', 'el nosaltres', 'el compromís'. Va estudiar filosofia a la UB i es va doctorar amb una tesi titulada 'Las prisiones de lo posible'. Conversem amb ella sobre Barcelona: des d'un no-lloc barceloní com l'estació de Sants fins a la crítica a la ciutat marca.

Més informació

Sergi López: “La CUP té el sentit comú de part seva”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 13 setembre 2017

Quedem amb Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) en un bar de la plaça de la Vila de la seva ciutat. Sembla que hi tingui la seva oficina, la seva base d'operacions. López és segurament l'actor català més internacional —qui signa això l'ha vist en un camp de refugiats de Turquia ser aclamat per refugiades kurdes que el recordaven de films francesos emesos en canals sirians. És un perfil peculiar. Modest i humil sense 'posturejos'. Compromès —potser massa?— amb la CUP. Un tipus que va trobar que fer de dolent a l'última edició de James Bond era fer el joc "al capitalisme i a l'imperialisme". Directors com Isabel Coixet o Guillermo del Toro n'han avalat una tècnica que ell vindica innata, casual.

Més informació

Cara a cara entre Pau Llonch i Manolo Monereo sobre el referèndum de l’1-O i el paper de les esquerres

  • S. Picazo (transcripció: J. Vila) / Fotos: I. Giménez
  • dimecres, 6 setembre 2017

Al programa 'La Klau Crítica' del setembre vam conversar sobre la independència i el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya amb dues persones referents de l'esquerra espanyola i catalana: Manolo Monereo, diputat d'Units podem per Còrdova al Congrés, i Pau Llonch, militant activista de la PAH, de la Crida per Sabadell i de la CUP, a més de ser membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.

Més informació

Isona Passola: “Faré el salt a la política si puc ser útil al país”

  • Text: Carina Bellver / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 5 setembre 2017

Isona Passola (Barcelona, 1953) em rep asseguda a la mateixa taula de treball on s'han configurat els protagonistes de pel·lícules amb tant d'èxit com 'Pa negre' o 'Incerta glòria'. Hiperactiva, creativa i pencaire, la Passola contagia passió quan parla de cinema, de cultura, d'independència. Aquests tres termes són, per ella, indestriables en la seva lluita personal, com a productora i cineasta, per defensar una gesta que ara mateix no és gens senzilla: rodar cinema en la nostra llengua. La normalització lingüística —adverteix amb vehemència— és una necessitat per a Catalunya, un país del qual confessa que vol ser una peça útil perquè pugui ser un Estat independent.

Més informació

Magda Oranich: “M’horroritza pensar que l’amnistia del 77 ha acabat servint a la dreta espanyola”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 30 agost 2017

Entrevistar l'advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una tasca fàcil. És una persona oberta i disposada al diàleg, però no senzilla, donada una hiperactivitat entranyable que fa complex, a voltes, centrar els debats. Oranich és una referència indiscutible per entendre la Catalunya que va des del final del franquisme fins avui. Fortament compromesa, com a feminista, com a jurista i com a progressista, amb els drets dels presos polítics en època transitiva, després ha destacat en iniciatives com la ILP Prou, contra la tauromàquia, i en les lluites per la comunitat LGTBI. Si hi ha un nexe entre ETA (pm) i Johan Cruyff, passa per aquesta advocada combativa i simpàtica.

Més informació