• Laia Serra Valls / @laionsv
  • dilluns, 20 agost 2018

El treball domèstic i d'atenció a les persones —treball reproductiu, o de cura— ha estat adjudicat a les dones pel patriarcat, menystingut al llarg de la història i la majoria de vegades no remunerat econòmicament. Les dones, que han assumit pràcticament en exclusiva aquesta tasca, tenen més risc de patir precarietat laboral i problemes de salut. Quan arriben a la vellesa, les dades confirmen que també són elles les que viuen més situacions de soledat i dependència.

Més reportatges
FEM CRÍTIC
Els 10 millors articles de feminisme que no et pots perdre aquest estiu

Els 10 millors articles de feminisme que no et pots perdre aquest estiu

  • Laura Aznar
  • dimarts, 21 agost 2018

El feminisme s’ha convertit en un dels puntals de CRÍTIC. Guanyar el premi Montserrat Roig en la categoria de periodisme social per la revista en paper ‘Feminisme(s)’ era una gran responsabilitat i, a la vegada, una gran oportunitat per seguir apostant per aquests continguts. El recull següent mostra el ‘top ten’ de continguts sobre feminisme més llegits des del setembre del 2017 fins al juliol del 2018.

Tenir fills és una obligació? Cinc preguntes (i moltes respostes) sobre la maternitat

  • Elena Tarifa | @TarifaElena. Foto: Ariana Urbina
  • diumenge, 12 agost 2018

Haurien de cobrar les mares per gestar, parir i criar? Quines crítiques es fan des del feminisme a la criança natural?

Vull ser mare? Aquesta és una pregunta que en algun moment o altre ens fem la majoria de les dones, principalment durant la nostra vida adulta. Però, què implica la maternitat en una societat on 'a priori' hi ha totes les possibilitats per triar ser-ho o no ser-ho? Hi ha veritablement una lliure elecció? Se'ns imposen certs models de maternitat? Hi ha alternatives?

Més reportatges
FEM CRÍTIC
Les 10 millors entrevistes de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

Les 10 millors entrevistes de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

  • Laia Soldevila / @laia_soldevila
  • dilluns, 6 agost 2018

Les entrevistes són, després de quatre anys, una de les marques de CRÍTIC que tenen més bona acollida entre els lectors. Des de l’1 de setembre de 2017 fins al juliol de 2018, l’equip de CRÍTIC, amb els nostres col·laboradors habituals, hem entrevistat 60 personalitats, de les quals 22 dones i 38 homes d’àmbits molt diversos, encara que molts dels quals relacionats amb la política i el periodisme.

Ramón Cotarelo: "Estic segur que a l'octubre hi hauria hagut morts; conec bé els qui dirigeixen l'Estat"

  • Text: Joan Vila i Triadú / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 31 juliol 2018

"Catalunya va ser ocupada pels espanyols, com França ho va ser pels nazis"

La pluja no para al jardí de l'hotel de Sant Boi de Llobregat on hem quedat. És una tarda de dissabte, però a Ramón Cotarelo (Madrid, 1943), catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la UNED, escriptor i politòleg molt implicat en el procés, no li fa gens de mandra explicar-se a fons durant el temps que calgui. Comencem parlant d'arrels familiars i acabem analitzant el conflicte Catalunya-Espanya, dins d'aquest Estat que Cotarelo considera fallit i irreformable, tal com explica a 'España quedó atrás' (Ara Llibres). La saviesa acumulada en més de set dècades de professió i traslladada a una quarantena de llibres —acadèmics i no tant— es fa difícil d'encaixar en una conversa.

Més entrevistes
FEM CRÍTIC
Els 10 millors reportatges i investigacions de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

Els 10 millors reportatges i investigacions de CRÍTIC que no et pots perdre aquest estiu

  • Roger Palà
  • dilluns, 30 juliol 2018

Aquest ha estat un curs especialment intens, molt marcat pel procés sobiranista de la tardor. El top 10 dels textos més llegits tenen una clara connexió amb el moment polític, però no ens hem oblidat de posar el focus sobre els grans poders econòmics o les problemàtiques de l’educació.

Carolina del Olmo: "El mètode Estivill em sembla reprovable, però tot depèn del context"

  • Text: Joan Carbonell | Foto: David Fernández
  • dimarts, 24 juliol 2018

“La majoria de nosaltres fingim que eduquem els nostres fills quan en realitat els veiem només 3 hores el dia”

L'any 2013, un llibre va anar avançant tímidament entre mares i pares principiants, entre embarassades, entre les feministes en general... Es tracta de '¿Dónde está mi tribu?' (Clave Intelectual, 2013), de Carolina del Olmo (Madrid, 1974), un assaig sobre la maternitat que desmunta la majoria de llibres sobre criança que corren per les llibreries i biblioteques, i aporta tranquil·litat i mirada crítica en un moment de canvis. L'autora, mare de tres fills, ens fa un forat a l'agenda un dia de cada dia. Abans es dedicava als estudis urbans; ara és directora de publicacions al Círculo de Bellas Artes. Ens trobem a la seva feina, al centre d'una frenètica metròpolis com Madrid.

Més entrevistes
ANÀLISI

10 estereotips que s'han colat a les pel·lícules de Disney

  • Sandra Tello i Andrea Romanos
  • dimecres, 25 juliol 2018

El mite de l'amor romàntic, els rígids cànons de bellesa de les protagonistes, la falta de personatges LGTBI o l'oda a l'individualisme són alguns dels tòpics de Disney

Fa més de 80 anys que la gran factoria Disney endolceix la ficció de la gran pantalla amb històries de prínceps i princeses. Les seves pel·lícules d'animació han marcat moltes generacions i, tot i que els temes i els personatges dels films han evolucionat al llarg dels anys, alguns tòpics no s'han deixat de repetir. CRÍTIC s'ha posat les 'ulleres liles' i, amb l'ajuda d'expertes, analitza els 10 principals estereotips masclistes, classistes i racistes del gran promotor de la ficció animada mundial.

Més reportatges

Dolors Bramon: "Els atemptats de Barcelona i de Cambrils no són islam"

  • Text: Núria Vilà | @nurivila1 Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 14 agost 2018

"Em sorprèn que els Mossos disparessin tan ràpidament a unes persones que portaven cinturons falsos. Era bàsic tenir-los vius per saber coses, no?"

Dolors Bramon (Banyoles, 1943) intenta educar, sempre que la deixen, en l'essència de l'islam. És professora emèrita d'islamologia, i en l'actualitat fa classes a l'Institut de Ciències Religioses de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Tres anys i mig després de la primera entrevista que li va fer CRÍTIC després de l'atac a 'Charlie Hebdo', creu que, dels atemptats que han vist Europa i l'Orient Mitjà en els darrers anys, incloent-hi els del 17-A a Barcelona i a Cambrils, no n'hem après "gairebé res". L'educació, al seu parer, és l'únic camí.

Més entrevistes
FEM CRÍTIC
Els 10 millors articles d’opinió i d’anàlisi que no et pots perdre aquest estiu

Els 10 millors articles d’opinió i d’anàlisi que no et pots perdre aquest estiu

  • Redacció
  • Dimarts, 14 agost 2018

Durant aquest curs 2017/18, la controvèrsia al voltant del procés d’independència i de la identitat nacional catalana ha fet enfilar al rànquing dels més llegits articles d’Arturo Puente, de Lluc Salellas, d’Àngels Martínez Castells, de Santiago López Petit, de Blanca Llum Vidal, de Marc Andreu, d’Hibai Arbide o de Brigitte Vasallo

Gioconda Belli: "La vena autoritària és un gran problema de l'esquerra"

  • Text: Jordi de Miguel | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 7 agost 2018

"Estic contenta d'haver viscut la Revolució Sandinista i de veure ara que Nicaragua no aguanta una altra dictadura"

Malgrat tot (la repressió cruel a les demandes de justícia, la mort de desenes de compatriotes), no perd el somriure. La poeta i novel·lista Gioconda Belli (Nicaragua, 1948) sap que el títol del seu darrer llibre (‘Rebeliones y revelaciones’, Editorial Txalaparta) s’adiu amb la convulsió que sacseja el seu país. Hi ha ràbia i dolor, però també confiança. Militant clandestina des de mitjan anys setanta, Belli es va convertir en una de les cares visibles de l’emblemàtica Revolució Sandinista, primer, i de la crítica a l’autoritarisme del president actual, Daniel Ortega, després. Parlem de literatura i de feminisme. De les esquerres i del poder de la imaginació. Belli riu i mira als ulls quan parla.

Més entrevistes

El tràfic d'humans i l'esclavitud moderna a la Catalunya del segle XXI

  • Júlia Regué
  • diumenge, 5 agost 2018

Organitzacions i entitats del tercer sector denuncien la manca de polítiques públiques i de recursos per combatre el fenomen

Les desigualtats socioeconòmiques, el patriarcat i la feminització de la pobresa aplanen el terreny per al sorgiment del tràfic d'humans, una forma d’esclavitud moderna que s’arrela en les societats contemporànies i es manifesta en el treball o la prostitució forçada. CRÍTIC ha parlat amb entitats del tercer sector que s'enfronten diàriament a aquesta realitat sovint invisibilitzada. Les organitzacions denuncien un dèficit de polítiques públiques per abordar el fenomen a Catalunya.

Més reportatges
Opinió
Carta de Jordi Cuixart a Jaume Asens: “Intentant prendre’ns la força, ens l’han donada tota”

Carta de Jordi Cuixart a Jaume Asens: “Intentant prendre’ns la força, ens l’han donada tota”

  • Jordi Cuixart / @jcuixart
  • dilluns, 6 agost 2018

És obvi que alguns ens voldrien dividits, confrontats entre els diferents pobles de l’Estat i embarrancats dins de Catalunya, però jo crec que estem més units i determinats que mai. No renunciarem als valors republicans, ni a la justícia, ni a la igualtat, ni a la llibertat per a tothom.

Tres exemples que demostren la visió patriarcal en la sanitat

  • Meritxell Rigol/ @TxellRigol
  • diumenge, 29 juliol 2018

9 de cada 10 persones afectades per fibromiàlgia, de causa encara desconeguda, són dones

Segons el Departament de Salut, unes 250.000 persones a Catalunya pateixen la síndrome de sensibilització central, que engloba la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple. Són malalties molt feminitzades que es desconeixen i no s’investiguen. El mateix passa amb les pràctiques sexuals no heteronormatives, que sovint són objecte de violència ginecològica. CRÍTIC recull tres actuacions habituals als centres mèdics que demostren la necessitat de vertebrar un sistema sanitari amb perspectiva de gènere.

Més reportatges

Sèries amb esperit crític per devorar aquest estiu

  • Toni de la Torre / @tonidelatorre
  • dilluns, 16 juliol 2018

Entre les recomanacions, hi ha sèries que parlen del racisme ('Seven seconds'), de pressió estètica ('Dietland'), de prostitució ('The deuce') o d'infrarepresentació de les minories ('Vida')

El crític de sèries Toni de la Torre ha preparat una acurada selecció de sèries amb contingut social per als lectors de CRÍTIC. Es tracta de 10 sèries estrenades durant l’últim any que destaquen pel fet de tractar temàtiques incòmodes, relacionades amb la denúncia social o bé que serveixen per visibilitzar col·lectius infrarepresentats.

Més reportatges
FEMINISMES
Dones i esport, una cursa de fons per guanyar visibilitat

Dones i esport, una cursa de fons per guanyar visibilitat

  • Laia Soldevila
  • dimecres, 1 agost 2018

Els estudis esportius i l'esport reglat i federat segueixen sent àmbits eminentment masculins: tant a Catalunya com a Barcelona, el nombre d'homes triplica el de dones

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

  • Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González
  • diumenge, 22 juliol 2018

El sistema agroindustrial no ha posat fi a la fam, produeix aliments deficients i provoca malalties derivades

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d'habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l'actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d'aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l'alimentació com un negoci o l'entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Més investigació

Cinc gràfics per entendre la nova refundació de Convergència

  • Marc Guinjoan i Toni Rodon (El Pati Descobert)
  • dimecres, 18 juliol 2018

Des que el 2015 va desaparèixer la coalició de Convergència i Unió, el món de CiU s'ha dispersat sota diverses sigles. CRÍTIC analitza amb dades com ha canviat l'espai polític convergent, on han anat a parar els seus votants i cap on pot evolucionar en un futur pròxim.

Més Data Crític

Jordi Carrión: "A Espanya és més fàcil trobar els ossos de Cervantes que els de Lorca"

  • Text: Queralt Castillo Cerezuela / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 17 juliol 2018

"El gran club de Barcelona no és el Barça, sinó la xarxa de biblioteques de la Diputació, que és on hi ha més socis"

Jordi Carrión (Tarragona, 1976) viu a cavall entre la ficció, la no-ficció, la novel·la gràfica, el periodisme, l'assaig i la narrativa de viatges. Publica regularment en diversos mitjans, entre els quals l'edició en castellà de 'The New York Times', 'El País', 'La Vanguardia' i 'Letras Libres'. Els seus assaigs 'Librerías' i 'Barcelona: el llibre dels passatges' li han merescut una ovació internacional. A més d'escriure llibres i articles, dirigeix el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Carrión parla sobre cultura i memòria, sobre llibres, llibreries i biblioteques i sobre el periodisme, el final de l'eufòria digital i el plaer de retornar al paper.

Més entrevistes

David Carabén: "No tots els artistes han de ser compromesos políticament"

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 10 juliol 2018

"El 'rock' català no em va agradar mai, però li tinc respecte. Al principi, molts periodistes intentaven que m'hi cagués, i ho vaig evitar"

Per preparar-me l'entrevista a David Carabén (Barcelona, 1972), cantant de Mishima, rellegeixo 'Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans' (Ara Llibres, 2012), un volum de converses de Martí Sales amb gent interessant de l'escena catalana que va tenir menys impacte del que seria desitjable. Li ho explico en una taula del Bar Bagoa, a la plaça Letamendi. Ens observa un 'lacón' gallec gegantí. Carabén és el que els francesos en diuen 'charmant'. Xerraire, simpàtic, format i educat. Li deu venir de la branca paterna. No hi ha gaires músics, així. Parlem d'ell, de tendències culturals, de la comunicació, de la seva generació. De l'anunci al Banc de Sabadell, no: seria un tòpic.

Més entrevistes

Nens i nenes, el blanc fàcil dels estereotips de gènere

  • Elisenda Rovira / @elisendarovira
  • dimecres, 11 juliol 2018

Segons la revista 'Science', amb només sis anys moltes nenes s'autodescarten per a les activitats destinades a infants “molt intel·ligents”

Nenes, guapes i amables; nens, intel·ligents i aventurers. Un conegut experiment de la sèrie documental britànica 'A child’s world' mostrava, fa més de 15 anys, com els adults tracten de manera diferent una criatura de pocs mesos de vida segons si es pensen que és un nen o una nena. Al vídeo s’hi veu com, quan el nadó va vestit de rosa —de manera que els adults interpreten que és una nena—, l’agafen amb fragilitat, l’acotxen i n’admiren la bellesa. Quan el mateix nadó va vestit de blau i els adults es pensen que és un nen, el fan moure o n’admiren la força. CRÍTIC explora quatre àmbits on es reprodueixen els rols de gènere en els més menuts: la roba, les joguines, la indústria audiovisual i l'educació.

Més reportatges
EN CASTELLANO
JOVES A CONTRACORRENT
Educar en el lleure per lluitar contra l’abús sexual

Educar en el lleure per lluitar contra l’abús sexual

  • Maria Rubio
  • dimarts, 31 juliol 2018

Entre un 10% i un 20% de la societat espanyola adulta ha patit abusos sexuals durant l’edat infantil. Davant d'aquesta realitat, l'àmbit del lleure combina protocols, pràctiques i mesures preventives per evitar l'assetjament a nens i nenes.

COOPERATIVISME

Maria Aurèlia Capmany: els cent mil rostres de la llibertat

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 23 juliol 2018

En el centenari del seu naixement, Capmany continua sent un referent feminista i una autora reivindicada en el món literari català

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) era única en la seva pluralitat. Prolífica autora de novel·la, d'assaig, de teatre i de cançó; figura clau per a la resistència del feminisme i la cultura catalana durant el franquisme; popular regidora socialista de la seva ciutat. La vida és massa curta per interpretar-hi tots els papers. Maria Aurèlia Capmany se la beu a glopades.

Més investigació

Cinc lluites contra el turisme extractiu al sud d'Europa

  • Text: Albert Forns / Foto: Xavier Pi
  • dilluns, 9 juliol 2018

Com s'organitzen els moviments socials de Donostia, Lisboa, Madrid, Palma i Venècia davant l'allau de turistes?

El turisme és un negoci multimilionari d'abast planetari, que cada any desplaça més de 1.200 milions de persones. Com a fenomen global de conseqüències locals, les ciutats del sud d'Europa són especialment fràgils enfront del turisme i de la gentrificació, tant pels seus atractius innegables –platges, cultura i preus baixos– com pel baix nivell de renda dels seus habitants, que no poden competir amb la capacitat adquisitiva dels seus veïns nòrdics.

Més reportatges

Quant va costar la Delegació del Govern durant l'era Rajoy: sous, assessors i seguretat privada

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 8 juliol 2018

L'Estat ha gastat, els últims 6 anys, 2,8 milions en la vigilància dels seus edificis a Catalunya

L'aplicació de l'article 155 va situar el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, en un rol preeminent. Però... quant costa mantenir la infraestructura de l'Estat a Catalunya? CRÍTIC ha tingut accés al pressupost de la Delegació del Govern i als 30 contractes principals que ha adjudicat durant el mandat de Rajoy, així com a la llista d'assessors i de personal eventual a sou de l'organisme. Exdiputats al Parlament, antics regidors i responsables sectorials del PP hi han trobat aixopluc. De les dades se'n desprèn que, com a delegat del Govern, Millo cobrava més que l'expresident espanyol.

Més investigació

Les 'portes giratòries' dels polítics a les grans empreses energètiques

  • José Bautista, Dani Domínguez i Eduardo Robaina / 'La Marea'
  • diumenge, 15 juliol 2018

Una investigació de la revista 'La Marea' revela els més de 175 càrrecs públics que han passat per Endesa, Gas Natural, Iberdrola o Repsol 

El sector de l'energia és un camp adobat per a les 'portes giratòries' entre la política i la gran empresa. Ara, per primera vegada, una investigació periodística impulsada per 'La Marea' revela amb detall la magnitud global del fenomen. Endesa n’és només un exemple: per la seva plantilla hi han passat almenys un president, cinc ministres i una llarga llista d’alts càrrecs públics, des de secretaris d’Estat fins a consellers autonòmics. N'hi ha molts més a Repsol, Enagás o Red Eléctrica. CRÍTIC avança en català el reportatge complet sobre les 'portes giratòries' a les altes esferes de l'energia.

Més investigació