• Text: Laura Aznar | @LauraAzLlu Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 17 octubre 2018

Francesc de Dalmases (Barcelona, 1970) no és una persona de partit. Integra ara la candidatura de JxCAT al Parlament, però assegura que mai s’havia imaginat en el rol de diputat. És un independentista convençut i una cara coneguda dins del món de la cooperació internacional, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera. De Dalmases, però, té una trajectòria versàtil. En l’àmbit del periodisme, ha fet d’articulista en diversos mitjans, i en política, va prendre protagonisme com a membre de la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum. El seu recent salt a la institució s’explica, diu, per “l’excepcionalitat del moment polític” i la “transversalitat ideològica” de la llista de Puigdemont.

Més entrevistes

El nucli dur de Quim Torra: qui són, d'on vénen i què cobren els homes i dones de confiança del President

  • Text: Marc Font / Foto: Marc Rovira - ACN
  • dilluns, 15 octubre 2018

Tenen un paper clau en l'elaboració i la comunicació del discurs del govern i una influència important en la seva actuació. Però, amb alguna excepció puntual, acostumen a actuar allunyats dels focus i no acaparen titulars. Són membres de l'equip de confiança del president de la Generalitat, Quim Torra, i conformen el que podríem anomenar 'sottogoverno'. Poc més de quatre mesos després que es posés en marxa el nou executiu autonòmic, qui forma part d'aquest nucli dur del president?

Més actualitat

El negoci de la mort: oligopoli, preus desorbitats i poc servei públic

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 14 octubre 2018

Les empreses Mémora i Áltima controlen el 33,6% del mercat funerari a Catalunya, un sector que mou centenars de milions d’euros cada any

El sector dels serveis funeraris, que a Catalunya mou centenars de milions d'euros anuals, està sota sospita. Més del 60% del mercat el controlen només una desena d'empreses. La mateixa Generalitat considera el sector poc transparent i mancat de competència, factors que repercuteixen en preus molt elevats, que a Barcelona poden superar els 6.000 euros. Què inclouen aquests preus i què no? Qui se'n beneficia? Són possibles les funeràries públiques? Manresa, Barcelona o Girona han modificat les ordenances municipals per ampliar l'oferta, però de moment sense gaire èxit. Hi ha alternatives? CRÍTIC i la revista 'Opcions' posen llum a l'opac món dels serveis funeraris i les empreses que copen el mercat.

Més reportatges

Ada Colau: "Les elits estan inquietes i han preparat una alternativa com Manuel Valls per mantenir l''statu quo'"

  • Text: Roger Palà i Laia Soldevila | Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 9 octubre 2018

“Xavi Domènech va acumular massa càrrecs, una cosa que havíem criticat d’altres partits i que vam acabar reproduint”

Ada Colau afronta el 2019 el repte de revalidar l’alcaldia de Barcelona, que va guanyar contra pronòstic fa tres anys i mig. L’ambiciós programa de Barcelona en Comú ha topat amb grans reticències dels 'lobbies' i també amb una realitat política molt fragmentada. Colau, però, defensa en aquesta entrevista la feina feta pel seu govern i reivindica la vigència del "sí que es pot". Mentre la llista unitària 'indepe' a la capital sembla allunyar-se, l’'establishment', via Ciutadans, ha apostat per la figura de Manuel Valls. “Barcelona no valorarà oportunistes que vinguin de la mà de les elits per mantenir l’'statu quo'”, diu l’alcaldessa. La 'batalla de Barcelona' serà duríssima.

Més entrevistes
DINERS A CONTRALLUM
Baròmetre 2017: les finances ètiques continuen creixent

Baròmetre 2017: les finances ètiques continuen creixent

  • Jordi de Miguel
  • dimecres, 17 octubre 2018

La xifra d’estalvi ètic ha incrementat un 9,24% respecte al 2016, mentre que els préstecs concedits han crescut un 23,96%.

OPINIÓ
Notes per a un club esquerrà de poetes necis

Notes per a un club esquerrà de poetes necis

  • Pere Camps / @perecampscampos
  • dimarts, 16 octubre 2018

Aquell carrer és ple a vessar de gent partidària del club esquerrà dels poetes necis, cantant al somni dels bojos, que saben que la revolució mai no es pot convertir només en el nom d’una plaça i que volen parir nous cors en les metròpolis de la Terra.

La mutació de l'extrema dreta per combatre el procés: de Democràcia Nacional als GDR i Tabàrnia

  • Text: Laura Aznar i Jordi Borràs | Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 10 octubre 2018

Quins són els grups amb més activitat? Com han actuat durant l'últim any? Com s'organitzen per batallar contra l'independentisme?

Vox, el partit que impulsa les querelles contra l'independentisme, ha guanyat presència mediàtica durant les darreres setmanes. Però, més enllà de la formació liderada per Santiago Abascal, moltes altres organitzacions situades a l'extrema dreta han pres protagonisme durant el darrer any mirant de capitalitzar l'oposició al procés independentista. Totes han trobat, en el context català, un caldo de cultiu per fer-se visibles i reinventar-se. Us expliquem com ha mudat l'extrema dreta per combatre el procés.

Més reportatges

Patricia López: “Abans del judici als presos polítics és possible que la Fiscalia rebaixi l’acusació i la deixi en desordres públics”

  • Text: Marc Font | Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 8 octubre 2018

"Hi ha jutges, policies, periodistes i polítics treballant junts en una organització criminal en contra de l'Estat de dret"

Patricia López s'ha convertit en un dels grans referents del periodisme d'investigació a l'Estat espanyol. Acumula una llarga trajectòria professional, però és darrerament que s'ha fet molt coneguda arran de les seves informacions a 'Público' sobre el que s'ha conegut com les 'clavegueres d'Interior', una trama policial corrupta amb la participació de polítics i d'empresaris. Aprofitant la seva participació en l'acte del quart aniversari de CRÍTIC, parlem amb ella amb profunditat sobre periodisme, els costos personals que té destapar casos que mostren la realitat de l'Estat profund —ha rebut querelles d'alguns dels policies de la xarxa— o el procés independentista i sobre com es veu a Madrid.

Més entrevistes

Els grans teatres de Barcelona marginen les dones autores i directores

  • Elena Parreño/ @ElenaParrenoG
  • diumenge, 7 octubre 2018

CRÍTIC analitza 14 teatres de Barcelona amb perspectiva de gènere i constata que els grans teatres públics i privats programen un any més espectacles dirigits i creats bàsicament per homes.

Més Data Crític
ANÀLISI

Felip VI: el rei que va acabar perdent els catalans

  • Text: Joan Safont / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 3 octubre 2018

La Casa Reial és avui la institució que rep una pitjor nota de totes a Catalunya, per sota del TC o del Govern espanyol. És el procés l'única causa, o n'hi ha d'altres?

El 3 d'octubre de 2017, Felip VI feia un duríssim discurs contra el referèndum de l'1-O. Aquell missatge televisat va suposar el trencament més gran de la monarquia espanyola amb Catalunya des del 1931. Però no sempre ha estat així: durant l'oasi dels anys vuitanta i noranta, Felip va conrear una imatge d'amistat amb Catalunya. Era el príncep que parlava català i es declarava descendent de Jaume I. Fins i tot va arribar a afirmar, en un discurs oficial l'any 1990, que Catalunya seria la que els catalans volguessin que fos. Què ha canviat? Aquest és el retrat de Felip VI, el monarca que va perdre els catalans.

Més investigació
ANÀLISI
I si la solució són unes noves eleccions a Catalunya?

I si la solució són unes noves eleccions a Catalunya?

  • Roger Palà | @rogerpala
  • dijous, 4 octubre 2018

Tècnicament, a partir del 27 d’octubre el president pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Unes eleccions que només seran útils si s’hi parla de la veritat.

El jutge investiga dos nous agents de la Policia Nacional per la repressió de l'1 d'octubre a Barcelona

  • Roger Palà | @rogerpala
  • dijous, 27 setembre 2018

El mapa i les xifres de l'actuació policial de l'1-O a la capital catalana: ja hi ha 24 policies imputats i 10 causes obertes arran de l'acusació popular que exerceix l'Ajuntament.

Més actualitat

Fermin Muguruza: "Abans l’1 d’octubre era l’aniversari de la dissolució de Kortatu, i ara serà el dia de la independència de Catalunya"

  • Text: Sergi Picazo / Foto: Xavi Mercadé (Entrevista conjunta de CRÍTIC i d''Enderrock')
  • dilluns, 1 octubre 2018

"La situació a Catalunya és ara d'impàs. A vegades has de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant"

L’1 d’octubre de 1988 va ser l’última vegada que Kortatu va pujar dalt dels escenaris. La primera banda de Fermin Muguruza (Irun, 1963) és tota una referència per a la música basca, però també per a l’escena reivindicativa. Trenta anys després, Muguruza va ser a Barcelona per defensar les urnes d’un col·legi electoral durant l’1-O. Des de sempre, el músic irunès ha tingut una forta relació amb Catalunya. Aquest mes presenta la seva primera pel·lícula d’animació, 'Black Is Beltza', un relat de ficció ple de referències biogràfiques amb una banda sonora col·lectiva gravada i produïda a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, amb Raül Fernández ‘Refree’.

Més entrevistes
CONTINGUTS PATROCINATS

Un any després de l'1-O i del 3-O: què en queda d'aquell nou 'nosaltres'?

  • Redacció CRÍTIC / Fotografia ACN
  • dimarts, 2 octubre 2018

CRÍTIC conversa amb 30 veus del món polític, social i cultural, que no vénen d'una militància vinculada a l'independentisme, per saber com valoren l'1-O i el 3-O un any després

L'1 d'octubre i la rèplica posterior de l'aturada de país del 3-O van visualitzar a les escoles i als carrers un 'nou nosaltres', que agrupava independentistes de tota la vida i partidaris del dret a l'autodeterminació que no provenien estrictament de la militància 'indepe'. Els unien, sobretot, dues coses: la ràbia contra les càrregues policials i la defensa del dret a votar el futur de Catalunya. Per això CRÍTIC ha volgut conversar amb activistes socials i polítics que no vinguin d'una militància històrica vinculada estrictament a l'independentisme, per saber com van viure l'1-O i el 3-O i quin balanç en fan un any després.

Més reportatges

Qui són i què van fer els policies més agressius de l'1-O a Barcelona

  • Text: Roger Palà i Laura Aznar / Foto: Jordi Play / ACN
  • diumenge, 30 setembre 2018

CRÍTIC identifica els cinc agents que van actuar de forma més contundent a partir de la documentació recopilada per l’acusació popular de l’Ajuntament

Les imatges de la repressió policial de l'1 d'octubre de 2017 van fer la volta al món. Però, més enllà de la multitud de vídeos i de fotografies que s'han viralitzat d'aquella jornada, sabem poques coses concretes dels policies que les van protagonitzar. Qui són i quines agressions concretes van cometre? CRÍTIC ha tingut accés a vuit interlocutòries del Jutjat núm. 7 de Barcelona que imputen un total de 24 agents per la seva actuació durant la repressió del referèndum a la capital catalana. L'actuació de cinc d'ells, especialment greu, està documentada gràficament. En aquest article us expliquem què van fer i per què el jutge ha decidit investigar-los.

Més investigació

Elisenda Paluzie: "Si per eixamplar la base només fem campanyes d'esquerres, ens equivocarem"

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 26 setembre 2018

"Junts per Catalunya té una retòrica rupturista, però finalment no ha fet res"

La seu de l'ANC sembla lluny de tot, quan hom s'hi atansa. Té poca llum natural. El fotògraf va fet una fera, quan hi arribo, perquè costaran, les fotos. Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) n'és la presidenta, de l'Assemblea Nacional Catalana, des del març d'enguany. Economista de prestigi, ha estat la degana de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona del 2009 al 2017. Sobiranista des de sempre, ha militat a la FNEC, a la plataforma Sobirania i Progrés i a ERC, fins a l'any 2012. Impulsà amb Uriel Bertran el corrent crític Esquerra Independentista, dins el veterà partit republicà. Després ja no passà a Solidaritat. Reaparegué en un moment complex per a l'ANC i per al país. Parla a poc a poc i és afable.

Més entrevistes
ANÀLISI
Un any després de l’1-O: retrocedir per agafar impuls o per desfer el camí traçat?

Un any després de l’1-O: retrocedir per agafar impuls o per desfer el camí traçat?

  • David Caño | @davidcc_01
  • dijous, 27 setembre 2018

Parlar de l’1 i el 3 d’octubre no pot ser un exercici de nostàlgia o de reivindicació d’un empoderament popular que va ser… Sinó que ens ha de servir per trobar els camins que ens duguin a recuperar la unitat d’acció.