• Text: Sergi Picazo / Foto: Òscar Martínez
  • dijous, 28 juliol 2016

Ignacio Sánchez-Cuenca ha causat un terratrèmol entre la casta intel·lectual espanyola arran de la publicació del seu llibre 'La desfachatez intelectual. Escritores e intelectuales ante la política' (Los Libros de La Catarata, 2016). Hi fa una esmena a la totalitat contra el 'masclisme discursiu' a les grans tribunes de premsa durant els últims anys. Sánchez-Cuenca és professor de ciència política a la Universitat Carles III de Madrid. Després d'una etapa com a articulista al diari 'El País', s'ha passat a nous mitjans com 'Infolibre' i 'Contexto'. La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya el va convidar aquest mes de juny. Això és un resum d'una conversa de dues hores a la UPEC 2016.

Més entrevistes
eaba26de991d4f008db31bdf2db21e6b_18 (1)

Deu apunts imprescindibles per conèixer a fons el Kurdistan (abans i després del cop d'Estat turc)

Subscriptors

  • David Forniès i Antoni Trobat
  • divendres, 29 juliol 2016

Estem a punt d'encetar el mes d'agost i són alguns, segurament no pocs, els catalans i catalanes de l'espai de l'esquerra alternativa –dels Comuns a la CUP i el món llibertari; d'ERC a l'oenagenisme i els moviments socials crítics– que es plantegen de visitar el Kurdistan. No ve de nou. És la zona del món, encara que sigui poc políticament correcte esmentar-ho, que és a l'ull de l'huracà de l'esquerra catalana des de fa un quant temps. Com ho va ser el Mèxic zapatista o la Bòsnia escorxada dels anys noranta. Com la Nicaragua dels vuitanta. Com Palestina o els països llatinoamericans amb governs bolivarians dins la primera dècada d'aquest segle.

Més informació Més Món
Portada Terra Lliure

Terra Lliure, 20 anys després. Balanç en temps del Procés

  • Text, fotos i il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 26 juliol 2016

CRÍTIC parla amb exmilitants de Terra Lliure com Carles Benítez i altres que prefereixen mantenir l'anonimat, l'exlíder de Catalunya Lliure Xavier Vendrell o l'exdirector general de Seguretat Miquel Sellarès

Aquest juliol es compleixen 20 anys de l'alliberament dels últims presos de l'organització armada Terra Lliure. Una part dels seus membres, juntament amb dirigents de Catalunya Lliure i del PSAN, que van propiciar l'acostament d'aquest sector a la via parlamentària, van integrar-se a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya. Però què va ser Terra Lliure? Quina reflexió hauria de fer l'independentisme sobre la via armada que alguns sectors van emprendre durant aquells anys? Quin balanç es fa d'aquell temps en ple procés sobiranista? CRÍTIC contesta aquests interrogants donant veu a testimonis que, des de dins i des de fora, coneixien una organització que avui és un tema tabú.

Més informació Més investigació
Opinió
Contra tot essencialisme

Contra tot essencialisme

  • Lluís Cabrera Sánchez / @luisarbuniel
  • dimecres, 27 juliol 2016

Ara que se celebra el setè centenari de la mort del genial autor mallorquí, Ramon Llull, recordo el que han significat les muntanyes, en general, per entreveure les personalitats sensibles i els “paisatges de l’esperit”. En les meves habituals ascensions a les muntanyes de Montjuïc i el Tibidabo, tornen els meus pensaments formant un delicat i suggerent murmuri que balla oscil·lant, elevant-se cap al cel de la gran Barcelona que contemplo sense fi. En dies de climatologia una mica despietada, m’ha semblat sentir esbufegar un vent especial que em recita alguns proverbis del gran Ramon Llull. Sentències senzilles de la cultura popular mediterrània que continua més vigent per als que vulguin sentir-les.

Més informació
La nevera
ERC-Comuns: guerra oberta per liderar l’esquerra catalana

ERC-Comuns: guerra oberta per liderar l’esquerra catalana

  • Roger Palà
  • dilluns, 25 juliol 2016

El cicle electoral dels anys 2015 i 2016 està consolidant un nou paisatge polític a Catalunya. I en aquest nou ‘skyline’ encara en construcció, pren especial rellevància la guerra de posicions entre ERC i els Comuns. Una pugna fins fa poc soterrada, però que des del passat 26-J ha esdevingut cada cop més sorollosa. És una guerra oberta per liderar l’esquerra catalana. Qui la guanyarà? En aquest article, Roger Palà analitza els moviments d'ambdós espais i les possibilitats d'una hipotètica aliança de futur.

Més informació
FEMINISME CRÍTIC
L’estiu real: desigualtats de gènere i de classe a les vacances

L’estiu real: desigualtats de gènere i de classe a les vacances

  • Maria Freixanet i Mireia Duran
  • dilluns, 25 juliol 2016

Arriba l’estiu i, amb la calor, arriben les vacances. Aquell moment tan esperat quan aprofitem per dormir, llegir, torrar-nos al sol, voltar Europa en caravana o compartir un apartament amb la família. Tot i així, no tothom les té a tocar. El sector serveis, per exemple, és un dels que n’acostuma a sortir més malparat, un sector molt precaritzat, i, casualitats de la vida, molt feminitzat. Sobre les vacances, tres apunts.

Més informació
Foto: Xavi Herrero

Jordi Mir: "El discurs de Puigdemont és gairebé com el dels Comuns en comparació del discurs del primer Mas sobiranista"

  • Text: Mar Romero / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 21 juliol 2016

"La primera traducció directa en vots positius del 15-M és l’entrada de la CUP al Parlament"

Jordi Mir (Barcelona, 1976) és professor del Departament d’Humanitats de la UPF i del de Ciències Polítiques de la UAB. Dirigeix el Centre d’Estudis dels Moviments Socials de la Pompeu Fabra: té un peu a l’acadèmia i un altre als moviments socials. Mir va formar part del grup impulsor de Barcelona en Comú, col·laborant en diferents processos com el de la redacció del codi ètic. Quines formes ha pres la indignació durant els darrers cinc anys? Per respondre-ho, acaba de publicar el llibre 'Movimientos sociales construyendo democracia. 5 años del 15M' (El Viejo Topo ), on traça una línia temporal entre l’ocupació de la plaça de Catalunya al maig del 2011 i les eleccions municipals de maig del 2015. Mir també és analista en mitjans com la Cadena SER o 'Catalunya Plural'.

Més informació Més entrevistes
article_publi_gene_OkOk

El Grup Godó acapara el 20% de la publicitat de la Generalitat, amb més de 6,2 milions d'euros

  • Text: Marc Font i Roger Palà / Infografies i il·lustració: Helena Olcina
  • dimarts, 19 juliol 2016

CRÍTIC també va rebre publicitat institucional de la Generalitat. En concret, 2.027 euros, corresponents a dues campanyes, l'una sobre les eleccions del 27-S i l'altra de la campanya "Preparats"

Cinc grups mediàtics van repartir-se gairebé el 60% dels 31 milions d'euros que la Generalitat va destinar l'any passat a publicitat institucional. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva al desglossament per mitjà de les 120 campanyes de publicitat que va portar a terme durant el 2015 el Govern d'Artur Mas, que posa de manifest la preponderància del Grup Godó, del Grup Zeta, de la CCMA, del Grup Hermes —editor d''El Punt Avui'— i d'Edició de Premsa Periòdica Ara SL, que publica el diari 'Ara'. En total, es van repartir més de 18,4 milions. El Govern català va fer més de 2.000 insercions publicitàries a centenars de mitjans i portals d'Internet, entre els quals també hi ha canals internacionals com Eurosport (242.000 euros), i xarxes socials com Facebook (385.000 euros). En molts casos, la distribució dels fons no coincideix amb l'audiència del mitjà.

Més informació Més investigació
portada SOS copia 2

SOS Racisme denuncia 36 casos d'abús racista de la Guàrdia Urbana contra els 'manters' a Barcelona

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dilluns, 18 juliol 2016

SOS Racisme denuncia 36 casos d'abusos amb actituds racistes contra els 'manters' per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona en els últims sis anys. Identificacions al carrer només pel color de la pell, agressions físiques, comentaris xenòfobs o, en els casos més greus, detencions irregulars a la comissaria per un delicte menor. Una llista del Servei d'Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia de SOS Racisme, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, té documentades aquestes denúncies per mala praxi policial.

Més informació Més actualitat
portada

Liz Castro: "El 9-N no va ser un referèndum. Mas volia fer una consulta d'acord amb la llei espanyola"

  • Text: Roger Palà / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 14 juliol 2016

"He de pensar que un Estat democràtic com els EUA donaria la benvinguda a un altre Estat democràtic com Catalunya”

Liz Castro (San Leandro, Califòrnia, 1965) ha estat durant dos anys la candidata més votada en les eleccions al secretariat nacional de l'ANC. En cap de les dues ocasions, però, no ha assolit la presidència: els pactes posteriors han donat el càrrec a Jordi Sànchez. Ara és una militant més de l'Assemblea. Aquesta setmana, l'entitat decidirà en una consulta interna si dóna suport o no a l'exigència d'alterar el full de ruta de Junts pel Sí per fer un referèndum organitzat per les institucions catalanes. Hem volgut conversar amb Castro sobre la seva vida, la seva inquietud per la llengua i la cultura catalanes, la internacionalització del procés i el futur del sobiranisme.

Més informació Més entrevistes
L'assemblea extraordinària que la CUP va fer a Sabadell el desembre / LLUÍS BRUNET

Cinc claus per entendre la renovació del secretariat nacional de la CUP

  • Marc Font / Sergi Picazo
  • divendres, 15 juliol 2016

Avui s'ha fet oficial la que amb tota probabilitat serà la nova direcció de la CUP. L'única candidatura col·lectiva que s'hi ha presentat, impulsada per Quim Arrufat, Natàlia Sànchez i Lluc Salellas, busca representar el màxim consens possible i rebaixar les tensions de l'organització de l'esquerra independentista. El darrer any ha estat difícil per a la CUP, sobretot després de convertir-se en decisiva al Parlament arran dels 10 diputats obtinguts en les eleccions del passat 27 de setembre. Les dues grans negociacions que ha mantingut amb Junts pel Sí, la de la investidura i la dels pressupostos, han tensat l'organització fins a nivells que no havia experimentat mai.

Més informació Més actualitat
dipu-lleida

La Diputació de Lleida: opacitat, clientelisme i falses dedicacions exclusives

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 12 juliol 2016

El gran poder de Joan Reñé, el president provincial, prové del fet que ha teixit xarxa amb el territori i de tenir la clau de la "dispensadora", explica un periodista. Per tirar endavant determinats projectes, "cal estar bé amb ell"

La Diputació de Lleida disposa d'un pressupost de més de 100 milions d'euros i és un dels grans nuclis de poder polític de les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu. Des del 2011 torna a estar en mans de CiU, la tradicional força hegemònica d'una institució en la qual encara avui el clientelisme no és un fenomen aliè, segons totes les fonts consultades per CRÍTIC. Més enllà de la seva evident tasca de suport tècnic i econòmic als ajuntaments de la demarcació, també és molt útil als partits polítics per col·locar-hi càrrecs orgànics o municipals amb un molt bon sou.

Més informació Més investigació
dipu-girona

La Diputació de Girona: poder polític clientelar al servei dels partits

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 12 juliol 2016

El 30% de les subvencions de l'ens provincial encara es donen a dit, és a dir, sense cap concurs públic

La Diputació de Girona és l'Administració pública de la demarcació amb un pressupost més elevat i, com a tal, un dels grans nuclis de poder polític de la zona. Històricament ha estat en mans de CiU, que hi ha governat tots els mandats menys un. Veus de l'oposició i periodistes locals li atribueixen poc debat polític, una certa opacitat, un pes important de les subvencions atorgades a dit i pràctiques que poden considerar-se clientelars. A banda, els partits l'aprofiten per col·locar-hi càrrecs amb un sou elevat. Tot plegat, sense menystenir la tasca de suport econòmic i tècnic que ofereix als municipis.

Més informació Més investigació
Mas_Portada

Els homes i les dones d’Artur Mas per controlar el nou Partit Demòcrata Català

  • Roger Palà i Sergi Picazo
  • dilluns, 11 juliol 2016

Convergència afronta el seu procés de refundació en plena crisi electoral, dividida en mitja dotzena de sectors, assetjada per l'ombra de la corrupció i amb un lideratge en qüestió. Enmig de la tempesta, Artur Mas busca pilotar la metamorfosi de CDC en el flamant Partit Demòcrata Català. Per aconseguir-ho, l'expresident compta amb una sèrie d'homes i de dones fidels d'entre els més fidels. Són el sector dur del 'masisme'. Conserven influència política al partit i al Govern, i plantaran batalla contra l'impuls dels més renovadors. Us presentem tots els homes i dones d'Artur Mas. El sector anomenat 'Good Bye Lenin'.

Més informació Més actualitat
Roc Casagran portada

Roc Casagran: “La immersió lingüística a les escoles no és aquesta panacea que ens fan creure"

  • Text: Joan Vila i Triadú @joanvilaitriadu / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 7 juliol 2016

Amb l’empat a l'assemblea, la CUP em va representar, perquè jo estava dividit al 50% sobre si investir Mas o no fer-ho

Roc Casagran i Casañas (Sabadell, 1980) és l'escriptor del moment. La seva última novel·la, 'L'amor fora de mapa', va per la tercera edició i ha tingut crítiques molt favorables. Casagran és autor d'una desena d'obres —novel·les, poemaris, un assaig conjunt amb Oleguer Presas, una adaptació del 'Llibre de les bèsties' de Llull...—, treballa de professor de secundària i col·labora amb alguns mitjans de comunicació. Tot i no ser militant de les CUP, els va donar suport tancant la llista de la Crida per Sabadell en les municipals de 2015. Està preocupat, com molta altra gent, per la mala salut del català, i convençut que Catalunya serà independent, encara que també creu que “cal seguir pressionant des de baix”.

Més informació Més entrevistes
FEMINISME CRÍTIC
Les nenes de lletres, els nens de ciències?… i més preguntes sobre el rendiment escolar i el gènere

Les nenes de lletres, els nens de ciències?… i més preguntes sobre el rendiment escolar i el gènere

  • Maria de la Fuente Vázquez
  • divendres, 8 juliol 2016

Els nens, són de ciències, i les nenes, de lletres? Les nenes són més aplicades als estudis? Hi ha més casos d’abandonament escolar entre els nens? El gènere, segons la majoria d’estudis o informes, pot marcar el rendiment escolar. És sabut que l’origen o el nivell de renda són condicionants socials que tenen una gran influència. Però, tot i que sovint l’escola o les famílies no hi presten tota l’atenció necessària, també hi ha desigualtats i diferències entre nens i nenes. I la manera com ensenyem hi té molt a veure.

Més informació
Vila-dAbadal

Semon, 7 Portes i La Camarga: els dinars de Vila d'Abadal amb la Visa de l'Ajuntament de Vic

  • Text: Josep Comajoan / Dies d'Agost. / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 5 juliol 2016

Fernández Díaz i Daniel de Alfonso volien usar el cas de Vila d'Abadal contra el procés sobiranista. Tot i que els àpats estan confirmats, el cas va ser arxivat pel Tribunal de Comptes la setmana passada

Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), va carregar a la Visa de l’Ajuntament fins a 12.262 euros en dinars a Barcelona entre el juny de 2011 i el febrer de 2012. Segons dades a les quals ha accedit en exclusiva CRÍTIC, Vila d'Abadal freqüentava restaurants com 7 Portes, Semon, Farga, La Camarga o Saint Rémy. L'aleshores diputat de CiU pagava amb la targeta de l'Ajuntament, malgrat que el Parlament ja li cobria els desplaçaments i les dietes amb una aportació de 2.006 euros mensuals. El cas va ser denunciat per la CUP, però ha acabat arxivat pel Tribunal de Comptes, que no hi veu irregularitats. L’exalcalde de Vic defensa que els dinars eren reunions de treball relacionades amb l’Ajuntament i diu que pagar-los amb la Visa era “un sistema supertransparent”. També carrega contra la CUP, de qui afirma que “al final no se sap per a qui treballen”.

Més informació Més investigació
RAÓ(NS)
Carme Borrell: “En salut podem posar serveis per pal·liar el patiment, però el més important és anar a les causes de la mala salut”

Carme Borrell: “En salut podem posar serveis per pal·liar el patiment, però el més important és anar a les causes de la mala salut”

  • Alexis Sentís
  • divendres, 29 juliol 2016

Carme Borrell (Barcelona, 1957), metgessa especialitzada en medicina familiar i comunitària, en medicina preventiva i salut pública i doctora en salut pública, és una de les referents a nivell global en el tema de les desigualtats socials i de gènere en salut, havent liderat projectes nacionals i internacionals i publicat en revistes científiques. L’any 2004 va rebre la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat pel seu treball científic. Treballa a l’Agència de Salut Pública de Barcelona des de 1986, organisme del qual actualment n’és gerenta.

Més informació
LA PITJOR EPIDÈMIA
Baixar el preu dels medicaments: la lluita dels pobles contra el goliat de les multinacionals

Baixar el preu dels medicaments: la lluita dels pobles contra el goliat de les multinacionals

  • Laia Altarriba, amb l'assessorament de Xose Maria Torres
  • dijous, 28 juliol 2016

Un terç de la població mundial no té accés regular a medicaments essencials ni a vacunes de qualitat. La dada és de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). I algunes de les causes són àmpliament conegudes: la manca d’innovació per a una sèrie de malalties que afecten una part molt important de la població mundial i el fet que existeixen medicaments molt efectius, però als quals la majoria de la població no hi pot accedir, pel preu tant elevat que tenen.

Més informació
OBSERVATORI DEL CANVI
'Ciutats del canvi': una radiografia del canvi possible

'Ciutats del canvi': una radiografia del canvi possible

  • Edgar Rovira / @erovira
  • dimecres, 27 juliol 2016

El propòsit d’aquest article és el d’analitzar les dades de la Radiografia Crítica del Canvi en el primer any de legislatura de sis ajuntaments protagonistes del canvi. Abans, però, és important fer esment a quin és el context en el que aquests ajuntaments han desenvolupat la seva tasca de govern, ja que això sens dubte condiciona tota l’anàlisi.

Més informació
COOPERACTIVES
Jordi Lobo: “Formar part d’una cooperativa implica molta generositat”

Jordi Lobo: “Formar part d’una cooperativa implica molta generositat”

  • Joan Vila i Triadú / @joanvilaitriadu
  • dimarts, 26 juliol 2016

Jordi Lobo, pedagog i logopeda barceloní de 56 anys, fa tres dècades que treballa a l’Escola Moragas d’educació especial, situada al barri de Pedralbes. Des del 1998 és el president de la cooperativa de treball associat que la gestiona, ara mateix formada per 15 persones. Parlem amb ell d’ensenyament, d’economia, del seu hobby esportiu, el hockey herba, i, sobretot, de cooperativisme, que considera “una manera d’entendre la vida i la feina”.

Més informació
Black-Mirror_portada

Onze sèries amb sentit crític per devorar aquest estiu

  • Toni de la Torre / @tonidelatorre
  • divendres, 22 juliol 2016

Has acabat la darrera sèrie que seguies i no saps en quina capbussar-te ara? T'interessen les històries amb contingut polític i de crítica social? Si la resposta a les dues preguntes és 'sí', llegeix fins al final aquest article. Toni de la Torre, expert en sèries i crític en diversos mitjans des de fa més d'una dècada, ha preparat una acurada selecció d'11 títols actuals i històrics ideals per devorar aquest estiu. Des de 'Mr. Robot' fins a 'Black mirror' passant per 'Oz' o 'The promise'. De la Torre és autor de diversos llibres sobre la matèria, com 'Series de culto' (Timun Mas).

Més informació Més actualitat
LLIBRES DE CONTRABAN
Mar Bosch: “Barrejar feines i vocacions és una estrategia de supervivència de la gent de la nostra generació”

Mar Bosch: “Barrejar feines i vocacions és una estrategia de supervivència de la gent de la nostra generació”

  • Ignasi Franch
  • divendres, 22 juliol 2016

Mar Bosch (Girona, 1981) és periodista i escriptora. El seu primer llibre, ‘Bedlam, darrere les hores càlides’, va rebre el premi Just M. Casero. Amb ‘Les generacions espontànies’ (Edicions del Periscopi), l’autora es consolida com una veu jove que encreua humor, fantasia i comentari del present.

Més informació
violenciadones

Cinc anys de retallades als jutjats de violència de gènere

  • Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dimecres, 20 juliol 2016

Durant els dos governs d’Artur Mas, la Generalitat va retallar un 24% les polítiques de dones. La mitjana de les retallades va ser d'un 15%

La plantilla dels jutjats exclusius o amb funcions de violència envers les dones ha patit una reducció passant dels 467 efectius de l'any 2010 als 448 del 2015. Segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, la davallada més important dels últims cinc anys va ser el 2011: quan CiU va tornar al Govern. Entitats socials i de dones de Catalunya denuncien que aquest és un dels principals efectes de les retallades del Govern de la Generalitat sobre les polítiques de gènere, però no és l’únic que els preocupa. La lluita contra la violència de gènere també pateix l'austeritat.

Més informació Més investigació
LA PITJOR EPIDÈMIA
El fals conflicte de pobres contra pobres

El fals conflicte de pobres contra pobres

  • Laia Altarriba i Piguillem
  • dimecres, 20 juliol 2016

L’Ajuda Oficial al Desenvolupament de l’Estat espanyol ha passat de més de 6.570 milions d’euros el 2009 a només 1.600 milions d’euros el 2014. Però l’aportació oficial no només ha baixat en números totals, sinó que ha patit una retallada dràstica també en percentatge: si el 2009 l’aportació suposava el 0,45% de la RNB (Renda Nacional Bàsica), el 2014 el percentatge es va reduir fins al 0,15% de la RNB. La tisorada també ha estat molt dura als comptes de la Generalitat de Catalunya: de 57,30 milions d’euros el 2009 a 14,34 el 2014. Mentre neguem el suport a països on pateixen fam, desnutrició i malalties curables, empreses transnacionals radicades al nostre país (moltes de les quals eludeixen impostos) espolien les zones del planeta més empobrides.

Més informació
Opinió
Què cal fer a Catalunya després del 26-J

Què cal fer a Catalunya després del 26-J

  • Joan Josep Nuet
  • divendres, 15 juliol 2016

Passats uns dies del 26-J, m’atreveixo a reflexionar en veu alta i intentar proposar algunes idees pels difícils mesos que vénen. Avui amb el referèndum no n’hi ha prou, a pesar de ser una idea democràtica irrenunciable. El procés constituent no subordinat, i fins i tot la desobediència civil davant de possibles accions reaccionàries de la dreta nacionalista espanyola, estan sobre el taulell, al temps que seguim teixint les aliances i complicitats a Espanya i Europa per superar els cadenats oligàrquics que empresonen, en múltiples sentits, els diferents pobles.

Més informació
Soldats de l'Exèrcit espanyol / JORDI BORRÀS

Deu despeses del Ministeri de Defensa que potser t'indignaran

  • Jordi Pascual / @jordipasmol
  • dimecres, 13 juliol 2016

Des de principi d'any, el Ministeri de Defensa ha fet públics més de 170 contractes a través del 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) tal com ha comprovat CRÍTIC amb una revisió diària del portal. En els cinc primers mesos de 2016, són més de 95 milions d'euros gastats en tot tipus d'adquisicions i de serveis. Webs i aplicacions informàtiques, servei d'àpats, armes, pinso per a animals, desactivació de detonants, pintura per a casernes, manteniment de jardins... Tot tipus de contractes en què hi participen empreses diverses, des d'Indra fins a El Corte Inglés.

Més informació Més actualitat
OPINIÓ
El Referèndum vinculant és la mare dels ous. Resposta a Germà Bel

El Referèndum vinculant és la mare dels ous. Resposta a Germà Bel

  • Jordi Graupera / @jordigraupera
  • dimarts, 12 juliol 2016

El debat sobre la possibilitat de convocar un referèndum unilateral i vinculant d'independència ha emergit amb força en el debat polític català. Jordi Graupera publica un article a CRÍTIC on analitza a fons les virtuts d'aquest model i replica les opinions del diputat de Junts pel Sí Germà Bel, que va emetre ahir en una entrevista feta per Pere Cardús a VilaWeb. Graupera creu que el RUI "es pot fer, és legal, és legítim, i és eficaç" i conclou: "Si hem de desobeïr l’Estat, que sigui defensar la democràcia, la llibertat i la igualtat. Fem un referèndum vinculant i decidim si volem ser independents o no".

Més informació
dipu-tarragona

La Diputació de Tarragona: imputats, poc debat i projectes milionaris

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 12 juliol 2016

Alcaldes de Vila-seca acumulen més de 13 anys al capdavant de l'ens, cosa que ha convertit el municipi en un nucli de poder provincial. La Diputació paga íntegrament les obres com a subseu dels Jocs del Mediterrani

La Diputació de Tarragona està presidida per Josep Poblet, un dels homes forts de Convergència a les comarques del Camp i imputat en una de les peces del 'cas Innova'. L'aliança 'sociovergent' va permetre la seva reelecció. El líder socialista a l'ens és el també imputat alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Més enllà de la tasca d'assessorament i suport financer als municipis de la demarcació, la institució és una via per recol·locar càrrecs de partit amb un bon sou i encara rep crítiques d'opacitat i de clientelisme.

Més informació Més investigació
EMPRENEDORIA CRÍTICA
Quatre trampes d’emprendre en col·lectiu

Quatre trampes d’emprendre en col·lectiu

  • Alba Gómez Gabriel / @Alba_gig
  • dimecres, 13 juliol 2016

Què és el més important a l’hora d’emprendre? I el més fàcil? Quins són els ingredients de l’èxit? En definitiva, què passa quan una idea irromp a les nostres vides i ja no la podem oblidar? El Joan Manel i el Damià van posar la primera pedra dels seus projectes col·lectius ara fa dos i vuit anys, respectivament. Com la majoria de persones emprenedores, durant aquest temps han hagut d’assumir riscos i conviure amb la incertesa. Avui es troben al capdavant dels projectes I-Labso i COMSOC – Comunicació Social, que tot seguit coneixerem, i s’aturen a reflexionar amb nosaltres sobre les certeses, els tòpics i els matisos que envolten el procés de fer realitat una idea.

Més informació
DES DE LA TALAIA
Syriza ja no és un model per a ningú, un any després del referèndum sobre el deute

Syriza ja no és un model per a ningú, un any després del referèndum sobre el deute

  • Pablo Sánchez Centellas / @pa_Sanchez_1978
  • dissabte, 9 juliol 2016

Fa una mica menys de divuit mesos vivíem un moment molt important per la historia de l’esquerra a Europa. Per primera vegada un govern a l’esquerra de la socialdemocràcia guanyava unes eleccions i podia formar un govern des de feia molt de temps (de fet només l’illa de Xipre havia viscut una situació similar recentment). La victòria de Syriza després de governs de la troika marcava un abans i un després.

Més informació
LLIBRES DE CONTRABAN
Cultura cooperativa, cultura lliure, cultura gratuïta?

Cultura cooperativa, cultura lliure, cultura gratuïta?

  • Ignasi Franch
  • divendres, 8 juliol 2016

Alguns conceptes generen reaccions fortes. “Cultura lliure” és un d’ells: genera adhesions i pors malgrat que els seus significats possibles es ramifiquen.

Més informació
LEGÍTIMA DEFENSA
La gestió de les baixes laborals, cada cop més al servei de les mútues

La gestió de les baixes laborals, cada cop més al servei de les mútues

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dijous, 7 juliol 2016

Fa uns mesos l’ICAM va deixar de ser un organisme autònom adscrit al Departament de Salut de la Generalitat per convertir-se en la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques. En qualsevol cas -el nom d’ICAM se segueix emprant-, s’encarrega del control de les baixes mèdiques i dels reconeixements mèdics de les possibles invalideses. La seva actuació els darrers temps, amb la concessió d’altes mèdiques a persones que no estaven en condicions de treballar segons el criteri dels metges de capçalera i amb la denegació d’invalideses permanents, ha generat contestació social.

Més informació
NO EN DIGUIS COOPERACIÓ
La revolució democràtica esgotada d’Àfrica

La revolució democràtica esgotada d’Àfrica

  • Manel Rebordosa / @llunymanu
  • dimecres, 6 juliol 2016

No fa tants anys a l’Àfrica es parlava de revolució democràtica. Fou durant la dècada dels 90, a partir de la caiguda del mur de Berlín, quan el model de règim polític basat en eleccions multipartidistes periòdiques, divisió de poders i llibertat de premsa es convertí en un requisit imprescindible per tal que un estat fos considerat presentable en l’escena internacional. Però el “vernís democràtic” s’ha convertit en un adorn molest, car de mantenir i cada vegada menys necessari en el context internacional.

Més informació
Opinió
Referèndum Unilateral: acabem amb el procés i fem la independència

Referèndum Unilateral: acabem amb el procés i fem la independència

  • Elisenda Paluzie / @epaluzie
  • dimecres, 6 juliol 2016

Després de la retirada dels pressupostos i de la proposta de moció de confiança al setembre del president Puigdemont, ha tornat a sorgir amb força el debat sobre el referèndum d’autodeterminació, en aquest cas oficial, vinculant i unilateral. Si quedava algun dubte sobre la possibilitat de celebrar un referèndum pactat amb el govern espanyol, el resultat de les eleccions espanyoles del 26 de juny l’ha acabat d’esvair.

Més informació