• Text: Jordi Graupera / Fotos: Edu Bayer
  • dilluns, 25 setembre 2017

Carles Boix (Barcelona, 1962), llicenciat en dret i en història a Barcelona, va sobreviure als legalistes de la tradició espanyola i als historiadors marxistes: no es deixa impressionar fàcilment. Doctorat en ciència política a Harvard, amb una tesi sobre què diferencia la dreta i l'esquerra en política econòmica. Resum: en 'macro', poc; en 'micro', més. Va voler tornar a Barcelona, però va durar poc: a la Pompeu, no van apostar per ell. Va anar a la Universitat de Chicago, i d’allà a Princeton, on és catedràtic. Al món anglosaxó, tot politòleg o economista preocupat per la desigualtat ha de llegir els seus textos. És membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, com Benjamin Franklin, T. S. Eliot o Denzel Washington. Tot això és el seu cervell.

Més entrevistes
OPINIÓ
República ‘queer’ de Catalunya

República ‘queer’ de Catalunya

  • Bel Olid / @BelOlid
  • dilluns, 25 setembre 2017

Si la lluita col·lectiva desemboca en la independència, el debat sobre la nova constitució, sobre les normes per les quals ens volem regir, serà una oportunitat d’or per desfer-nos d’algunes de les cotilles que ara mateix no ens deixen respirar. Si no ens en sortim, el debat és igualment vàlid i potser encara més necessari.

Més informació

Alemanya: la victòria amarga de Merkel, la irrupció de la ultradreta i la desfeta dels socialdemòcrates

  • Andreu Jerez, Berlín
  • dilluns, 25 setembre 2017

Angela Merkel i el CDU-CSU han guanyat aquest diumenge les eleccions federals però ha pagat un alt preu polític: ha obtingut el segon pitjor resultat de la seva història (32,9%) i ha estat incapaç d'evitar l'entrada al Bundestag d'Alternativa per a Alemanya (AfD), el primer partit netament ultradretà que tindrà una fracció pròpia al parlament des de la fundació de la República Federal d'Alemanya el 1949. CRÍTIC analitza aquest i altres destacats de les eleccions que configuraran un dels països més influents de la Unió Europea.

Més informació Més Món

Lleida i la independència: del 'leridanismo' al gir d'Àngel Ros

Subscriptors

  • Miquel Andreu
  • dissabte, 23 setembre 2017

L'aposta del govern municipal per apropar-se a l'espanyolisme de Ciutadans és recent i es produeix en el moment de menys suport al PSC en la història de la ciutat

La capital del Segrià ha estat sovint poc present en l'imaginari col·lectiu del país. Cíclicament, però, hi ha hagut la necessitat d'entendre-la. Ara és un d'aquests moments. Per què el govern de la Paeria es nega a obrir espais municipals com a col·legis electorals per al referèndum de l'1 d'octubre? És Lleida menys sobiranista? Ha virat la posició del PSC local envers la qüestió nacional? I la societat lleidatana, segueix el camí del seu govern o el qüestiona? CRÍTIC fa un repàs històric des del 'leridanismo' fins a l'alcaldia d'Àngel Ros per entendre l'evolució de la ciutat.

Més informació Més reportatges

Vicent Sanchis: "Si TV3 fes periodisme de trinxera, no tindria el prestigi que té"

  • Text: Roger Palà / Fotos: Jordi Borràs / Vídeo: Anna Soldevila (Soona Films)
  • dissabte, 23 setembre 2017

Espero que, si ve la policia a la 'tele', puguem arribar a un acord tranquil. Però aquesta imatge no seria bona per a ningú

Al març del 2017, Vicent Sanchis (València, 1961) va ser nomenat director de TV3. No van ser pocs els qui van interpretar la seva designació en clau política. Al llarg dels anys, la trajectòria d'aquest periodista de verb incisiu ha estat lligada a l'entorn del sobiranisme: vicepresident d'Òmnium Cultural, secretari de la Fundació Catalunya Oberta —vinculada a Lluís Prenafeta—, director de l''Avui', analista i tertulià en multitud de mitjans... Avui, Sanchis afronta el repte de dirigir la televisió pública en un context de molta polarització entorn del referèndum. De moment, TV3 segueix emetent els anuncis del Govern. I el seu director no té intenció de deixar de fer-ho.

Més informació Més entrevistes

Els nou escenaris possibles després de l'ofensiva contra el referèndum

  • Roger Palà / Laura Aznar
  • divendres, 22 setembre 2017

Catalunya ha patit un embat de l'Estat sense precedents els últims 30 anys. En el marc de l’operació policial per impedir la realització del referèndum de l’1 d’octubre, s'han detingut 14 persones, entre les quals hi ha alts càrrecs d'ERC com Josep Maria Jové, Francesc Sutrias i Lluís Salvadó. El president Puigdemont ha parlat d'"estat d'excepció" encobert. Què passarà a partir d'ara? En aquest article, CRÍTIC planteja nou escenaris possibles després de l'escalada repressiva.

Més informació Més actualitat

August Gil Matamala: "L'Estat de dret ha quedat absolutament superat"

  • Text: Laia Soldevila / Fotos: Xavi Herrero
  • dimecres, 20 setembre 2017

Puigdemont té una continuïtat amb el discurs, una convicció i una honestedat que crec que l'allunyen d'un pacte vergonyós.

Enmig de les urgències i la foscor, CRÍTIC recorre a la llum i la pausa d'una de les veus referents en el terreny del dret i la justícia social. Parlem amb August Gil Matamala (Barcelona, 1934), activista de mil batalles. Fill de maqui murcià; reconegut jurista en l’activisme pels drets civils, i impulsor de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates. Quan parla de repressió, sap de què parla. Va militar al PSUC en els anys més durs del franquisme entre els cinquanta i els seixanta. Avui, amb 83 anys, reflexiona críticament sobre l'ofensiva judicial de l'Estat contra l'1-O.

Més informació Més entrevistes
ANÀLISI
La revolta catalana

La revolta catalana

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dijous, 21 setembre 2017

Això fa temps que no és només un referèndum: és la Revolta Catalana. El moviment independentista s’ha convertit en el principal desafiament de l’estabilitat d’Espanya. La Revolta Catalana és un motí, és una impugnació, és una bomba sobre la bastida del Règim del 78, és una protesta contra el PP, és una reacció a la crisi econòmica, és una hòstia a 30 anys d’Oasi català autonòmic.

Més informació
ENTREVISTES SOBRE EL REFERÈNDUM

Com afronta la CUP l'1-O? Reptes, propostes i possibles escenaris

  • Laura Aznar
  • dimecres, 20 setembre 2017

Falten dues setmanes escasses per a la celebració del referèndum i encara hi ha molts fronts oberts. Un possible embat de l'Estat per impedir la votació, una participació molt minsa o una eventual reculada del Govern català són alguns dels escenaris que es podrien desplegar a última hora. CRÍTIC ha parlat amb Eulàlia Reguant, Lluc Salellas, Núria Gibert, Abel Caldera i Guillem Fuster, membres tots de la CUP i la seva òrbita, per saber com reaccionaria l'organització davant les diferents casuístiques que es puguin produir i com redefiniria això el panorama polític.

Més informació Més actualitat

Marina Garcés: "Vivim en la Barcelona del malestar social"

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 18 setembre 2017

"No haurem guanyat gairebé res si els Comuns i la CUP només són un producte més de la prestatgeria d'opcions del supermercat dels partits. Canviar la cultura política és el més difícil"

Pensa i fa pensar. Marina Garcés (Barcelona, 1973) serà la pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona aquest 22 de setembre. En un moment de soroll, trinxeres i blancs i negres, necessitem algú que ens ajudi a pensar-nos. Utilitza conceptes com 'el comú', 'el nosaltres', 'el compromís'. Va estudiar filosofia a la UB i es va doctorar amb una tesi titulada 'Las prisiones de lo posible'. Conversem amb ella sobre Barcelona: des d'un no-lloc barceloní com l'estació de Sants fins a la crítica a la ciutat marca.

Més informació Més entrevistes

Intel·lectuals del sobiranisme liberal: de la Fundació Acta al Procés independentista

  • Antoni Trobat
  • diumenge, 17 setembre 2017

Quines eines ha fet servir el catalanisme liberal o conservador per construir el seu imaginari i el seu discurs?

En temps de polèmiques fàcils, moment de soroll i manca d'heterodòxia per part de totes les parts, CRÍTIC radiografia com han construït el seu discurs els intel·lectuals de l'espai polític liberal i independentista. Les diferències amb la dreta espanyola són notòries. Aquest viatge per la història dels intel·lectuals del sobiranisme liberal comença amb Jordi Pujol, la figura que aplega les classes mitjanes catalanes en un mateix projecte, i finalitzarà en els temps del Procés.

Més informació Més reportatges

Per què els robots t'haurien de preocupar

  • Javier Borràs Arumí / @jborrasarumi
  • dimecres, 13 setembre 2017

Com afectarà la robòtica la desigualtat social i econòmica? Pot servir per reduir els espais a la democràcia? Sorgirà una nova espècie d'humans superiors a la resta, com l''Homo Deus'?

No cal esperar la revolució robòtica. Ja és aquí, i fa anys. Les fàbriques substitueixen obrers per robots automatitzats. Els mercats financers fan milers d'operacions mitjançant algoritmes que ningú acaba d'entendre. Robots de peluix que poden interpretar sentiments cuiden de solitaris avis japonesos. Informàtics estatunidencs executen terroristes afganesos mitjançant drons, a milers de quilòmetres de distància. Una banda robòtica toca cançons d'AC/DC.

Més informació Més reportatges

Sergi López: "La CUP té el sentit comú de part seva"

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 13 setembre 2017

"Als qui no vagin a votar al referèndum, se'ls pot quedar cara de 'gilipolles' el 2 d'octubre"

Quedem amb Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, 1965) en un bar de la plaça de la Vila de la seva ciutat. Sembla que hi tingui la seva oficina, la seva base d'operacions. López és segurament l'actor català més internacional —qui signa això l'ha vist en un camp de refugiats de Turquia ser aclamat per refugiades kurdes que el recordaven de films francesos emesos en canals sirians. És un perfil peculiar. Modest i humil sense 'posturejos'. Compromès —potser massa?— amb la CUP. Un tipus que va trobar que fer de dolent a l'última edició de James Bond era fer el joc "al capitalisme i a l'imperialisme". Directors com Isabel Coixet o Guillermo del Toro n'han avalat una tècnica que ell vindica innata, casual.

Més informació Més entrevistes

Història d’un Govern a l’ombra: així es prepara la insurrecció d’octubre

  • Text: Roger Palà. Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 11 setembre 2017

Enmig d’un secretisme extrem, un grup de líders i dirigents independentistes ha dissenyat en paral·lel al Govern el camí cap al referèndum

Des del mes d’abril passat, un grup de persones es reuneix en paral·lel al Govern de la Generalitat per dissenyar el rumb del procés. En aquest òrgan, no formalitzat en cap document oficial, hi prenen part Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, però també dirigents del PDeCAT i d'ERC que no són al Govern, així com membres de les entitats sobiranistes i persones alienes a l’Executiu. Oficialment no existeix. Però, fora de 'micro', tothom admet el seu rol determinant. A partir de converses amb persones pròximes al nucli dirigent independentista, CRÍTIC reconstrueix en aquest reportatge la història del que alguns han batejat com l'"estat major del procés" o el "comitè invisible". Un Govern a l’ombra que ha traçat el camí de Catalunya cap a l’1 d’octubre.

Més informació Més reportatges
ANÀLISI
Guia per sobreviure fins al referèndum de l’1 d’Octubre

Guia per sobreviure fins al referèndum de l’1 d’Octubre

  • Roger Palà / @rogerpala
  • diumenge, 10 setembre 2017

Us proposem un recull de pràctiques no restringides a les xarxes que mirem d’aplicar-nos (tot i que no sempre ens en sortim). L’objectiu de totes aquestes pràctiques és un: trobar la fórmula per allunyar-nos del soroll de les trinxeres –de totes les trinxeres– i mirar de conservar el cap fred i la mirada crítica amb tot el que s’apropa fins al referèndum del proper 1 d'octubre.

Més informació

Les dotze incògnites obertes sobre el referèndum de l'1-O

  • Laura Aznar / Laia Soldevila / Roger Palà
  • dijous, 7 setembre 2017

El Parlament de Catalunya ha viscut una nova jornada històrica no exempta de crispació. Però el que passarà a partir d'ara comença a ser terreny desconegut. L'aprovació de la Llei i el posterior decret de convocatòria deixen encara en l'aire moltes qüestions sobre les quals no hi ha una resposta clara i que seran cabdals per a l'1-O. CRÍTIC planteja en aquest article les dotze incògnites obertes sobre el referèndum.

Més informació Més actualitat
OPINIÓ
El pal i les pastanagues

El pal i les pastanagues

  • Elisenda Paluzie / @epaluzie
  • dijous, 7 setembre 2017

Davant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, la resposta del govern espanyol i dels partits unionistes és una combinació d’amenaces, clavegueres i utilització de la Fiscalia i el Tribunal Constitucional per impedir o obstaculitzar la seva celebració.

Més informació

Cara a cara entre Pau Llonch i Manolo Monereo sobre el referèndum de l'1-O i el paper de les esquerres

  • S. Picazo (transcripció: J. Vila) / Fotos: I. Giménez
  • dimecres, 6 setembre 2017

Al programa 'La Klau Crítica' del setembre vam conversar sobre la independència i el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya amb dues persones referents de l'esquerra espanyola i catalana: Manolo Monereo, diputat d'Units podem per Còrdova al Congrés, i Pau Llonch, militant activista de la PAH, de la Crida per Sabadell i de la CUP, a més de ser membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.

Més informació Més entrevistes

Isona Passola: "Faré el salt a la política si puc ser útil al país"

  • Text: Carina Bellver / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 5 setembre 2017

"Quan ets dona, el reconeixement arriba molt tard; has de demostrar constantment al món que ets la millor"

Isona Passola (Barcelona, 1953) em rep asseguda a la mateixa taula de treball on s'han configurat els protagonistes de pel·lícules amb tant d'èxit com 'Pa negre' o 'Incerta glòria'. Hiperactiva, creativa i pencaire, la Passola contagia passió quan parla de cinema, de cultura, d'independència. Aquests tres termes són, per ella, indestriables en la seva lluita personal, com a productora i cineasta, per defensar una gesta que ara mateix no és gens senzilla: rodar cinema en la nostra llengua. La normalització lingüística —adverteix amb vehemència— és una necessitat per a Catalunya, un país del qual confessa que vol ser una peça útil perquè pugui ser un Estat independent.

Més informació Més entrevistes

La Catalunya post-17-A: els perquès del terror

  • Text: Laia Soldevila / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 3 setembre 2017

CRÍTIC recull les reflexions de diversos experts sobre problemes de fons que van més enllà dels atemptats però que poden ser cabdals per evitar-ne de futurs

Des del 17 d'agost passat, Catalunya està en xoc. Un grup de joves de Ripoll —cap dels quals no arribava als 30 anys— es va organitzar i va cometre dos atemptats a Barcelona i a Cambrils, reivindicats, poques hores després, per l’autodenominat Estat Islàmic. El resultat ha estat devastador: 16 persones mortes i més de 100 ferides. Els motius concrets que van empènyer els autors a perpetrar els assassinats no els sabrem mai perquè la major part d'ells foren abatuts per la policia. Per això, aquest reportatge aporta veus expertes i diverses per a la reflexió més enllà dels atacs; busca el context; subratlla preguntes (que potser encara no tenen resposta) i introdueix debats que poden ser útils de cara al futur.

Més informació Més reportatges

Magda Oranich: "M'horroritza pensar que l'amnistia del 77 ha acabat servint a la dreta espanyola"

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 30 agost 2017

"Com a feminista vaig estar contenta de l'arribada d'Ada Colau, però no la vaig votar"

Entrevistar l'advocada i defensora dels drets humans Magda Oranich (Barcelona, 1945) és una tasca fàcil. És una persona oberta i disposada al diàleg, però no senzilla, donada una hiperactivitat entranyable que fa complex, a voltes, centrar els debats. Oranich és una referència indiscutible per entendre la Catalunya que va des del final del franquisme fins avui. Fortament compromesa, com a feminista, com a jurista i com a progressista, amb els drets dels presos polítics en època transitiva, després ha destacat en iniciatives com la ILP Prou, contra la tauromàquia, i en les lluites per la comunitat LGTBI. Si hi ha un nexe entre ETA (pm) i Johan Cruyff, passa per aquesta advocada combativa i simpàtica.

Més informació Més entrevistes

Míriam Hatibi: "Pels mitjans, seré la dona del vel que parla de terrorisme. Res més"

  • Text: Laura Aznar | Fotos: Anna Achon
  • dimarts, 22 agost 2017

"Hi ha gent que té por i, per desgràcia, la por i la ignorància creen islamofòbia"

Fins fa pocs dies, per a molts, Míriam Hatibi (Barcelona, 1993) era una cara desconeguda. Catalana, nascuda a Barcelona i criada a Lleida. Analista de dades en una agència de comunicació, membre activa de la comunitat musulmana i portaveu de la Fundació Ibn Battuta. Després de l'atemptat a la Rambla de Barcelona, la Míriam va posar-se sota els focus per condemnar amb vehemència el terrorisme. Sabia que s'exposava a judicis mediàtics i al flagell de la islamofòbia, però va ser valenta. "Ho fan en nom de la meva religió i això m'obliga a distanciar-me'n", comenta. Amb ella, intentem anar més enllà de l'atemptat i parlem de l'islam, de la convivència, dels mitjans i del feminisme.

Més informació Més entrevistes
ANÀLISI
Cinc idees per una Barcelona #SensePor

Cinc idees per una Barcelona #SensePor

  • Roger Palà i Sergi Picazo
  • divendres, 19 agost 2017

L’atac de Barcelona ha commocionat els catalans. És en aquests moments quan creiem que, més que mai, cal prendre distància per pensar. En aquest article us proposem una sèrie de reflexions bàsiques per a després de l’atac de Barcelona.

Més informació
ELS MÉS LLEGITS

Mediterrània: set exemples de nova política i de vells murs

  • Antoni Trobat (@antonitrobat) / David Forniès (@davidfornies)
  • dilluns, 21 agost 2017

Des de realitats que unes vegades es toquen i d’altres tenen poc o res a veure, els països de la Mediterrània comparteixen esclats socials i assajos incipients de fer política d’una altra manera. Arreu, però, la força de l’'establishment' i les incapacitats mateixes dels nous actors dificulten l’emergència i el triomf de les alternatives. Sense ànim exhaustiu, triem i destaquem set exemples de les tres riberes.

Més informació Més Món

Arcadi Oliveres: "A la llarga vam veure que la Transició era una veritable enganyifa"

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 16 agost 2017

Crec que Catalunya ha de ser independent i que té tot el dret a ser-ho. Però hem de definir el país que volem.

A Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) gairebé no li cal presentació. Economista crític, cristià de base, gran comunicador. Va tenir en Xirinacs de mestre a l'escola, va viure en directe la Caputxinada. Parlava sobre les terribles conseqüències del capitalisme quan gairebé ningú ho feia. Un autèntic 'catedràtic' del pensament crític. Sempre més enllà del poder polític, va predicar al desert dels anys del conformisme. Un protagonista, humil i humà, de la història recent de Catalunya. Ens trobem amb l’Arcadi a la Casa Orlandai, un casal de gestió comunitària a Sarrià, Barcelona. Era l’antiga escola dels seus fills, i tota la família, sobretot el seu fill Marcel, es va implicar per convertir-lo en un espai comunitari.

Més informació Més entrevistes

Àngels Martínez Castells: "És increïble que Catalunya Sí Que Es Pot hagi durat dos anys. Hi ha hagut molta tensió"

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 8 agost 2017

"Jo no sóc independentista, però l'1-O aniré a votar i defensaré que s'ha d'anar a votar"

Un fil roig ens guia per la vida política d'Àngels Martínez Castells. Mollet del Vallès, Lisboa, Leningrad. De Jordi Solé Tura i Manuel Sacristán a Albano-Dante Fachin i Ada Colau. Del PSUC a Podem. De la plaça de la Universitat al Parlament de Catalunya. Aquella noia del col·legi de monges als anys cinquanta va acabar fent la Revolució dels Clavells a Portugal, fent debats interminables en les cèl·lules del PSUC i, sobretot, durant anys i anys, fent classes d'economia a la Universitat de Barcelona des del 1976 fins al 2008. Avui, després de dècades de militància, ocupa per primer cop un càrrec públic com a diputada de Catalunya Sí Que Es Pot. L'experiència, però, per desavinences amb ICV i pels seus vots díscols a favor del referèndum, ha estat convulsa.

Més informació Més entrevistes
OPINIÓ
I si ens impedeixen votar, què?

I si ens impedeixen votar, què?

  • David Caño i Marc Casanovas
  • dilluns, 25 setembre 2017

Si malgrat la mobilització de la gent en la defensa de les urnes se’ns impedeix físicament votar aquest 1 d’octubre, la resposta no pot ser altra que prendre els carrers i paralitzar el país, és en aquest sentit que es planteja convocar una vaga general i social pel 3 d’octubre, tres sindicats IAC, COS i CGT ja han realitzat els previstos necessaris.

Més informació
OPINIÓ
Capitalisme, desigualtat i democràcia

Capitalisme, desigualtat i democràcia

  • Carles Boix i Jordi Graupera
  • dilluns, 25 setembre 2017

Aquest és un apèndix a la conversa entre Carles Boix i Jordi Graupera, publicada per CRÍTIC. Aquest text se centra específicament en la recerca acadèmica sobre democràcia, capitalisme i desigualtat desenvolupada durant les últimes dècades pel professor i catedràtic de la Universitat de Princeton.

Més informació
ANÀLISIS SOBRE L'1-O

Interior va condecorar l’any 2016 el jutge que investiga els preparatius del referèndum

  • Roger Palà / Laura Aznar
  • dijous, 27 juliol 2017

El magistrat va rebre una medalla a proposta de l’exdirector general de la Policia Albert Batlle, que ha dimitit pel seu desacord amb l’1 d’octubre

L’exconseller d’Interior Jordi Jané, destituït per Puigdemont arran de la seva manca d’implicació en el procés sobiranista, va condecorar l’any 2016 el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum previst per a l'1 d’octubre. Des del març del 2017, Ramírez Sunyer instrueix una investigació que ha implicat l'escorcoll del Teatre Nacional de Catalunya i la declaració d’una desena d’alts càrrecs del Govern i funcionaris, a més del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Ni el Departament d’Interior ni la Direcció General de la Policia han volgut concretar a CRÍTIC les raons de la concessió de la medalla al polèmic magistrat.

Més informació Més investigació
LEGÍTIMA DEFENSA
La llibertat d’expressió continua emmordassada

La llibertat d’expressió continua emmordassada

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dimecres, 20 setembre 2017

L’1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la nova Llei de Seguretat Ciutadana, que, juntament amb la reforma del Codi penal -ambdues aprovades gràcies a la majoria absoluta del PP a les Corts-, ampliaven el catàleg repressiu de les institucions per vulnerar drets fonamentals.

Més informació
FUTBOL CRÍTIC
AS Saint-Étienne, quan perdre et fa etern

AS Saint-Étienne, quan perdre et fa etern

  • Noel Eduardo / @NoelEduardo
  • dilluns, 18 setembre 2017

Òscar García Junyent s’ha estrenat aquesta temporada a la banqueta de l’AS Saint-Étienne, històrica entitat esportiva francesa lligada des de la seva fundació a la classe obrera de la ciutat. ‘Les Verts’ són, de moment, els únics que tenen dret a lluir a la seva samarreta l’estrella que acredita haver guanyat deu campionats nacionals francesos.

Més informació
Opinió
CUP-CC: Els límits institucionals i la construcció d’alternatives

CUP-CC: Els límits institucionals i la construcció d’alternatives

  • Xavier Generó / @xevigenero
  • dijous, 14 setembre 2017

Cal fer una reflexió en el si del moviment sobre l’excessiva centralitat de la lluita institucional dels últims temps, ja que aquesta suposa l’avenç de posicions possibilistes a curt termini i la renúncia o moderació en els plantejaments estratègics de l’Esquerra Independentista.

Més informació
FEMINISMES
La lluita contra les agressions sexuals: són efectives les campanyes antimasclistes?

La lluita contra les agressions sexuals: són efectives les campanyes antimasclistes?

  • Saioa Baleztena
  • dimecres, 13 setembre 2017

Els últims anys s'han impulsat campanyes antimasclistes per conscienciar la població contra les agressions sexuals. Quin impacte tenen per la ciutadania aquestes iniciatives? CRÍTIC analitza la seva incidència amb víctimes, entitats i institucions.

Més informació
FEM CRÍTIC
 CRÍTIC es mou: 9 novetats per a l’inici del curs

CRÍTIC es mou: 9 novetats per a l’inici del curs

  • Sergi Picazo / @SergiPicazo
  • dimarts, 12 setembe 2017

Fruit d’algunes idees dels periodistes de la redacció de CRÍTIC i de les peticions dels lectors i lectores fetes a l’enquesta, us presentem 9 novetats per al curs que comencem aquest mes de setembre.

Més informació
OPINIÓ
 5 reptes imprescindibles pel canvi d’època a la Catalunya del segle XXI

5 reptes imprescindibles pel canvi d’època a la Catalunya del segle XXI

  • Ricard Gomà i Joan Subirats
  • dijous, 7 setembre 2017

Sembla indefugible afrontar els nous reptes. Si es defineixen democràticament, poden forjar les oportunitats col·lectives on perfilar el país del segle XXI: una Catalunya en mans de la gent, on la política i la vida es construeixin en comú.

Més informació
OPINIÓ
17A: la mort com a pena. Por i doctrina del xoc

17A: la mort com a pena. Por i doctrina del xoc

  • Mireia Vehí / @Mireia_veca
  • dilluns, 4 setembre 2017

No compartim la lògica de matar, més enllà de si era en legítima defensa o no. Ni tampoc compartim l’argot dels “abatuts” com a eufemisme per parlar dels “matats”. I no ho compartim perquè entenem que, des d’una lògica humanista, és injustificable la mort, o la mort entesa com a pena.

Més informació
OPINIÓ
 Ripoll més enllà del tòpic: el context dels autors dels atemptats

Ripoll més enllà del tòpic: el context dels autors dels atemptats

  • Santi Eizaguirre
  • dijous, 31 agost 2017

No es pot parlar de cohesió social sense tenir en compte els condicionants econòmics. És per això que una mirada al context social en el qual han viscut els autors dels atemptats pot oferir claus a considerar per immunitzar les nostres ciutats contra el totalitarisme.

Més informació

Portugal i Grècia, escanyats pel deute

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 28 agost 2017

Portugal i, sobretot, Grècia han estat dos dels estats més damnificats per la crisi econòmica que colpeja Europa des de fa gairebé una dècada. Rescatats per la 'troica' i amb una Alemanya en una posició cada cop més imperial dins la UE, el debat de l’esquerra és si hi ha alternativa possible o no dins de l’euro.

Més informació Més Món
BLOG DEL SUBSCRIPTOR
 Fi del procés: iniciem la República

Fi del procés: iniciem la República

  • Pau Planas, subscriptor
  • divendres, 25 agost 2017

Negar el Referèndum no és només negar la independència, sinó també, i sobretot, negar la democràcia. El pròxim dia 1 d’octubre, per la democràcia, la dignitat i la llibertat, votem SÍ a la República.

Més informació
FEM CRÍTIC
Concerts, llibres i descomptes: saps quins són els avantatges d'estar subscrit a CRÍTIC?

Concerts, llibres i descomptes: saps quins són els avantatges d'estar subscrit a CRÍTIC?

  • Joan Vila i Triadú
  • dijous, 20 juliol 2017

Estar subscrit a CRÍTIC també dóna dret a tot un conjunt de promocions especials, que any rere any anem incrementant: sortejos d’entrades per a activitats culturals, reserva de seients en actes públics organitzats pel nostre mitjà i descomptes en cursos, llibres o documentals on line.

Més informació
Opinió
Demà és ara. Sobre l’Esquerra Independentista i els escenaris d’autodeterminació

Demà és ara. Sobre l’Esquerra Independentista i els escenaris d’autodeterminació

  • Carles Riera
  • dimecres, 16 agost 2017

És imprescindible que l’Esquerra Independentista recuperi la seva autonomia en relació a Junts pel Sí. La CUP no es pot limitar a reduir el seu programa a un paper d’acompanyament del govern català.

Més informació
Opinió
Trencadís: una visió dels Països Catalans sobre la Mediterrània

Trencadís: una visió dels Països Catalans sobre la Mediterrània

  • Blancallum Vidal, Pere Perelló i Eduard Ramírez
  • dilluns, 14 agost 2017

El mar comú ha estat present, com a fita, dins totes les expressions de la cultura catalana. Sempre. Des de Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés i Estellés, Damià Huguet, Josep Pla o Baltasar Porcel fins a Miquel Barceló, Jaume Sisa, Marc Recha o Maria del Mar Bonet.

Més informació
Opinió
Per un feminisme islàmic

Per un feminisme islàmic

  • Natalia Andújar Chevrollier
  • dilluns, 7 agost 2017

Les dones musulmanes estan, per tant, resistint a una doble opressió: l’econòmica (neoliberalisme) i la política (fonamentalisme religiós). Aquesta doble opressió, en comptes d’oposar-se, es retroalimenta.

Més informació
Opinió
Qüestionant el feminisme islàmic

Qüestionant el feminisme islàmic

  • Özgür Günes Öztürk
  • dilluns, 7 agost 2017

El feminisme islàmic és un fenomen polític, i no sorgeix de forma separada de l’islam polític: indica l’existència de l’islam polític i l’afebliment d’aquest davant de les reivindicacions dels drets i de les llibertats de les dones en països on manté el poder.

Més informació
Anàlisi
El bé comú o l’extremisme capitalista

El bé comú o l’extremisme capitalista

  • Josep Cabayol i Siscu Baiges
  • dijous, 3 agost 2017

El futur se’ns mostra sovint. A vegades difuminat, a voltes opac. Però, si mires on toca, perd el camuflatge. El futur, transparent, ens ensenya què hi ha més enllà del límit del temps.

Més informació
Opinió
Els Comuns i el referèndum

Els Comuns i el referèndum

  • Jordi Oriola / @JordiOriola
  • dilluns, 31 juliol 2017

Els Comuns són exigits constantment respecte de la independència de Catalunya i el referèndum, uns temes que els són molt incòmodes perquè no els tenien a la seva pròpia agenda. La tensió creixerà a mesura que s’acosti l’1-O i farà més difícil la seva postura. Per tant, necessiten aclarir-la de manera interna, d’acord amb principis clars, per llavors poder sortir a l’arena amb una posició ferma entomant els reptes que té la societat catalana.

Més informació
Opinió
‘Tot un món’ sense substitut: Catalunya ja no és diversa?

‘Tot un món’ sense substitut: Catalunya ja no és diversa?

  • Mar Carrera / @carrera_mar
  • dijous, 27 juliol 2017

TV3 ha tancat el programa de diversitat cultural ‘Tot un món‘, després de més d’una dècada en antena.

Més informació
FEMINISME CRÍTIC
 Quiz de l’estiu: què saps sobre la ‘gordofòbia’?

Quiz de l’estiu: què saps sobre la ‘gordofòbia’?

  • Júlia Mas Maresma i Maria de la Fuente
  • dimecres, 5 juliol 2017

La ‘gordofòbia’ fa referència al rebuig, conscient o inconscient, a les persones grasses i també és una expressió del preu que la nostra societat fa pagar a totes aquelles persones que no responen al model de bellesa imposat.

Més informació
JOVES A CONTRACORRENT
 L’efecte estiu fa créixer l’ocupació juvenil, però l’augment emmascara temporalitat i precarietat

L’efecte estiu fa créixer l’ocupació juvenil, però l’augment emmascara temporalitat i precarietat

  • Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dilluns, 24 juliol 2017

L’efecte de l’estiu fa créixer l’ocupació juvenil perquè en aquest període hi ha empreses que demanen els serveis de persones joves, ja sigui per cobrir les vacances del personal o per un augment del volum de feina, relacionat sobretot amb l’increment del turisme.

Més informació
Opinió
McDonald’s i AirBnB al Carmel

McDonald’s i AirBnB al Carmel

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimecres, 7 juny 2017

Barcelona s’ha acabat. Almenys la Barcelona que nosaltres coneixíem s’ha acabat. Ja no és una ciutat: és un producte. S’ha convertit en un producte de consum global que ja no ens pertany.

Més informació
OPINIÓ
 Xoc de trens o joc de frens? Referèndum a la vista

Xoc de trens o joc de frens? Referèndum a la vista

  • Carme Porta Abad / @CarmePorta
  • dijous, 13 juliol 2017

Aquest article vol aportar una visió de l’evolució política dels darrers anys a Catalunya. No vol fer un repàs històric exhaustiu ni tampoc intenta l’objectivitat sinó reflexionar en veu alta sobre el que s’ha esdevingut, analitzar allà on l’actualitat ràpida i convulsa ens situa i també saber cap a on realment estem avançant.

Més informació
OPINIÓ
7 preguntes i 7 respostes provisionals sobre el referèndum

7 preguntes i 7 respostes provisionals sobre el referèndum

  • Sònia Farré / @Sonia_Farre
  • dijous, 13 juliol 2017

Catalunya en Comú és un espai plural i divers, i aquesta és una de les seves riqueses. Però vivim en una època en què només es recull el binarisme: sí o no, Catalunya o Espanya, independentisme o unionisme…

Més informació
ANÀLISI
 Política i llenguatge corporal, a l’estil crític: de Donald Trump a Ada Colau

Política i llenguatge corporal, a l’estil crític: de Donald Trump a Ada Colau

  • Patrycia Centeno / @PoliticayModa
  • dimecres, 12 juliol 2017

Descodificar una instantània i als seus protagonistes (fora de l’angoixa que provoquen els 140 caràcters) és un exercici del tot recomanable. I és aquest l’encàrrec que em fa avui CRÍTIC: rellegeix aquesta tria d’imatges del panorama polític nacional i internacional dels darrers mesos i diga‘ns, ara, què hi veus.

Més informació
Opinió
Sobre els Comuns i el referèndum: La Gran Estafa

Sobre els Comuns i el referèndum: La Gran Estafa

  • Jordi Borràs / @jordiborras
  • diumenge, 9 juliol 2017

Negar la realitat ha estat la sortida fàcil, però la més indigna. Els comuns han decidit que la Terra és plana. És a dir, que el referèndum de l’1 d’octubre serà una mobilització però que no serà vinculant.

Més informació

25 anys després: la 'cara fosca' dels Jocs Olímpics

  • Joan Canela
  • diumenge, 23 juliol 2017

25 anys després dels Jocs Olímpics, la memòria col·lectiva dels barcelonins (i del conjunt dels catalans) reté un record d’eufòria i d'il·lusió. CRÍTIC parla amb cinc testimonis incòmodes que desmunten la versió oficial i idíl·lica sobre la Barcelona del 92.

Més informació Més actualitat
ENTREVISTES A LÍDERS POLÍTIQUES

Interior va condecorar l’any 2016 el jutge que investiga els preparatius del referèndum

  • Roger Palà / Laura Aznar
  • dijous, 27 juliol 2017

El magistrat va rebre una medalla a proposta de l’exdirector general de la Policia Albert Batlle, que ha dimitit pel seu desacord amb l’1 d’octubre

L’exconseller d’Interior Jordi Jané, destituït per Puigdemont arran de la seva manca d’implicació en el procés sobiranista, va condecorar l’any 2016 el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum previst per a l'1 d’octubre. Des del març del 2017, Ramírez Sunyer instrueix una investigació que ha implicat l'escorcoll del Teatre Nacional de Catalunya i la declaració d’una desena d’alts càrrecs del Govern i funcionaris, a més del coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Ni el Departament d’Interior ni la Direcció General de la Policia han volgut concretar a CRÍTIC les raons de la concessió de la medalla al polèmic magistrat.

Més informació Més investigació