• Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 24 abril 2018

Llucia Ramis (Palma, 1977), periodista i escriptora, viu a la vila de Gràcia. Un clàssic de la colònia mallorquina. El meu amic Joan Safont diu que Ramis ha fet un "fris generacional" amb les seves obres literàries d'ençà que va irrompre el 2008 amb 'Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys'. Ramis acaba de guanyar el premi Anagrama amb 'Les possessions', una història, entre elegia, crònica i 'thriller', sobre corrupció, amor, periodistes, la família i patologies mentals que reflecteix la Mallorca contemporània. I, de passada, el nostre món.

Més entrevistes

5 milions d'euros en subvencions directes a l'Escolania de Montserrat

Subscriptors

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • dilluns, 23 abril 2018

CRÍTIC ha accedit en exclusiva als convenis de la Generalitat amb l’Escolania de Montserrat, un centre educatiu privat que segrega per sexes

Junts per Catalunya, ERC i la CUP han arribat a un preacord per abolir els concerts educatius amb les escoles que segreguen per sexes. Però no solament els centres de l'Opus Dei han rebut diners de la Generalitat. L’Escolania de Montserrat, una escola privada de titularitat de l'Abadia de Montserrat que ofereix ensenyaments de música i una part de la primària i l'ESO, i a la qual només poden matricular-se nens, ha rebut ajuts per valor de 4,8 milions els últims 16 cursos en forma de subvencions directes. La Sindicatura de Comptes ha advertit que aquests ajuts, si s'han de concedir sense concurs, haurien de constar específicament al pressupost de la Generalitat. Ni el Departament d’Ensenyament ni l'Escolania de Montserrat no han volgut fer cap comentari sobre les dades.

Més investigació
SANT JORDI

Willy Toledo: "L'esquerra espanyola no ha sabut aprofitar la situació a Catalunya per debilitar el règim que ens oprimeix a tots"

  • Text: Homera Rosetti / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 18 abril 2018

"Cuba no és el paradís, però és el més proper al paradís que s'ha construït a la Terra"

Actor, madrileny, polèmic, irreverent i obertament comunista. Guillermo Toledo (Madrid, 1970), àlies 'Willy', ha passat de ser nominat als Goya i aparèixer en algunes de les sèries amb més èxit a ser vetat al cinema i a la televisió pel seu activisme i opinions polítiques. D'això en fa sis anys, però segueix gaudint de la seva professió al teatre, on les grans productores no hi tenen mà. Aquests dies se'l pot veure al Teatre Lliure de Barcelona, a l'obra 'El sistema solar', de la peruana Mariana de Althaus. Les entrades ja fa temps que s'han esgotat.

Més entrevistes

Sis gràfics que expliquen com són els ciutadans que se senten tan catalans com espanyols

  • Marc Guinjoan i Toni Rodon (El Pati Descobert)
  • dilluns, 16 abril 2018

El 35% dels ciutadans a Catalunya se senten tan espanyols com catalans. Quin és el seu perfil? On viuen? A qui voten? Quina ideologia tenen? O, encara més important, es tracta realment d'un bloc homogeni els membres del qual sempre actuen de la mateixa manera?

Més Data Crític

Els 'lobbies' polítics i econòmics que donen suport a Ciutadans

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 15 abril 2018

Espais tradicionalment propers al PP han adoptat el partit taronja com l'alternativa de dretes. Us expliquem qui són

Les connexions de Ciutadans amb els principals 'lobbies' econòmics de l'Estat espanyol s'han multiplicat els últims anys. El partit ha passat de ser una formació residual a Catalunya a convertir-se en una peça decisiva al Congrés i guanyar les eleccions del Parlament. El salt li ha permès multiplicar la projecció política i mediàtica i ampliar la cartera de contactes d'alt nivell en el món econòmic, on cada cop s’aposta més pels de Rivera. CRÍTIC detalla les relacions del partit taronja amb les elits polítiques i econòmiques que han contribuït a la seva projecció.

Més reportatges
ANÀLISI
Per què l’independentisme no hauria de cantar victòria amb l’alliberament de Puigdemont

Per què l’independentisme no hauria de cantar victòria amb l’alliberament de Puigdemont

  • Roger Palà / @rogerpala
  • divendres, 13 abril 2018

L’independentisme segueix instal·lat en una muntanya russa emocional. La depressió de fa unes setmanes per la investidura frustrada de Turull i els empresonaments de Forcadell i els exconsellers ha deixat pas a l’eufòria pel revés judicial a Pablo Llarena.

Deu consells per explicar la repressió i l'actualitat política als més petits

  • Text: Elisenda Soriguera / Foto: Pere Francesch
  • dimarts, 10 abril 2018

Escoltar les preocupacions dels menors, oferir-los respostes adaptades i educar-los en el pensament crític són alguns dels consells de les expertes

Les manifestacions, la repressió policial, els llaços grocs, els presos polítics i els polítics exiliats, la inestabilitat parlamentària... Les conseqüències de l’actualitat política (i social) també poden generar angoixa, inquietud o incertesa als menors. Com es poden afrontar les preguntes que ens fan sobre els esdeveniments dels últims mesos? CRÍTIC us ofereix 10 consells per saber com enfocar aquestes converses i vivències amb els infants.

Més reportatges

Joan Sales, místic i nacionalista

  • Jordi Amat / @jordiamat22
  • dimecres, 11 abril 2018

'Largo proceso, amargo sueño', de Jordi Amat, proposa una nova interpretació del desenvolupament de la cultura del catalanisme des de la postguerra fins al present

"Vist com un personatge menor pel vell republicanisme, infravalorat en temps del catalanisme progressista, el llegat de Joan Sales actua com un revitalitzador de la tradició literària més que qualsevol altre agent del sistema cultural català del segle XX". Així defineix l'escriptor i periodista Jordi Amat Joan Sales, l'autor d''Incerta glòria' i impulsor de Club Editor, a la versió castellana d''El llarg procés', que l'editorial Tusquets ha editat aquestes setmanes amb el títol 'Largo proceso, amargo sueño'. CRÍTIC us ofereix en exclusiva en català un extracte del capítol del llibre on Amat analitza la figura i l'obra de Sales, referent intel·lectual cabdal en el relat cultural del nou sobiranisme.

Més investigació
LEGÍTIMA DEFENSA
Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

  • Marc Font
  • diumenge, 22 abril 2018

Les successives reformes laborals dels governs espanyols han incrementat enormement les facilitats de les empreses per fer fora empleats tot argumentant causes econòmiques.

ANÀLISI
Elogi de la seducció

Elogi de la seducció

  • Jenn Díaz / @JnnDiaz
  • dijous, 19 abril 2018

Quan parlem —m’hi incloc— d’un sol poble el que volem és, justament, contraposar aquesta nova idea de les dues Catalunyes enfrontades i incompatibles.

JOVES A CONTRACORRENT
La mobilitat internacional i les oportunitats dels joves

La mobilitat internacional i les oportunitats dels joves

  • Anna Adeliño
  • dijous, 19 abril 2018

La realitat és que el nombre de joves catalans d’entre 15 i 29 anys que han marxat a l’estranger es va multiplicar per dos entre el 2009 i el 2016.

BIRRES CRÍTIQUES
[VÍDEO] ‘Pagesia i identitat: quines sobiranies construïm’

[VÍDEO] ‘Pagesia i identitat: quines sobiranies construïm’

  • Redacció
  • dijous, 19 abril 2018

Debat sobre pagesia, sobirania i identitat amb Néstor Salvador, del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), Isabel Vilalba, del Sindicato Labrego Galego, i Gerard Batalla, de l’Assemblea Pagesa (Catalunya).

Per què ens hauria de preocupar l'augment de les diferències entre escoles públiques?

  • Text: Carina Bellver / Foto: Roger Segura
  • diumenge, 8 abril 2018

Catalunya s'ha convertit en una de les comunitats autònomes de tot l'Estat amb més segregació a les aules, segons estudis del Síndic de Greuges

La preinscripció escolar arrenca aquesta setmana. És l'hora d'escollir a quina escola aniran els teus fills, una decisió que estressa la major part de les famílies per les diferències entre centres dins de l'escola pública, que hauria de ser igualitària, universal i gratuïta. Però... ho és? Un dels principals problemes del sistema d'ensenyament a Catalunya és la segregació escolar. Primer, per la desigualtat entre pública i concertada, però ara també per l'augment de les diferències dins del sistema públic. CRÍTIC denuncia un fenomen que no para de créixer: la segregació a les escoles públiques.

Més reportatges

Maria Bohigas: "La classe política és de mentalitat obtusa: ha menyspreat la missió i l'ambició intel·lectual"

  • Text: Jordi de Miguel / Fotos: Jordi Borràs
  • dilluns, 9 abril 2018

“De vegades penso que tenim la mateixa relació amb la literatura que amb el paisatge: hi és, s’invoca i es destrueix”

A 100 metres de la fressa urbana, en ple barri del Carmel, el cant d'un gall roig indica el camí. L'editora de Club Editor, Maria Bohigas (París, 1969), ens rep a la mateixa casa on el seu avi, l'escriptor Joan Sales, va posar fi a l'exili mexicà. És aquí on Bohigas reivindica el seu llegat recuperant clàssics oblidats i promovent noves veus des de l'edició independent de Club Editor. La seva és una de les més lúcides del panorama literari actual.

Més entrevistes
ÚLTIMES NOTÍCIES SOBRE CRÍTIC
LA KLAU CRÍTICA
[VÍDEO] Entrevista a la filòsofa Marina Garcés

[VÍDEO] Entrevista a la filòsofa Marina Garcés

  • Redacció
  • dimecres, 18 abril 2018

Sergi Picazo conversa amb la filòsofa barcelonina, que acaba de publicar el llibre ‘Ciutat Princesa‘ (Galaxia Gutenberg), , en una doble edició en català i castellà.

DINERS A CONTRALLUM
L’economia crítica busca lloc a l’aula

L’economia crítica busca lloc a l’aula

  • Jordi de Miguel Capell / @jordidemiguel
  • dilluns, 16 abril 2018

De secundària a la universitat, l’hegemonia del model econòmic neoclàssic dominant és pràcticament absoluta. El mur és sòlid. Es pot esquerdar?

OPINIÓ
Quatre noms de carrers i places de la Barcelona Vella que necessiten una revisió crítica

Quatre noms de carrers i places de la Barcelona Vella que necessiten una revisió crítica

  • Jordi Rabassa
  • diumenge, 15 abril 2018

La ciutat popular, els moviments per aconseguir llibertats, les dones, les persones d’orígens diversos i les cultures no dominants estan infrarepresentades en el nostre nomenclàtor.

OPINIÓ
Octubre groc, primavera incerta

Octubre groc, primavera incerta

  • Marc Andreu / @MandreuBcn
  • dilluns, 9 abril 2018

Denunciar la repressió i la involució democràtica de l’Estat espanyol no hauria de ser impediment perquè l’independentisme fes autocrítica sincera i a fons.

FEMINISMES
ELS COMPTES DE CRÍTIC
Aquí teniu els comptes de CRÍTIC del 2017

Aquí teniu els comptes de CRÍTIC del 2017

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dijous, 5 abril 2018

Fem un exercici de transparència. Aquests són els comptes d'ingressos i despeses que ha tingut CRÍTIC el 2017.

ANÀLISI
La gran batalla de Barcelona: l’independentisme contra Ada Colau?

La gran batalla de Barcelona: l’independentisme contra Ada Colau?

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimecres, 4 abril 2018

L’objectiu número 1 dels grans poders polítics, econòmics i mediàtics és desallotjar Ada Colau de l’Ajuntament i impedir que els independentistes tinguin el control de la capital.

Valtonyc: "Aniré a la presó per pobre i per comunista"

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Juan Miguel Morales i Xavier Mercadé​​​​​​
  • dimarts, 27 març 2018

"Independitzar Catalunya debilita molt la burgesia espanyola i l'Estat. Si no, no hi estarien tan en contra!"

Quedo amb Josep Miquel Arenas, 'Valtonyc' (Sineu, 1993), ben d'hora, potser massa per a un músic. "No és gaire dormilega", m'ha dit Javi Vegas, cantant dels també mallorquins La Gran Orquestra Republicana, que d'ençà que fa un mes i escaig es va fer pública la sentència de tres anys i mig de presó és la seva ombra. Plouen els concerts des que la denúncia efectuada per l’ultradretà Jorge Campos i el seu Círculo Balear –reconvertit en el partit antimallorquí i anticatalanista Actúa Baleares– el situés davant els focus. Ha fet més de 100 cançons. Treballa en una fruiteria al nord de l'illa. Només canviaria "algunes lletres masclistes" dels seus inicis com a cantant.

Més entrevistes

L'ANC, Òmnium i els CDR: com afronten la nova onada repressiva els moviments independentistes?

  • Text: Laura Aznar / @LauraAzLlu / Foto: Gemma Aleman / ACN
  • diumenge, 25 març 2018

CRÍTIC parla amb els representants de les principals entitats de la societat civil sobre les seves estratègies, els seus debats interns i el seu paper durant l'1-O i el 27-O

Catalunya viu un nou salt qualitatiu en la repressió. L’empresonament dels consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, la marxa a Suïssa de Marta Rovira i la detenció de Puigdemont a Alemanya són la constatació que es consolida un escenari on els presos i els processos judicials tindran un paper central. CRÍTIC ha preguntat com afronten aquest nou escenari Òmnium Cultural, l’ANC i els Comitès de Defensa de la República. Tenen un horitzó compartit els moviments socials independentistes o hi ha estratègies divergents? Com afronten la lluita antirepressiva? Pateixen crisi de lideratges? Quina estratègia proposen davant l'escenari de bloqueig polític?

Més reportatges

Cinc directius de Ferrocarrils de la Generalitat cobren més del topall legal

  • Laura Aznar / Roger Palà
  • diumenge, 18 març 2018

CRÍTIC ha accedit en exclusiva a les retribucions del comitè de direcció de l'empresa pública, que inicialment s'havia negat a difondre la totalitat dels sous

Cinc alts directius de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) cobren per sobre del que marca la llei. El 2013, un acord entre CiU i ERC va establir que el màxim que pot percebre un directiu del sector públic no havia de superar el sou d’un conseller, que a principi de 2017 estava fixat en 109.663 euros bruts anuals. Però FGC no ha tingut en compte la limitació, i cinc membres del seu comitè de direcció, començant pel president i pel director general, superen aquest import. Des de Ferrocarrils s’argumenta que, per garantir "un model de sector públic professionalitzat", els salaris dels directius "han de ser competitius amb relació al mercat" i FGC hauria de tenir "certa autonomia de gestió" per poder fixar-los.

Més investigació
LA CUP I LA INVESTIDURA

Albano Dante Fachin i Àngels Martínez Castells, al seu nou llibre: "Cal construir l'horitzó del 80%"

  • Redacció CRÍTIC
  • dilluns, 19 març 2018

Àngels Martínez Castells i Albano Dante Fachin publiquen ara el seu 'Informe urgent des dels escons 4 i 5'. CRÍTIC us presenta en exclusiva l'avançament d'un dels capítols del llibre en el qual exposen el seu plantejament de futur per a la qüestió independentista.

Més actualitat

Lolita Bosch: "Sempre he conviscut incòmoda amb la injustícia de ser de classe alta"

  • Text: Albert Forns / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 març 2018

"El que fa el Govern espanyol amb Catalunya és una animalada, però en qualsevol altre país aquests processos han estat molt més violents"

La Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens cita un dilluns a la tarda al Palau de la Música. Hi arriba gelada de conduir amb la moto, i, mentre el Jordi Borràs la retrata, ens explica que cada dia està escrivint als presos, enviant-los poemes, la majoria d'autors llatinoamericans. La Lolita és una de les escriptores més prolífiques del país i una activista incansable en mil i un projectes arreu del món. Com que encara no ens coneixíem, em feia por haver de trencar el gel xerrant d'obvietats mentre li fan les fotos, però de seguida veig que no haig de patir perquè la Lolita xerra per tots tres. "M'agrado molt a les fotos; no cal que me les ensenyis com fan alguns fotògrafs", li diu al Borràs. "No les ensenyo mai!".

Més entrevistes

Vladímir Putin, el patriota amb garrot

  • Text: Javier Borràs Arumí / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 12 març 2018

Retrat crític del president rus: des del seu pas pel KGB, passant per la seva implicació en la guerra a Txetxènia o la caiguda en desgràcia dels seus oponents polítics

Quasi ningú no dubta que Vladímir Putin serà reelegit president de Rússia aquest diumenge. La frase "No Putin, no Rússia", repetida per analistes i periodistes, simbolitza el sistema de poder creat en un país que ha estat governat — formalment o informal— per un mateix home des de fa 18 anys. Com ha pogut, aquest exespia soviètic, mantenir-se al poder durant tant de temps? El veiem constantment a les portades dels diaris, però què sabem d'ell? Com ha canviat Rússia d'ençà que va arribar al poder? Per respondre tot això, hem de tornar enrere, quasi 80 anys abans, a la Segona Guerra Mundial. O, com dirien els russos, a la Gran Guerra Patriòtica.

Més investigació

Manuel de Pedrolo, l’home de les 20.000 pàgines oblidades

  • Text: Sebastià Bennassar / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 28 març 2018

Es compleixen 100 anys del naixement d'un autor que va esdevenir una de les veus independentistes més molestes dels anys del "peix al cove"

L'escriptor, de qui enguany es compleixen 100 anys del naixement, va publicar 128 obres, però avui és conegut gairebé exclusivament pel fet de ser l'autor del 'Mecanoscrit del segon origen', el llibre més venut de la literatura catalana. Els motius del seu oblit són múltiples, però hem de destacar l'acarnissament de la censura en la seva obra; el mandarinatge cultural dels anys seixanta i setanta a Catalunya, i, en tercer lloc, la seva fidelitat absoluta al projecte independentista en els temps del pujolisme i del "peix al cove", que el van convertir en una de les veus més molestes del període autonòmic.

Més investigació
Opinió
Ho sento, però no m’ho crec

Ho sento, però no m’ho crec

  • Laia Alsina / @baiasca
  • dilluns, 26 març 2018

L’endemà del 8M un periodista es mostrava sorprès per les experiències masclistes de les seves companyes. De debò no ho has vist mai?

CDR, MOSSOS I REPRESSIÓ

Màrius Serra: "He tingut la sort de ser un escriptor no subvencionat"

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 20 març 2018

"Aquests últims anys he estat requerit diverses vegades per anar a llistes electorals i no ho he acceptat mai perquè no em veig ben dotat per a aquesta brega"

Màrius Serra (Barcelona, 1963) m'acull al seu estudi, ple de llibres fins al sostre. La producció d'aquesta cambra és impressionant: més de 10.000 mots encreuats en català publicats a 'La Vanguardia' des dels anys noranta. Més de 25 llibres entre assaig i novel·la i tota mena de col·laboracions als mitjans de comunicació. Llanço la primera pregunta i no para de xerrar: literatura, llengua catalana, política... Serra és un treballador de la paraula: escriptor, 'enigmista' i jugador. No té ni la mica de fanfarroneria, pròpia d'alguns escriptors. Simplement —amb tota la dificultat que això comporta— es tracta d'una persona que pot viure de la seva passió: escriure i jugar en català.

Més entrevistes
DES DE LA TALAIA
Continguts patrocinats
FEMINISME CRÍTIC
Com incorporar l’ètica de la cura i la perspectiva feminista a la nostra entitat

Com incorporar l’ètica de la cura i la perspectiva feminista a la nostra entitat

  • Mireia Duran Bruguera i Mariona Zamora Juan
  • dilluns, 19 març 2018

Idees sobre 6 àmbits perquè la vostra entitat comenci a treballar per incorporar l’ètica de la cura i la perspectiva feminista.

OPINIÓ
Cap als drets de tercera generació

Cap als drets de tercera generació

  • Montse Ros / @montseros
  • dimarts, 27 març 2018

El feminisme aspira donar valor als treballs de cura i a tots els treballs que fan que visquem millor

BLOGS AMB #SENTITCRÍTIC
ANÀLISI
Els morts de la Transició: quaranta anys d’un oblit imperdonable

Els morts de la Transició: quaranta anys d’un oblit imperdonable

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • divendres, 16 març 2018

El 2018 es compleixen 40 anys de l’assassinat de dos activistes d’extrema esquerra morts a mans de la policia, Agustín Rueda (aquest 14 de març) i Gustau Muñoz (el proper 11 de setembre). Ni la Generalitat ni l’Estat farà cap homenatge oficial. Són, potser, víctimes incòmodes de reivindicar?

FEMINISME

Els valors emergents d'ERC més enllà d'Oriol Junqueras

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dimecres, 28 febrer 2018

En els últims temps ha aparegut amb força una nova fornada de valors emergents —joves i no tan joves— entorn de les figures d'Oriol Junqueras i de Marta Rovira. CRÍTIC radiografia el perfil de 20 dirigents que tindran un paper clau en el futur Govern i en la nova ERC: tenen uns 40 anys, han passat per les JERC i pel món local i tenen una alta preparació universitària.

Més actualitat