• Text: Queralt Castillo Cerezuela / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 17 juliol 2018

Jordi Carrión (Tarragona, 1976) viu a cavall entre la ficció, la no-ficció, la novel·la gràfica, el periodisme, l'assaig i la narrativa de viatges. Publica regularment en diversos mitjans, entre els quals l'edició en castellà de 'The New York Times', 'El País', 'La Vanguardia' i 'Letras Libres'. Els seus assaigs 'Librerías' i 'Barcelona: el llibre dels passatges' li han merescut una ovació internacional. A més d'escriure llibres i articles, dirigeix el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Carrión parla sobre cultura i memòria, sobre llibres, llibreries i biblioteques i sobre el periodisme, el final de l'eufòria digital i el plaer de retornar al paper.

Més entrevistes

Sèries amb esperit crític per devorar aquest estiu

Subscriptors

  • Toni de la Torre / @tonidelatorre
  • dilluns, 16 juliol 2018

Entre les recomanacions, hi ha sèries que parlen del racisme ('Seven seconds'), de pressió estètica ('Dietland'), de prostitució ('The deuce') o d'infrarepresentació de les minories ('Vida')

El crític de sèries Toni de la Torre ha preparat una acurada selecció de sèries amb contingut social per als lectors de CRÍTIC. Es tracta de 10 sèries estrenades durant l’últim any que destaquen pel fet de tractar temàtiques incòmodes, relacionades amb la denúncia social o bé que serveixen per visibilitzar col·lectius infrarepresentats.

Més reportatges

David Carabén: "No tots els artistes han de ser compromesos políticament"

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 10 juliol 2018

"El 'rock' català no em va agradar mai, però li tinc respecte. Al principi, molts periodistes intentaven que m'hi cagués, i ho vaig evitar"

Per preparar-me l'entrevista a David Carabén (Barcelona, 1972), cantant de Mishima, rellegeixo 'Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans' (Ara Llibres, 2012), un volum de converses de Martí Sales amb gent interessant de l'escena catalana que va tenir menys impacte del que seria desitjable. Li ho explico en una taula del Bar Bagoa, a la plaça Letamendi. Ens observa un 'lacón' gallec gegantí. Carabén és el que els francesos en diuen 'charmant'. Xerraire, simpàtic, format i educat. Li deu venir de la branca paterna. No hi ha gaires músics, així. Parlem d'ell, de tendències culturals, de la comunicació, de la seva generació. De l'anunci al Banc de Sabadell, no: seria un tòpic.

Més entrevistes

Nens i nenes, el blanc fàcil dels estereotips de gènere

  • Elisenda Rovira / @elisendarovira
  • dimecres, 11 juliol 2018

Segons la revista 'Science', amb només sis anys moltes nenes s'autodescarten per a les activitats destinades a infants “molt intel·ligents”

Nenes, guapes i amables; nens, intel·ligents i aventurers. Un conegut experiment de la sèrie documental britànica 'A child’s world' mostrava, fa més de 15 anys, com els adults tracten de manera diferent una criatura de pocs mesos de vida segons si es pensen que és un nen o una nena. Al vídeo s’hi veu com, quan el nadó va vestit de rosa —de manera que els adults interpreten que és una nena—, l’agafen amb fragilitat, l’acotxen i n’admiren la bellesa. Quan el mateix nadó va vestit de blau i els adults es pensen que és un nen, el fan moure o n’admiren la força. CRÍTIC explora quatre àmbits on es reprodueixen els rols de gènere en els més menuts: la roba, les joguines, la indústria audiovisual i l'educació.

Més reportatges
ESPAI CRÍTIC
Aprendre i practicar l’èuscar al cor de Barcelona

Aprendre i practicar l’èuscar al cor de Barcelona

  • Joan Vila i Triadú
  • dilluns, 16 juliol 2018

Prop d’un centenar de persones estudien cada any la llengua dels bascos (èuscar o euskara) a l’Euskal Etxea de Barcelona.

Les 'portes giratòries' dels polítics a les grans empreses energètiques

  • José Bautista, Dani Domínguez i Eduardo Robaina / 'La Marea'
  • diumenge, 15 juliol 2018

Una investigació de la revista 'La Marea' revela els més de 175 càrrecs públics que han passat per Endesa, Gas Natural, Iberdrola o Repsol 

El sector de l'energia és un camp adobat per a les 'portes giratòries' entre la política i la gran empresa. Ara, per primera vegada, una investigació periodística impulsada per 'La Marea' revela amb detall la magnitud global del fenomen. Endesa n’és només un exemple: per la seva plantilla hi han passat almenys un president, cinc ministres i una llarga llista d’alts càrrecs públics, des de secretaris d’Estat fins a consellers autonòmics. N'hi ha molts més a Repsol, Enagás o Red Eléctrica. CRÍTIC avança en català el reportatge complet sobre les 'portes giratòries' a les altes esferes de l'energia.

Més investigació
anàlisi
Alemanya descarta la rebel·lió… l’independentisme ha guanyat per fi la partida a l’Estat?

Alemanya descarta la rebel·lió… l’independentisme ha guanyat per fi la partida a l’Estat?

  • Roger Palà
  • divendres, 13 juliol 2018

Pot cantar victòria l’independentisme? És la decisió de Schleswig-Holstein l’estocada definitiva al procés judicial contra els impulsors del referèndum de l’1 d’Octubre?

ANÀLISI
Renovar la identitat

Renovar la identitat

  • Josep-Lluís Carod-Rovira / @CarodRoviraJLl
  • dijous, 12 juliol 2018

L’evolució del procés sobiranista ha situat les coses, en bona part, en un terreny tan perillós com és l’identitari, per la quantitat de demagògia que és capaç de congriar-se al seu entorn.

ESPAI CRÍTIC
L’Acampada Jove, enguany més que mai un espai de llibertat i de lluita

L’Acampada Jove, enguany més que mai un espai de llibertat i de lluita

  • Joan Vila i Triadú
  • diumenge, 15 juliol 2018

Repassem, amb el director de l'Acampada Jove, Pau Morales, les característiques principals del festival que se celebrarà els dies 19, 20 i 21 de juliol.

Cinc lluites contra el turisme extractiu al sud d'Europa

  • Text: Albert Forns / Foto: Xavier Pi
  • dilluns, 9 juliol 2018

Com s'organitzen els moviments socials de Donostia, Lisboa, Madrid, Palma i Venècia davant l'allau de turistes?

El turisme és un negoci multimilionari d'abast planetari, que cada any desplaça més de 1.200 milions de persones. Com a fenomen global de conseqüències locals, les ciutats del sud d'Europa són especialment fràgils enfront del turisme i de la gentrificació, tant pels seus atractius innegables –platges, cultura i preus baixos– com pel baix nivell de renda dels seus habitants, que no poden competir amb la capacitat adquisitiva dels seus veïns nòrdics.

Més reportatges
FEMINISMES
Dones paquistaneses: radiografia d’un col·lectiu invisible a Barcelona

Dones paquistaneses: radiografia d’un col·lectiu invisible a Barcelona

  • Laura Aznar
  • dimecres, 11 juliol 2018

Les barcelonines d’origen pakistanès conformen un dels col·lectius més invisibilitzats de la ciutat. Recollim les seves principals demandes i desmentim alguns dels falsos mites que pivoten sobre elles.

ANÀLISI
Més enllà de la xarnegor: catalanitat és ciutadania

Més enllà de la xarnegor: catalanitat és ciutadania

  • Najat El Hachmi
  • dijous, 5 juliol 2018

Ha estat difícil veure representada l’articulació de la nova ciutadania en una definició de catalanitat no estanca, no binària, no essencialista.

JOVES A CONTRACORRENT
Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?

Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?

  • Maria Rubio
  • dimarts, 10 juliol 2018

Les pantalles estan generant un canvi en el model relacional entre les noves generacions, estan transformant les formes de consum de continguts i constitueixen un element fonamental per a la construcció de la identitat juvenil.

Gabriel Rufián: "Una llista unitària entre el PDeCAT i ERC li regalaria l’alcaldia de Barcelona a Ada Colau"

  • Text: Roger Palà | Foto: Ivan Giménez
  • dimarts, 3 juliol 2018

“Hi havia un acord per anar a les conselleries després de la proclamació de la República. Cal recordar qui hi va anar i qui no”

Pocs polítics aixequen tantes passions com Gabriel Rufián (Barcelona, 1982). O l'estimes o l'odies, però resulta difícil trobar un terme mitjà. Amb un lideratge forjat entre l'activisme a les xarxes socials i la societat civil sobiranista, el fenomen Rufián va caure com una bomba enmig del Congrés. Ara, el número 1 d'ERC a Madrid passeja les seves opinions contundents pels platós de mig Espanya. Diu que la seva obsessió és que a Esquerra se l'entengui a Vic però també a Segòvia o a Jaén. Parlem amb ell del debat intern a ERC, de les relacions (tenses?) entre els partits 'indepes', de nacionalisme identitari i de republicanisme d'esquerres... I del 'Frente Nacional Naranja' i els seus trols de Twitter.

Més entrevistes

El Port de Barcelona, sota la lupa: negocis, conflictes amb l'Estat i... l'ombra del 3%

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • diumenge, 1 juliol 2018

Qui hi mana més: la Generalitat o l’Estat? La nova presidenta, Mercè Conesa, hi està col·locada a dit per Convergència, però el control final està en mans dels homes que hi envia el Govern espanyol

El Port de Barcelona és una les empreses/institucions/'lobbies' més poderosos de Catalunya i, probablement, de tot l'Estat. I, tanmateix, apareix poquíssim a les portades de premsa. Les polèmiques dels últims anys, però, han començat a surar: investigació per estafa en la construcció dels dics; acusacions de vincles amb el 3%; inversions des de Qatar, Rússia o la Xina; ús d'espai públic per a turisme de luxe; detencions per narcotràfic i ser un punt d'entrada de la cocaïna. Tot això passa lluny de les mirades indiscretes dels barcelonins.

Més investigació
ORGULL LGTBI

Quant va costar la Delegació del Govern durant l'era Rajoy: sous, assessors i seguretat privada

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 8 juliol 2018

L'Estat ha gastat, els últims 6 anys, 2,8 milions en la vigilància dels seus edificis a Catalunya

L'aplicació de l'article 155 va situar el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, en un rol preeminent. Però... quant costa mantenir la infraestructura de l'Estat a Catalunya? CRÍTIC ha tingut accés al pressupost de la Delegació del Govern i als 30 contractes principals que ha adjudicat durant el mandat de Rajoy, així com a la llista d'assessors i de personal eventual a sou de l'organisme. Exdiputats al Parlament, antics regidors i responsables sectorials del PP hi han trobat aixopluc. De les dades se'n desprèn que, com a delegat del Govern, Millo cobrava més que l'expresident espanyol.

Més investigació
EN CASTELLANO
ANÀLISI
Les municipals del 2019: l’última trinxera de les esquerres

Les municipals del 2019: l’última trinxera de les esquerres

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimecres, 4 juliol 2018

Quin espai institucional queda pels que reclamen un canvi de sistema i una vida vivible? Les ciutats i els pobles, allò local, podrien convertir-se en aquest mur de resistència global.

Nicaragua: l’última traïció a la Revolució Sandinista

  • Jordi de Miguel / @jordidemiguel
  • dilluns, 2 juliol 2018

Nicaragua s'ha encès. La violenta repressió del Govern del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) contra les manifestacions massives que s'hi oposen ha posat en dubte la continuïtat del president Daniel Ortega.

Més Món
CONTINGUTS AMB PATROCINI

Eva Millet: "Sobreestimular i hiperprotegir els fills els treu autonomia"

  • Text: Elisenda Ariza | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 26 juny 2018

"L'Estat del benestar està desapareixent i tu ets completament responsable de la criança dels teus fills"

La periodista Eva Millet (Barcelona, 1968) fa 15 anys que es dedica a temes d'educació, publica al setmanari de 'La Vanguardia' i té un blog sobre el tema, educa2.info. Hi analitza, sobretot, el fenomen de la hiperpaternitat, al qual ha dedicat dos llibres, 'Hiperpaternidad' (2016) i 'Hiperniños: ¿hijos perfectos o hipohijos' (2018, ambdós a Plataforma Editorial). Davant de modes i tendències en l'àmbit de la criança, pur màrqueting segons Millet, la periodista afirma que no es pot professionalitzar quelcom de natural com és l'educació dels fills.

Més entrevistes

'Colis Suspect', el documental sobre les ombres de l'Europa fortalesa

Subscriptors

  • Redacció
  • dimarts, 3 juliol 2018

CRÍTIC ofereix en exclusiva per als seus subscriptors i subscriptores un treball d'investigació sobre les polítiques d'immigració i seguretat de la UE

Fins al 20 d’agost, les persones subscriptores de CRÍTIC poden visionar de forma gratuïta el documental ‘Colis suspect’ a la plataforma Vimeo, en versió original i amb subtítols en català. Aquest treball d'investigació vol esbrinar què hi ha darrere l’Europa fortalesa, posant el focus en les fronteres de la UE, on convergeixen les polítiques d’immigració i de seguretat. És un treball audiovisual de 75 minuts de durada, produït per Arsomnia Productions i la revista digital ‘La columna.cat‘.

Més reportatges