• Text: Sergi Picazo / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 26 maig 2016

El número 2 de Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello (Tucumán, l'Argentina, 1970), passa balanç a la seva vida com a activista social i, sobretot, al primer any com a govern a la capital de Catalunya. Doctor en dret, exprofessor de la Universitat de Barcelona, vinculat a moviments socials i autor d'uns quants llibres. Era vicepresident de l'Observatori DESC i membre de Procés Constituent. És una de les ments pensants dels Comuns. Ara, però, s'ha d'enfrontar per primer cop al fet de governar l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, a les contradiccions, les incoherències o la complexitat. Això és un resum de dues hores de conversa lenta al Centre Cívic La Sedeta, de Barcelona.

Més entrevistes
El nou secretariat de l'ANC va reunir-se dissabte a Ripoll / LLUÍS BRUNET

Dotze noms clau del nou secretariat de l’ANC: del Cercle Català de Negocis a l’esquerra 'indepe'

  • Marc Font / Roger Palà
  • dimecres, 25 maig 2016

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha esdevingut un actor polític molt rellevant. Tanmateix, més enllà del lideratge de Carme Forcadell o del del president actual, Jordi Sànchez, les persones que formen part dels seus òrgans de direcció sovint queden fora dels focus mediàtics. Les últimes eleccions al secretariat nacional de l’entitat, celebrades els passats 14 i 21 de maig, han estat envoltades de polèmica arran de la polarització entre dos espais. D’una banda, els més afins a Jordi Sànchez, que finalment va aconseguir revalidar el càrrec de president. De l’altra, el que alguns han denominat el “sector crític”, amb noms com Liz Castro o Quim Torra, que van visualitzar-se publicant l’article "Un país per viure lliures, viure lliures per un país’. Però, més enllà d’això... en mans de qui està el futur de l’entitat que ha mobilitzat milions de persones durant els últims anys?

Més informació Més actualitat
Panoràmica BCN

Examen (crític) al Pla de xoc de Barcelona en Comú

  • Marc Corominas (@kuru) / Ferran Moreno (@FerranMorenoG) / Marina Riera (@rr_marina) / Mar Romero (@Mar_RomeroS)
  • dimarts, 24 maig 2016

El govern de Colau té dificultats en qüestions com la remunicipalització de l'aigua, la revisió de grans contractes i subvencions, la publicació de les auditories internes o la taxa sobre els cotxes

Setze de les 36 mesures del Pla de xoc del primer any de Barcelona en Comú encara no són una realitat. D'aquestes setze, no s'observa cap avançament en cinc. Per contra, el govern d'Ada Colau ha tirat endavant una vintena de les seves promeses, el 55% del Pla. En resum, hi ha un canvi en polítiques socials, de memòria, de mobilitat ambiental i de turisme. Tanmateix, algunes mesures estrella s'encallen per la pressió dels 'lobbies' empresarials, mediàtics i policials. CRÍTIC, com es va comprometre fa un any, radiografia els compromisos electorals de BComú. 'Fact checker' per saber què s’ha fet i què no s'ha fet.

Més informació Més radiografia
ANÀLISI
La Teoria dels Ponts: el Nou Independentisme en la frontera

La Teoria dels Ponts: el Nou Independentisme en la frontera

  • Sergi Picazo
  • dilluns, 23 maig 2016

El nou independentisme cívic i social ha fet passos històrics, enormes i profunds els últims anys per endinsar-se en territori de frontera del Sí-No. Si vol créixer, ha de sortir de la zona de confort i anar a l’espai de debat de la frontera. Òmnium i l’ANC ho saben perfectament. El president Carles Puigdemont n’és conscient. L’Oriol Junqueras ho sap més que ningú. L’Antonio Baños ho té claríssim. Per travessar fronteres, l’independentisme necessita ponts. Persones-Pont. Organitzacions-Pont. Tot i això hi ha gent -a l’independentisme i a l’espanyolisme- amb moltes ganes de bombardejar els ponts que queden.

Més informació
portada cup

Cap on va la CUP? Guia bàsica per entendre l'assemblea nacional de diumenge

  • Marc Font i Roger Palà
  • dijous, 19 maig 2016

La CUP viu un 'momentum' polític decisiu per a la redefinició del seu paper en la política catalana dels pròxims 18 mesos. Els seus 10 diputats són bàsics per a l'estabilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya i, de fet, per al futur del procés independentista. Però poca gent sap tot el que està passant dins la CUP ara mateix. L'assemblea nacional d'aquest diumenge, tot i no haver aixecat tanta expectació mediàtica com la darrera, serà fonamental per definir el full de ruta independentista propi de la CUP i el model d'organització de l'esquerra independentista. CRÍTIC, després de parlar amb dirigents cupaires de tots els sectors, us proposa una guia per entendre per què és important la trobada que es farà al Teatre de la Passió d'Esparreguera.

Més informació Més actualitat
Foto: IVAN G. COSTA

Mar Coll: "Tot cinema és polític"

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 19 maig 2016

"Vaig donar suport a BComú per moltes i diverses raons. Vull pensar que el PSC s’ha qüestionat una sèrie de coses; els temps canvien i els partits evolucionen"

Mar Coll (Barcelona, 1981) és cineasta. Porta més de 10 anys traient el cap en un sector on, a la mínima, te l’escapcen. La vida del cineasta jove és una vida a la contra, una vida de privilegi però també de sacrifici. Guanyar un Goya a la millor direcció novella, un Gaudí i una Biznaga d’Argent —tot per ‘Tres dies amb la família’ (2009)— no t’assegura res. La del cine és una indústria moguda pels homes; i tampoc el cinema en català no hi té un gran espai. Tot plegat: profunda precarietat. A Coll li segueix semblant un miracle haver pogut tirar endavant una pel·lícula més: ‘Tots volem el millor per a ella’ (2013), a més de dos curts. Parlem de cinema i indústria, de cinema i classe. I, és clar, de cinema i gènere.

Més informació Més entrevistes
ANÀLISI
Les guerres civils de l’independentisme: de l’ANC a Junts pel Sí, passant per Convergència i la CUP

Les guerres civils de l’independentisme: de l’ANC a Junts pel Sí, passant per Convergència i la CUP

  • Roger Palà
  • dimecres, 18 maig 2016

Malgrat el relat oficial, el moment actual de l’independentisme no és el d’enfrontar l’Estat per aconseguir la denominada “desconnexió”. És, abans que això, el moment de la pugna interna i la redefinició de forces. Les plaques tectòniques del sobiranisme es mouen, i això ha provocat una sorda batalla entre diferents espais per assolir la tan anhelada hegemonia. Tanmateix, hauria de ser natural –i fins i tot sà- que en un espai complex i que aspira a ser socialment hegemònic s’esdevinguin pugnes ideològiques de forma periòdica. Les unanimitats i adhesions a prova de bomba no són pròpies de les societats políticament sanes i actives. En aquest article volem desgranar les que, ara com ara, són les quatre batalles més rellevants dins de l’independentisme.

Més informació
portada bullying

Creixen les denúncies per 'bullying' homòfob a l'escola

  • Laura Aznar / @LauraAzLlu
  • dimarts, 17 maig 2016

L'Observatori contra l'Homofòbia denuncia que la conselleria d'Ensenyament no està desplegant al 100% la llei contra l'homofòbia, sobretot en la prevenció a les escoles

L’Observatori contra l’Homofòbia ha rebut sis denúncies de casos greus de 'bullying' homofòbic i transfòbic dins els centres escolars en els darrers dos anys. El cas del suïcidi de l'Alan a Barcelona fa cinc mesos va encendre totes les alarmes entre pares, mares i entitats socials. La queixa dels col·lectius LGTBI és que la Generalitat de Catalunya no ha tingut prou voluntat política per desplegar completament la llei contra l'homofòbia i aplicar els protocols per prevenir unes agressions verbals i físiques en augment els últims anys.

Més informació Més investigació
portada 041

Xavi Artigas i Xapo Ortega: "Aquest sistema està podrit"

  • Text: Abigail Armengol / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 12 maig 2016

Busquem fer un cinema que travessi l’espectador, que canviï alguna cosa del seu dia a dia"

Xavier Artigas i Xapo Ortega són dos dels socis cooperatius de Metromuster, una productora independent. Es van fer populars amb el documental 'Ciutat Morta', que va desmuntar la versió oficial del 'cas 4-F', però el seu activisme ve de lluny. Artigas (Sabadell, 1980), nét i fill de refugiats republicans a Mèxic, és sociòleg i es va iniciar en els moviments socials a la universitat. Ortega (Barcelona, 1972) té formació en el món de l'arquitectura i del disseny gràfic, ha militat al col·lectiu zapatista i va formar part de la comissió d’observació de drets humans a Oaxaca. Es van conèixer durant el 15-M a la plaça de Catalunya. TV3 emetrà el seu últim documental: 'Tarajal: Desmontando la impunidad de la Frontera Sur'. Ara treballen en un nou projecte: 'Idrissa'.

Més informació Més entrevistes
viatges-ajuntament

Els viatges de l'Ajuntament de Barcelona: dietes, transports i hotels d'Hereu, de Trias i de Colau

  • Text: Marc Font i Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 10 maig 2016

L'Ajuntament va pagar un viatge de l'exalcalde Xavier Trias a Menorca per anar a la boda de la filla d'Artur Mas

Els membres del govern de l'Ajuntament de Barcelona van fer més de 600 viatges institucionals entre el 2010 i el 2015, amb un cost de més de 600.000 euros per a les arques municipals. Bona part dels desplaçaments tenien com a objectiu 'vendre' la marca Barcelona o assistir a esdeveniments internacionals, i entre els destins preferents, a banda de Madrid, hi figuren els Estats Units, la Xina o Londres. Les arques públiques van pagar les anades i vingudes per motius institucionals de Xavier Trias entre Menorca i Barcelona durant l'estiu. L'Ajuntament fins i tot va pagar un viatge de l'aleshores alcalde a l'illa per anar a la boda de la filla d'Artur Mas. També destaquen el viatge de l'exbatlle Jordi Hereu per "aprendre" dels Jocs d'Hivern de Vancouver o l'assiduïtat del convergent Antoni Vives per visitar la London School of Economics.

Més informació Més investigació
colau_portada

Les subvencions i els contractes més polèmics del primer any de Barcelona en Comú

  • Joan Aleix Mata (@joanaleixmata), Ferran Moreno (@FerranMorenoG) i Marina Riera (@rr_marina)
  • dimecres, 11 maig 2016

El nou Ajuntament de Barcelona anuncia que farà canvis en els processos de contractació municipal per trencar les dinàmiques de “privatització i precarització laboral"

CRÍTIC fa una radiografia (crítica) de les subvencions i els contractes del primer any de govern de Barcelona en Comú que podrien aixecar més recel entre una part dels seus votants i/o que poden ser contradictoris amb el mateix programa electoral de la força política que governa l'Ajuntament de Barcelona.

Més informació Més investigació
ANÀLISI
Crítica al pacte dels Comuns amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona

Crítica al pacte dels Comuns amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona

  • Roger Palà
  • dilluns, 9 maig 2016

El pacte dels Comuns amb el PSC a Barcelona no és un tema menor. Al contrari: marcarà l’agenda catalana –i depenent del que passi el 26-J, també l’espanyola- durant tot l’any 2016. I marcarà de forma molt rellevant la definició futura de l’esquerra, espai actualment en recomposició. El pacte entre Comuns i PSC és un pas enrere en la configuració d’una nova hegemonia d’esquerres, sobiranista i constituent. Un pas enrere substancial que allunya el que podria ser una aliança entre ERC, Comuns i CUP a Barcelona i també a Catalunya.

Més informació
Foto: Ivan G. Costa

Paula Ezkerra: "Combatre l’estigma de puta és el proper pas en la lluita feminista"

  • Joana García Grenzner / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 5 maig 2016

"La CUP ha fet una aposta coherent de suport a les lluites de les treballadores sexuals. Calen polítiques més profundes"

Paula Ezkerra és consellera de la CUP al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, i la primera treballadora sexual que arriba a la política municipal des del seu activisme com a prostituta feminista, que esgrimeix amb orgull. Membre de l’Assemblea pro Drets de les Treballadores Sexuals de Catalunya, Ezkerra treballa per la derogació de l'Ordenança del civisme de 2006, que persegueix l’oferta i demanda de serveis sexuals als carrers de la ciutat, i participa en xarxes europees per a la despenalització de la prostitució al carrer. A més, traça vincles amb els “nous feminismes” per superar la “visió política assistencialista” i l’“estigma social” vers la prostitució, que comporta “criminalització i maltractaments per a les treballadores sexuals”.

Més informació Més entrevistes
NO EN DIGUIS COOPERACIÓ
La Caixa i l’ànima de les ONG

La Caixa i l’ànima de les ONG

  • Miquel Carrillo / @MiquelCarr
  • divendres, 6 maig 2016

Quan els nens surten del cole, on ells mateixos els han fet una classe per educar-los en les bondats del sistema i captar futurs clients, posen la tele i hi surts tu. Qui recolza els imprescindibles, és imprescindible, sil·logisme irrebatible, tot encaixa, tot sota control en un termini fixe de rendibilitat assegurada. De les altres, sincerament, m’ho podia esperar, però de tu, no, Mariona. Què n’heu fet de la vostra ànima?

Més informació
Reunió dels consellers i conselleres del govern de la Generalitat presidit per Carles Puigdemont / RUBÉN MORENO

Els homes ocupen gairebé un 70% d'alts càrrecs a les administracions públiques

  • Laia Altarriba i Piguillem / @laiaaltarriba
  • dimecres, 4 maig 2016

La paritat home-dona, obligatòria a les llistes electorals, desapareix progressivament als llocs polítics de més rellevància de les principals institucions polítiques catalanes. No hi ha paritat ni entre els càrrecs electes més importants ni als alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, de les quatre diputacions provincials i de l'Ajuntament de Barcelona. La desproporció és alarmant: un 69% d'homes per un 31% de dones.

Més informació Més actualitat
francesc jose maria

Un exalt càrrec de la sanitat catalana aconsegueix 185 contractes en cinc anys del Departament de Salut

  • Roger Palà
  • dimarts, 3 maig 2016

La Sindicatura de Comptes denuncia incompatibilitats a l’advocat Francesc José María per signar un contracte abans que passessin dos anys del seu cessament com a gerent de l’ICS

El bufet de l’advocat Francesc José María ha estat el tercer més contractat per la Generalitat durant els darrers cinc anys: 185 encàrrecs de serveis jurídics de part de 15 organismes diferents que depenen del Departament de Salut, per valor d’1,7 milions d’euros. Que el bufet de José María concentri tota la seva activitat en aquesta àrea no és casual: aquest lletrat ha ostentat nombrosos càrrecs al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i a l’Institut Català de la Salut (ICS) al llarg dels últims 25 anys. Tot plegat no ha estat impediment per haver rebut una gran quantitat d'encàrrecs de l’Administració pública catalana durant els últims cinc anys. La Sindicatura de Comptes ha detectat que en un contracte a José María de l'any 2010 hi hauria hagut un cas d’incompatibilitats, ja que l'encàrrec s'hauria concretat abans que passessin dos anys del seu cessament com a gerent de l’ICS.

Més informació Més investigació
ANÀLISI
Et fan pal les eleccions al Congrés? Guia bàsica per entendre per què el 26J és important

Et fan pal les eleccions al Congrés? Guia bàsica per entendre per què el 26J és important

  • Sergi Picazo
  • dilluns, 2 maig 2016

Les eleccions del 26J són el final d’un canvi de cicle electoral. Aquests últims dos anys han canviat algunes cosetes. Tanmateix allò nou no acaba de néixer, allò vell no acaba de morir. El sistema està en crisi, però això no vol dir que ja hagi nascut un nou sistema. Segurament les eleccions del 26J no canviaran moltíssim aquesta situació de crisi. Però poden passar coses interessants. Benvinguts, doncs, a una nova campanya electoral.

Més informació
010

Jesús Rodríguez, Gemma Garcia i Víctor Yustres (la 'Directa'): "No volem ser un mitjà 'anti’"

  • Roger Palà / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 28 abril 2016

La 'Directa' celebra el desè aniversari encarant el repte de la conversió en cooperativa. Parlem amb tres periodistes que representen tres generacions diferents del col·lectiu editor

La 'Directa' és una experiència periodística sense gaires paral·lelismes a Europa. Un mitjà de comunicació de base assembleària i activista, amb una trajectòria consolidada i una base de més de 2.000 subscriptors. Al llarg dels últims 10 anys, la redacció de la 'Directa' ha aixecat històries com el 'cas 4-F', que va acabar convertint-se en el documental 'Ciutat Morta', o el 'cas Ester Quintana', que va posar contra les cordes el conseller Felip Puig. Ara celebra el desè aniversari encarant el repte de la conversió en cooperativa. Parlem del passat, present i futur del projecte amb Jesús Rodríguez, Gemma Garcia i Víctor Yustres, tres periodistes de la 'Directa' que representen tres generacions diferents del col·lectiu.

Més informació Més entrevistes
Advocats-gene

El Govern d'Artur Mas es va gastar 22 milions d'euros en bufets d'advocats externs

  • Roger Palà
  • dimarts, 26 abril 2016

El despatx de Miquel Roca encapçala el rànquing: ha facturat 2,75 milions d’euros a la Generalitat en cinc anys, la major part de l’empresa pública Infraestructures.cat

Entre el 2011 i el 2015, el Govern de la Generalitat va dedicar 22,5 milions d’euros a la contractació de serveis jurídics externs. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a les dades a través de la informació facilitada pel Departament de Presidència: en total, 2.959 encàrrecs a prop de 350 empreses i professionals. El bufet més contractat és el de Miquel Roca, històric dirigent de Convergència i actual advocat de la infanta Cristina, amb 58 encàrrecs al llarg dels últims cinc anys, per valor de 2,75 milions d’euros. Entre els bufets que més facturen hi ha Cuatrecasas, Garrigues o les consultories Deloitte i PWC.

Més informació Més investigació
Opinió
Contenidors cremats a Gràcia: fer visible l’invisible

Contenidors cremats a Gràcia: fer visible l’invisible

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dijous, 26 maig 2016

Torna l’esclat social, tornen els aldarulls, torna la violència urbana a Barcelona. Torna la Rosa de Foc. Després de l’efecte Can Vies… hi haurà un efecte Banc Expropiat?

Més informació
OBSERVATORI DEL CANVI
CRÍTIC i Districte 11: periodisme lent per analitzar el canvi municipal

CRÍTIC i Districte 11: periodisme lent per analitzar el canvi municipal

  • Districte 11
  • dimarts, 24 maig 2016

Fa tot just un any, les eleccions municipals van omplir pàgines i tuits: l’èxit de noves formacions d’arrel municipalista i de partits emergents al marge de CiU i el PSC sacsejaven les redaccions i les columnes d’opinió. Va ser –diuen alguns– una jornada històrica. 365 dies després, però… Què en queda, de tot plegat? Per respondre, cal prendre temps, distància i abaixar el ritme, posar la lupa sobre els fets i fer balanç.

Més informació
DES DE LA TALAIA
Àustria, una victoria pírrica que obre nous dubtes

Àustria, una victoria pírrica que obre nous dubtes

  • Pablo Sánchez Centellas / @pa_Sanchez_1978
  • dimarts, 24 maig 2016

Europa estava encogida, mirant cap un altre costat, esperant que el miracle es produís, i s’ha produït. Contra tot pronòstic, el líder ultradretà no ha guanyat finalment, tot i que cap sondeig, ni tan sols els de diumenge a peu d’urna, el van donar mai com a perdedor. El candidat del Partit Verd, Alexander Van der Bellen, que va obtenir el 20% dels vots a la primera volta, va guanyar la segona per un marge de només 30.000 vots.

Més informació
Opinió
Jaume Asens no ha “pressionat” ningú

Jaume Asens no ha “pressionat” ningú

  • Roger Palà
  • dimarts, 24 maig 2016

Un petit apunt arran dels titulars una mica escandalitzats que afirmen que el regidor Jaume Asens va “pressionar” l’advocada de l’Ajuntament de Barcelona perquè no demanés presó preventiva al manter acusat d’agredir un guàrdia urbà amb una branca. Potser encara hi ha qui no se n’ha fet a la idea, però el senyor Asens és des de fa un any tinent d’alcalde responsable de l’àrea de drets humans de l’Ajuntament.

Més informació
FEM CRÍTIC
Vergonyes del passat, presents amb el monument de Tortosa

Vergonyes del passat, presents amb el monument de Tortosa

  • Núria Vidal de Llobatera, subscriptora
  • diumenge, 22 maig 2016

Hi ha coses amb les quals no es pot frivolitzar i el monument de Tortosa n’és una. Pel record a tots els que varen perdre la vida en la guerra civil, pel record de tots els represaliats a la guerra i post-guerra, aquest monument hauria de fer molts anys que ja s’hagués retirat. La llei anomenada de la memòria històrica obliga les administracions a retirar els símbols commemoratius de la sublevació militar, la guerra civil i la dictadura. A què esperen, doncs?

Més informació
DES DE LA TALAIA
Alguna cosa fa pudor a la República d’Àustria

Alguna cosa fa pudor a la República d’Àustria

  • Pablo Sánchez Centellas / @pa_Sanchez_1978
  • dissabte, 21 maig 2016

Demà, 22 de maig, Àustria viurà la segona volta de les eleccions presidencials. El resultat de la primera ha estat un altre d’aquells terrabastalls polítics que comencen a ser curiosament regulars. El candidat del partit ultradretà FPÖ, Nobert Hofer, va guanyar la primera volta el passat 24 d’abril, amb un 36,45% del vots. És la primera vegada, des de la Segona Guerra Mundial, que cap dels dos partits principals del país no estan representats a la segona volta. L’abstenció, del 35%, també va ser històrica.

Més informació
LLIBRES DE CONTRABAN
Canvi polític i institucions: segur que sí que es pot?

Canvi polític i institucions: segur que sí que es pot?

  • Ignasi Franch
  • divendres, 20 maig 2016

Han passat cinc anys de l’esclat del 15M. En aquest temps, centenars d’activistes han desembarcat en partits polítics o plataformes electorals de nova creació. I això ha comportat un debat multiforme, planejat des de sensibilitats molt diverses i generador de múltiples preguntes. Té sentit fer el salt a la política institucional? Es poden canviar les institucions des de dins? Encara que no es puguin canviar, poden fer servir per impulsar polítiques de canvi?

Més informació
Opinió
Les ciutats invisibles de la Catalunya metropolitana

Les ciutats invisibles de la Catalunya metropolitana

  • Marc Andreu / @MandreuBcn
  • dijous, 19 maig 2016

Aquest text és un avançament, lleugerament adaptat per a CRÍTIC, de l’epíleg de ‘Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana’ (L’Avenç). El llibre, prologat per Jordi Évole i amb reportatges sobre una trentena de barris de Barcelona, Tarragona i Girona, es presenta el proper 24 de maig, a les 19.00 hores, en un acte a la biblioteca Font de La Mina de Sant Adrià de Besòs.

Més informació
Svetlana Aleksiévitx

Svetlana Aleksiévitx: el cisell de la memòria roja

  • Text: Jordi de Miguel Capell @jordidemiguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • divendres, 13 maig 2016

La premi Nobel de literatura fa aquest dissabte una conferència a la Fira Literal i, si no podeu assistir-hi, podreu seguir la conferència en 'streaming' a CRÍTIC

El dia que, a la freda Minsk, una trucada va rompre la quietud del seu pis per confirmar-li que havia estat premiada amb el Nobel de literatura, poc o gens sabíem de Svetlana Aleksiévitx (Ivano-Frankivsk, Ucraïna, 1948). Tot i que, 30 anys abans, el seu primer llibre havia venut dos milions d'exemplars a la Unió Soviètica, aquí era difícil trobar-ne res. L’anunci del premi literari més important del món homenatjava “la seva obra polifònica, un monument al sofriment i al coratge en el nostre temps”. És el temps soviètic, o segons el seu admirat escriptor Varlam Xalàmov, el temps de “la gran batalla perduda per una renovació autèntica de la vida”. Aleksiévitx n'ha esbotzat les fronteres per convertir-se en una de les majors cronistes de l'experiència humana. La seva lectura no deixa indemne.

Més informació Més perfils
FEM CRÍTIC
VÍDEO de la conferència d'Aleksiévitx a la Fira Literal

VÍDEO de la conferència d'Aleksiévitx a la Fira Literal

  • Redacció
  • diumenge, 15 maig 2016

CRÍTIC i Literal, Fira d’idees i llibres radicals, us van oferir ahir en directe (per streaming) la conferència que l’escriptora Svetlana Aleksiévitx va fer ahir a Barcelona, dins la programació de la Fira Literal. Aquí podeu veure el vídeo de la seva intervenció, en rus traduït al català.

Més informació
FUTBOL CRÍTIC
La guerra del futbol a l’antiga Iugoslàvia

La guerra del futbol a l’antiga Iugoslàvia

  • Sergi Amat / @SergiAmatGiro
  • diumenge, 15 maig 2016

El que fou manager del Liverpool, Bill Shankly, va dir una vegada que hi ha persones que creuen que el futbol és només una qüestió de vida o mort, però que en realitat és molt més important que això. Als Balcans, el futbol era la guerra per altres mitjans. Ens traslladem a Zagreb, maig de 1990. Una república en descomposició, un país que vol néixer i, entremig, un partit de futbol: Dinamo de Zagreb - Estrella Roja de Belgrad. Aquests dies se n'han complert 26 anys.

Més informació
LLIBRES DE CONTRABAN
Silvia Federici: “Els tractats com el TTIP intenten establir el domini del capital sobre la vida quotidiana”

Silvia Federici: “Els tractats com el TTIP intenten establir el domini del capital sobre la vida quotidiana”

  • Aida I. De Prada i Mar Carrera
  • divendres, 13 maig 2016

Feminista, activista i professora. Als seus 74 anys, Silvia Federici és una dona menuda que parla lent i clar, i no necessita cridar. Aquesta acadèmica marxista, d’origen italià, va marxar el 1967 als Estats Units per doctorar-se en Filosofia. Des d’aleshores ha estat professora a Nigèria i catedràtica a la Universitat de Hofstra (Nova York). Federici ens va visitar recentment a l’Espai Contrabandos en motiu de la fira Literal, que comença avui a l’antic complex fabril Fabra i Coats.

Més informació
Opinió
Morir en una República

Morir en una República

  • Lluc Salellas / @llucsalellas
  • dimarts, 10 maig 2016

Al nostre país ja se sap que és més notícia un clau anecdòtic en una estació de metro de la capital que els canvis substancials en les polítiques públiques que afecten la ciutadania. En la societat de la roda de premsa, el vídeo viral de 20 segons i la doble moral, la lluita llarga, silenciada i menystinguda dels catalans perquè morir no sigui un luxe continua estant a l’ombra dels focus d’atenció.

Més informació
FUTBOL CRÍTIC
Natàlia Arroyo: “Els estereotips socials de dona i futbol estan canviant a poc a poc”

Natàlia Arroyo: “Els estereotips socials de dona i futbol estan canviant a poc a poc”

  • Noel Eduardo / @NoelEduardo
  • dissabte, 7 maig 2016

Natàlia Arroyo (Esplugues de Llobregat, 1986) va ser jugadora de futbol, ara és entrenadora de la selecció catalana de futbol femení, periodista d’esports al diari ‘Ara’, a més de tertuliana i comentarista en diferents mitjans… Afirma que el dia no li dóna per pensar en gaire més coses que no sigui la pilota perquè “el futbol està en aquell lloc entre el que m’agrada i al què em dedico”, però que sí intenta “trobar algun punt d’oxigen. Ho necessito”.

Més informació
DES DE LA TALAIA
Irlanda, un altre cop al règim de l'austeritat

Irlanda, un altre cop al règim de l'austeritat

  • Pablo Sánchez Centellas / @pa_Sanchez_1978
  • diumenge, 8 maig 2016

Les eleccions irlandeses del 26 de febrer passat van representar un altre cop a les polítiques de la Troika i la Comissió Europea, comparables als resultats electorals a Grècia, Portugal o Espanya. La solució final, gairebé tres mesos desprès de les eleccions, és un govern en minoria, amb suport del principal partit de l’oposició. Aquest pacte es va tancar fa uns dies i va permetre la reelecció, divendres 6 de maig, del primer ministre Enda Kenny (Fine Gael). Els propers mesos veurem si això esdevé una gran coalició de 93 diputats o bé tenim eleccions anticipades, en cas que no es pugui avançar cap solució sostenible.

Més informació
LEGÍTIMA DEFENSA
La difícil lluita pel reconeixement de les víctimes de l’electrohipersensibilitat

La difícil lluita pel reconeixement de les víctimes de l’electrohipersensibilitat

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dijous, 5 maig 2016

Cada cop hi ha més informes que alerten dels possibles efectes nocius que té per a la salut l’exposició als camps electromagnètics generats pels mòbils, les xarxes wifi o les alarmes. La problemàtica s’accentua en les persones que pateixen electrohipersensibilitat, una malaltia altament invalidant que fa pràcticament impossible treballar avui en dia en una oficina ordinària. Per tot plegat, creixen les veus que reclamen l’aplicació de l’anomenat principi de precaució, de manera que es limitin les emissions i es limiti la instal·lació d’antenes de telefonia, un fet que xoca de ple contra els interessos de les companyies de telecomunicacions.

Més informació
FEMINISME CRÍTIC
Coses que les feministes ja sabem sobre la reforma horària

Coses que les feministes ja sabem sobre la reforma horària

  • Maria de la Fuente i Mireia Duran
  • dimecres, 4 maig 2016

Que l’organització dels temps al nostre país és insostenible i obliga les famílies a arranjaments impossibles és un fet innegable. Mil vegades hem sentit a parlar de les jornades partides, de la conciliació, dels horaris escolars. En els darrers anys a Catalunya s’ha creat una comissió parlamentària i després un Consell Assessor del Govern per a discutir la reforma horària.

Més informació
Opinió
La llei del Silenci

La llei del Silenci

  • Gustavo Duch / @gustavoduch
  • dimarts, 3 maig 2016

Per alguna raó desconeguda res canvia en els propers mesos, ben al contrari, tot s’accentua i les crisis, gandules, segueixen els seus itineraris. Com a la crisi dels mitjans de comunicació on alguns avancem a base de fórmules d’alquimista i altres ho fan venuts a la publicitat.

Més informació
RAÓ(NS)
Lourdes Beneria: “La reducció de la jornada de treball seria una solució al problema de l’atur”

Lourdes Beneria: “La reducció de la jornada de treball seria una solució al problema de l’atur”

  • Enric Miravitllas / @esquerres
  • diumenge, 1 maig 2016

Es diu que les crisis també generen oportunitats. Des de l’Escola de Pensament Crític fem nostre aquest mantra neoliberal per a parlar de la possibilitat de reduir el temps que dediquem a treballar. Una opció que fa pocs anys era ben present als mitjans de comunicació i que ara ha desaparegut de l’agenda política. Conversem amb Lourdes Beneria (Vall de Boí, 1937), catedràtica emèrita d’economia de la Universitat de Cornell (Nova York). Beneria, que va rebre el 2003 la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat pel seu treball científic, és considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització.

Més informació
Opinió
Per què cal un exèrcit en una Catalunya independent si ens preparem per viure en pau?

Per què cal un exèrcit en una Catalunya independent si ens preparem per viure en pau?

  • Eduard Vinyamata
  • divendres, 29 abril 2016

Moviments constitucionalistes catalans com “Constituïm” i Estat de Pau ens mostren el camí: Catalunya nació de pau, sense exèrcit però si amb garanties de seguretat, una seguretat fonamentada en la llibertat, la justícia social, la diplomàcia, la cooperació i la No Violència. I ens demostra, a més, que això es pot fer ara mateix, sense esperar la independència perquè, justament, fer-ho, és la demostració clara que l’autodeterminació és la que ens porta a la sobirania del poble i a la independència.

Més informació
Cascos de Mossos d'Esquadra sense logotip / JORDI BORRÀS

Cinc coses que no saps dels Mossos d'Esquadra i que potser et sorprendran

  • Jordi Pascual / @jordipasmol
  • dimecres, 27 abril 2016

Hi ha gaires agents del cos dels Mossos d'Esquadra amb un passat a la Guàrdia Civil? Quant cobren els policies catalans? Quins sindicats hi tenen més presència actualment? Quantes persones sota custòdia de la policia autonòmica catalana han mort en els últims anys? Quins són els principals contractes signats els últims mesos pel Departament d'Interior per proveir els Mossos?

Més informació Més actualitat
LA PITJOR EPIDÈMIA
Les enormes limitacions del model neoliberal: el cas de la sanitat nord-americana

Les enormes limitacions del model neoliberal: el cas de la sanitat nord-americana

  • Vicenç Navarro / @VicencNavarro
  • dimecres, 27 abril 2014

Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i professor de The Johns Hopkins University (Baltimore, Maryland, EUA), va participar dijous passat, 21 d’abril, al debat “El sistema sanitari dels Estats Units, un mirall del què ens arriba?”, inclòs en la primera sessió de la Mostra de Cinema ‘Salut, Drets, Acció’. Us oferim unes reflexions de Vicenç Navarro que posen una mica de llum en el complex entramat del sistema sanitari nord-americà.

Més informació
DES DE LA TALAIA
Frédéric Lordon: “Només un autèntic moviment de masses pot crear les condicions de la gran transformació política a la qual aspirem”

Frédéric Lordon: “Només un autèntic moviment de masses pot crear les condicions de la gran transformació política a la qual aspirem”

  • Xavi Espinet (París)
  • divendres, 22 abril 2016

Frédéric Lordon no concedeix entrevistes als mitjans francesos i no vol pas que se’l presenti ni com una de les veus més respectades de l’esquerra anticapitalista francesa ni, encara menys, com l’intel·lectual de referència de la ‘Nuit Debout’ (Nit Dempeus). Però la veritat és que a ‘Nuit Debout’ se l’escolten, i molt.

Més informació